Responsabilitat

Ja han passat sis setmanes des que es van fer les eleccions i Espanya continua sense un candidat per a la investidura a president del Govern. Avui conclou la segona ronda de contactes del Rei amb els representants dels partits i hauria d'haver-hi una proposta en ferm de Felip VI al president del Congrés. Ja no hi ha lloc per a més dubtes, ni operacions tacticistes; és hora que Mariano Rajoy abandoni la seva actitud i prengui una decisió per intentar aconseguir una majoria que permeti la governabilitat a l'Estat. No fer-ho suposa una pressió intolerable sobre el Rei, les institucions i la mateixa societat espanyola.

La primera ronda va concloure amb un espectacle molt poc edificant. Primer, el líder de Podem, Pablo Iglesias, es va autoproclamar candidat a vicepresident del Govern espanyol, amb una posada en escena que suposava trencar les normes bàsiques de la negociació i intentar humiliar un partit, el PSOE, amb el qual suposadament volia governar. Una actitud més pròpia de qui busca unes noves eleccions que d'algú que realment vol pactar.

Hores després, el president en funcions, que havia afirmat que presentaria la seva candidatura, no acceptava la proposta del cap de l'Estat, adduint que encara no tenia prou consens. I, lluny de passar el testimoni al segon candidat més votat, Pedro Sánchez, defensava guardar el seu torn per a més endavant. Com el gos de l'hortolà, Rajoy ni menjava ni deixava menjar, en una mostra d'irresponsabilitat tacticista indigna d'algú que ha exercit com a president del Govern central.

Després de l'encreuament de vetos d'aquest dilluns (Albert Rivera podria donar suport a Sánchez, però no amb Podem al Govern; Pablo Iglesias votaria contra un acord entre el PSOE i Ciutadans), dimarts es presenten davant de Felip VI els únics dos líders que podrien liderar un Govern d'un signe o d'un altre. A tots dos cal demanar-los maduresa. Per més difícil que sigui, els polítics han d'acceptar el mandat dels ciutadans, que han deixat clar amb els seus vots que volen diàleg i consensos.

Si Rajoy —principal responsable del bloqueig en el qual ens trobem— continua pensant que no està en condicions d'obtenir una majoria suficient, hauria de fer un pas al costat i permetre que Sánchez ho intenti. Seria inacceptable que volgués mantenir el torn, quan es torna a presentar a la Zarzuela sense els deures fets, perquè no ha fet ni un sol pas per negociar amb altres forces polítiques en els 44 dies transcorreguts des del 20-D.

Seria raonable que l'un o l'altre demanin temps per negociar els suports necessaris, però sempre després d'acceptar l'encàrrec del cap de l'Estat. Cal esgotar totes les possibilitats abans de retornar als espanyols la responsabilitat d'unes noves eleccions, que no asseguren un escenari gaire diferent de l'actual i que, a més, retardarien fins a la tardor la formació d'un nou Govern. Ningú deu pensar que sortirà beneficiat en uns altres comicis, perquè els votants podrien castigar els partits que impedeixin un acord de governabilitat.

Tampoc és acceptable la fórmula insinuada la setmana passada de convocar eleccions sense haver intentat una investidura. Forçar les lleis i els reglaments, o pressionar el Rei o el Parlament perquè assumeixin dreceres dubtoses, és un mal precedent per iniciar aquesta nova etapa política. És l'hora del diàleg i de la política. I, sobretot, de la responsabilitat.