L’acord necessari

El president en funcions Mariano Rajoy està convençut que Pablo Iglesias presideix un furiós partit independentista. Un partit que només pretén, a més de gastar vel·leïtats antineoliberals, trencar Espanya. Aquesta lectura està molt bé per acontentar els sectors més cavernícoles del seu electorat i del seu partit. Però està molt malament com a lectura del que realment pretén Podem en matèria territorial. Podem ha introduït al seu programa un tema tabú en les eleccions generals del 27 de desembre passat. I com a tema tabú no els va anar tan malament. Van obtenir 59 escons al Congrés dels diputats, és a dir, el suport de cinc milions d'espanyols que van votar aquest programa amb referèndum a Catalunya inclòs. Ara bé, d'aquí es dedueix que Podem és un partit independentista o irresponsable?

A Catalunya són molts els que volen un referèndum. I encara que Rajoy no ho sàpiga o no ho vulgui saber (que no sé què és pitjor) el volen per votar no a la independència. El president en funcions és coherent amb el seu indesmaiable immobilisme. Per això anhela tant formar un govern de coalició amb el Partit Socialista (més ben dit, amb el sector immobilista en matèria territorial que també existeix al PSOE) i Ciutadans. I no entén cap altre patriotisme que no sigui el de l'Espanya unida fins a l'eternitat. Podem ja va fer una cosa importantíssima, més enllà que la seva exigència d'un referèndum sigui, al capdavall, en les negociacions amb Pedro Sánchez per formar govern, línia vermella o línia verda. Ha introduït en l'agenda política d'aquest país un dels grans problemes que té Espanya, al costat de l'atur, la creixent desigualtat i la corrupció (que llastra el PP i, en menor mesura, també el PSOE): la seva organització territorial i el reconeixement de les nacions que componen Espanya.

Em sembla que Podem ha entès que també es pot ser patriota plurinacional, amb tot el que això significa de reconeixement de les identitats lingüístiques i culturals que componen Espanya. Pedro Sánchez parla de diversitat i d'un autèntic Estat federal. De la proposta de Pablo Iglesias i de Pedro Sánchez hauria de sortir un acord. Qualsevol pacte de govern que no inclogui la cruïlla territorial serà un pacte incomplet. I només satisfarà el PP i les recalcitrants baronies del no que té en les seves nòmines també el PSOE.