‘Spotlight’ sorprèn i s’endú l’Oscar a la millor pel·lícula

La 88a edició dels Oscar va concloure com si fos una gran pel·lícula de misteri. Amb un final sorpresa, repartint alegries a tothom. Spotlight es va endur el premi més important de la nit, el de millor pel·lícula; abans El renacido ja havia posat el teatre Dolby dempeus quan va aconseguir alguns dels principals guardons, inclosos el de millor director per a Alejandro González Iñárritu i el de millor actor per Leonardo DiCaprio, i Mad Max: Furia en la carretera va guanyar per punts, amb sis guardons tècnics. "Els Oscar més rondinaires", com els va qualificar el mestre de cerimònies, Chris Rock, després de passar-se la gal·la disparant amb bala per la falta de diversitat a Hollywood. Els premis van acabar sent els més diversos, almenys pel que fa a la llista de guanyadors.

El premi principal se'l va quedar el film de Thomas McCarthy que reconstrueix la investigació de The Boston Globe, que va destapar l'escàndol de desenes de capellans pederastes a Boston. Una tasca periodística que va obtenir en el seu moment el Pulitzer i ara té el suport dels Oscar. Paradoxalment, Spotlight va guanyar el primer i l'últim guardó de la nit. El primer, a millor guió original, i l'últim, com a millor pel·lícula de l'any. I La gran apuesta es va quedar amb només un guardó, la de millor guió adaptat.

Però més esperat que els noms dels guanyadors va ser el discurs de Chris Rock en aquesta 88a edició dels premis de l'Acadèmia, que per sempre quedarà batejada com els Oscar més blancs. "Per què protestem contra aquests Oscar? Perquè quan la teva àvia està penjada d'un arbre és difícil preocupar-se de qui és el candidat del millor curtmetratge estranger?", va afegir amb acidesa. Rock va disparar contra tothom durant tota la nit. Va disparar contra una indústria de blancs que, com va dir, és clarament racista. "No és boicot. Volem les mateixes oportunitats", va recordar sense perdre el somriure.

Ja a la sala de premsa i amb un somriure impossible de triomfadors als llavis, DiCaprio i González Iñárritu van traslladar l'orgull de la seva victòria a la resta de l'equip. "La vida és incontrolable i el cinema és la nostra manera d'abordar les emocions, una manera de controlar la vida sense haver de patir-ne les conseqüències de debò", va explicar el mexicà. El negre, com l'anomenaven els seus amics, va continuar entre bambolines amb el discurs a favor de la diversitat que va començar a l'escenari del teatre Dolby. "El debat no és blancs i negres perquè el següent és... què? Oscar molt marró?", es va riure d'una situació que, en la seva opinió, s'ha polaritzat més del necessari. "Falta una plataforma moderada que tracti el tema en profunditat perquè seguir jutjant la gent pel color de la pell és absurd", va afegir.

Paraules profundes que no van frenar la seva alegria, lluint el seu nou Oscar sobre el cap, mentre DiCaprio descrivia el trofeu que acabava de guanyar com "surrealista", la culminació d'un somni que va començar quan tenia 4 anys i va anar al cinema per primera vegada. "Però el que em sembla més increïble és que aquests dos forans —va dir l'actor en referència a González Iñárritu i Emmanuel Lubezki— hagin aconseguit dos i tres Oscars consecutius cadascun. Estic orgullós del que representa per a aquesta indústria". El renacido havia arribat als Oscar com la favorita, amb 12 candidatures, però només en va sortir amb tres guardons.

Això sí, González Iñárritu va obtenir el premi al millor director, el segon consecutiu, que el posa al mateix nivell que dos dels millors, John Ford i Joseph L. Mankiewicz. A més de ser el tercer Oscar consecutiu per a un mexicà (els dos seus i el d'Alfonso Cuarón, el 2013, per Gravity). Com diuen les xarxes, els Oscars no només són molt blancs, també són molt hispans. "Tinc molta sort, però per desgràcia altres no en tenen", va recordar el director, que va parafrasejar un diàleg de la seva pel·lícula i, sumant-se a la polèmica d'aquesta gala, la falta de diversitat, va recordar que "són molts els que no t'escolten, només veuen el color de la pell". DiCaprio va gaudir de cada moment a l'escenari fent una crida a la defensa del medi ambient per frenar la principal amenaça que viu el planeta. "El canvi climàtic és real", va assegurar.

Mad Max: Furia en la carretera es va imposar en nombre, un domini que va començar d'hora enduent-se, un rere l'altre, tots els premis tècnics. Aspirava a 10 i d'una tacada en va aconseguir sis. 

Si la victòria d'Alicia Vikander com a millor secundària per La chica danesa, el mateix que la de Brie Larson com a millor actriu amb La habitación, van ser previsibles, una altra de les grans sorpreses la va protagonitzar Sylvester Stallone, quan es va quedar sense guardó. En lloc seu, l'Oscar al millor actor de repartiment el va recollir un pletòric Mark Rylance pel seu treball a El puente de los espías.

Una nit d'hispans fins i tot en l'animació, on els xilens Gabriel Osorio Vargas i Pato Escala Pierart, directors d'Historia de un oso, van aconseguir l'Oscar al millor curtmetratge animat i Del revés ho va fer al millor llargmetratge. Ennio Morricone va aconseguir el seu primer Oscar per la banda sonora de Los odiosos ocho.