Pujol declararà a Madrid sense proves de l’herència

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, declararà aquest dimecres per segona vegada a propòsit de la fortuna familiar oculta durant tres dècades a Andorra. Ho fa, per primera vegada, a Madrid, a l'Audiència Nacional. I amb la investigació més avançada que fa un any: el jutge José de la Mata té la informació bancària lliurada per les autoritats d'Andorra —la jutgessa de Barcelona no va arribar a obtenir-la mai— que apunta, entre altres coses, que Pujol va ser titular d'un compte en aquest país.

Pujol declararà dimecres a Madrid a l'Audiència Nacional

Com en la primera ocasió, Pujol (85 anys) tornarà a desmarcar-se del capital opac. I negarà, amb especial afany, haver posseït, com a titular o autoritzat, comptes a Andorra. Aquest és un dels pilars que la seva defensa confia mantenir. Al juliol de 2014, l'exlíder de CiU va admetre, en un insòlit comunicat, que la seva dona i els seus set fills (però no ell) havien tingut diners sense declarar a Hisenda a l'estranger.

Dues cartes remeses pel banc andorrà Andbank desmenteixen, a criteri dels investigadors, aquesta tesi. La primera, signada pel fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, atribueix al seu pare la propietat d'un compte amb 1,8 milions. A la segona, de 2001, l'expresident confirma que és el titular i que, en cas de defunció, els diners ha de passar a la seva dona, Marta Ferrusola. Mare i fill també han estat citats a declarar aquesta setmana per blanqueig. Pujol ho negarà tot amb un argument ja conegut: les cartes van ser un estratagema emprat pel primogènit amb l'ajuda dels gestors del banc per enganyar la seva exesposa, Mercè Gironès, amb la qual mantenia una discussió pels fons d'Andorra.

El jutge i la fiscal del cas Pujol, Belén Suárez, han tingut ocasió d'acarar les seves sospites. La setmana passada, es van desplaçar a Andorra i van interrogar, com a testimoni, els gestors bancaris dels Pujol que, segons la investigació, actuaven com a testaferros de la família. Aquestes diligències són secretes, per la qual cosa s'ignora en quin sentit es van pronunciar els testimonis.

Marta Ferrusola i el seu primogènit també han estat citats a declarar per blanqueig

Més enllà de qui manejava els diners —el jutge assimila als membres de la família amb una “organització criminal”— el que es discuteix és l'origen d'aquests fons. En aquest punt, Pujol es mantindrà inamovible: atribuirà el capital d'Andorra a una herència (una deixa o llegat) del seu pare Florenci Pujol. Segons la versió oficial de la família, aquest va deixar quan va morir (el 1980) un capital a la seva nora i als seus set néts per por que la carrera política incerta del seu fill conduís la resta de la família a la ruïna.

Pujol i els seus advocats coneixen el taló de Aquil·les d'aquesta tesi: no tenen proves de demostrar-ho. Els investigadors han explotat aquest filó i sostenen que, com que falten documents, la fortuna andorrana procedeix del cobrament de comissions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. El primogènit hauria estat, segons els investigadors, el catalitzador d'aquests fons opacs, després repartits entre tota la família. La investigació ha acreditat pagaments per almenys 11 milions d'euros d'una dotzena d'empresaris catalans a Júnior a canvi d'assessoraments no acreditats.

El jutge assimila els membres de la família als d'una “organització criminal”

L'expresident intentarà esmenar aquest defecte probatori a l'Audiència Nacional. Al·ludirà a un escrit remès per Florenci a Marta Ferrusola en el qual li mostra la seva preocupació pel futur. “És un escrit que no està signat, té un valor relatiu”, va admetre Pujol ja davant de la jutgessa de Barcelona i davant del Parlament català. En aquesta primera declaració, Pujol va afirmar que “no volia saber res” dels diners a l'estranger (ni tan sols sabia, va dir, que eren a Andorra) i que per això no en podia donar gaire detalls. “No són uns diners per corrupció ni que surti de l'erari públic”, va insistir Pujol, que considera que “ningú ha rebatut” la tesi de l'herència malgrat que el jutge la considera ja “un mer relat”.