_
_
_
_

El jutge acusa Jordi Pujol fill de torpedejar la investigació

El magistrat afirma que els gestors bancaris contradiuen la versió de Pujol sobre la gestió dels fons

Jesús García Bueno
Jordi Pujol Ferrusola, aquest dijous a l'Audiència Nacional.
Jordi Pujol Ferrusola, aquest dijous a l'Audiència Nacional.Santi Burgos
Más información
La Fiscalia afirma que Júnior dirigia les operacions de blanqueig familiars
Pujol nega que la seva fortuna procedeixi de Banca Catalana
Tots els fills del president

Jordi Pujol Ferrusola no ha convençut al jutge de res. Ni de l'origen de la fortuna a Andorra (el famós llegat de l'avi), ni del repartiment d'aquests diners entre els germans, ni de la bondat dels seus negocis. A la seva declaració (voluntària) de dijous, el primogènit de l'expresident català ha aconseguit més aviat el contrari: enutjar el jutge José de la Mata, que en una interlocutòria duríssima l'acusa de mentir descaradament, d'obstruir la investigació i de "repartir quantitats milionàries" entre la seva família des de paradisos fiscals. La reprimenda no és només verbal: el magistrat de l'Audiència Nacional li ha prohibit abandonar el país sense autorització, li ha retirat el passaport i l'ha obligat a comparèixer, un cop a la setmana, davant els jutjats de Barcelona.

De la Mata ha acordat les mesures cautelars que havia sol·licitat la Fiscalia Anticorrupció davant el risc que destrueixi proves. De fet, afegeix el jutge, ja ho està intentant. Després de tres anys d'investigació, el fill gran de Pujol "manté contactes amb diferents persones, amics i membres de la seva família" per "orquestrar versions, armar coartades" i evitar, així, que s'aportin "mitjans de prova" a la causa. La retirada del passaport és la segona mesura que s'imposa a Junior, que té bloquejats tots els seus comptes bancaris a Espanya des d'octubre del 2015.

El primogènit "ha estat desfent-se dels seus actius patrimonials i financers" per ocultar-los a la justícia espanyola. Va maniobrar per "parapetar" els fons de la Banca Privada d'Andorra després d'una "estructura opaca" (2012), va ordenar als gestors del banc que enviessin 2,4 milions a Mèxic (2014) i es va desfer d'efectiu amb una donació a la seva filla de més de mig milió d'euros, amb els quals la jove va comprar un immoble a Barcelona. Les societats i testaferros usats per blanquejar capitals des de l'estranger (Mèxic, Paraguai, Panamà, Belize) proven, afegeix el jutge, que té "capacitat sobrada" per ocultar noves proves.

El dret de defensa que assisteix qualsevol investigat li permet, entre altres coses, mentir. De la Mata, no obstant això, creu que Jordi Pujol fill ha anat més enllà. No només ha "faltat clarament a la veritat" en dir que no tenia comptes a l'estranger, quan la documentació ha demostrat el contrari. Malgrat que ha volgut declarar voluntàriament, ha deixat més incògnites que respostes. Dijous Pujol "es va negar a explicar" l'operativa a Andorra a partir del 2007, o sigui, en quins productes va invertir, quins rendiments va obtenir i, fins i tot, "simples dades òbvies i simples". El jutge li retreu, en particular, que es negués a "facilitar noms" de gestors bancaris que poguessin "aportar llum".

Quantitats “milionàries” dels paradisos fiscals a la família

Jordi Pujol Ferrusola “va coordinar durant anys la gestió d'un important patrimoni econòmic” d'origen “no acreditat”, assenyala el jutge. Mitjançant operacions immobiliàries i financeres, Pujol va gestionar aquests diners “en diferents jurisdiccions i paradisos fiscals, sempre en benefici de la família”. També va coordinar altres “activitats econòmiques” de diversos membres de la família, encara que cadascun d'ells desenvolupés, també, activitats per separat. Des dels comptes a Andorra, assenyala De la Mata, es feien “continus ingressos i reintegraments en efectiu, de quantitats milionàries”, l'origen de les quals Pujol fill “no recorda pràcticament en cap cas o no vol esclarir”. Només diu que eren “en benefici de la família”.

En la seva interlocutòria, el jutge considera que els Pujol actuaven de forma similar a com ho fa un grup criminal: "coordinació d'activitats, assignació de rols, distribució de quantitats multimilionàries entre ells (…) i un particular sistema de rendició de comptes existent per controlar aquests repartiments". Tots ells van usar "pautes, instruments i eines" per "generar, ocultar i blanquejar actius". No arriba a parlar, no obstant això, d'organització criminal, i els delictes que s'investiguen a l'Audiència Nacional (en el que fa referència a Júnior ) segueixen sent tres: blanqueig de capitals, frau fiscal i falsedat en document mercantil.

El gran dels Pujol Ferrusola havia acudit a declarar amb dos objectius: protegir el pare i protegir-se a si mateix. Primer va recolzar, com ja va fer davant la jutgessa de Barcelona, la versió oficial de la família: el capital ocult durant més de tres dècades a Andorra procedeix d'una herència que el seu avi, Florenci Pujol, va llegar a la nora i als set néts per temor a la incerta carrera política de Jordi Pujol. D'aquest suposat llegat no hi ha proves i els investigadors ho consideren un "simple relat". En la seva interlocutòria, el jutge retreu a l'investigat que, "una vegada més, no s'aporti cap element, per mínim que sigui, que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió".

Pujol va explicar que, a partir de 1990, es va fer càrrec del llegat i que ho va invertir en "làmines financeres" opaques, un producte amb el qual va obtenir bon rendiment. També va fer altres inversions a l'estranger, que va repartir entre la família de forma més o menys equitativa al llarg dels anys. Pujol, no obstant això, va deixar algunes llacunes. "Nega tenir coneixement del lloc on va estar el llegat; les entitats on va estar dipositat, el moment i forma en què va arribar a Andorra".

Hi ha un altre problema: la contradicció entre el relatat per Júnior i el que van explicar diversos gestors bancaris. La setmana passada, De la Mata i els fiscals es van desplaçar a Andorra per interrogar, com a testimonis, diverses persones relacionades amb la gestió bancària dels comptes dels Pujol a Andorra. El contingut d'aquestes declaracions no ha transcendit. Però, segons la interlocutòria judicial, "tota l'argumentació" de Pujol "col·lisiona frontalment amb la versió completament oposada facilitada pels propis gestors bancaris".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_