_
_
_
_

Una escola antiassetjament a Màlaga

L'escola finlandesa de Fuengirola aplica el programa Kiva, que inclou sessions contra el 'bullying', vigilants i especialistes

Dos professors vigilen l'hora del pati a l'escola de Fuengirola.Vídeo: G. Cordero
Pilar Álvarez

L’Amanda i l’Aino es pixen de riure. Van vestides de princeses amb un tutú i flors i subjecten amb quatre companys més de la classe de sis anys un laberint de fusta amb forats, pel qual, entre tots, han d'aconseguir que passi una bola sense caure al terra. Ho intenten diverses vegades. I ho aconsegueixen. Ja assegudes al sofà de la classe, mentre les companyes fan planetes amb globus i paper, tenen un altre atac. "Ha, ha, ha!". Imparables. "Què és el Kiva? El Kiva és divertit…", responen a una pregunta que no entenen. Cap d'aquestes dues nenes rosses no té ni idea del que és assetjament escolar (ni falta que fa) ni del que significa en realitat Kiva Koulu (en finlandès ‘escola divertida’), el programa antibullying que Finlàndia practica en el 90% de les escoles, inclosa la seva. Som a l’escola finlandesa d'Espanya, situada a Fuengirola (Màlaga), amb 300 estudiants i 25 anys de trajectòria. Sense saber-ho, entre riallades, aquestes dues alumnes estan començant a treballar una de les grans claus de la qüestió: es guanya en equip.

El 2009, el Govern finlandès va implantar un model en què havien treballat prèviament investigadors de la Universitat de Turku, el programa Kiva Koulu. I el van portar als centres. Les primeres investigacions apunten descensos sensibles de casos d'assetjament. El model ja està en marxa en altres països (Itàlia, Holanda, els Estats Units, el Regne Unit…) i va ser presentat a Espanya al maig per l'Institut Iberoamericà de Finlàndia, sense que fins avui s'hi hagi apuntat cap centre públic espanyol. El Ministeri d’Educació espanyol acaba de treure l'esborrany d'un pla de convivència que va anunciar ja a l'abril, amb escassa concreció de moment. L’ha anunciat apressat pel cas d'un nen, en Diego, que es va suïcidar sense que ningú detectés que hi havia alguna cosa que anava malament i va deixar als pares una carta en què deia: "Ja no aguanto anar a l’escola i no hi ha cap altra manera de no anar-hi". El cas s'ha reobert. Una altra noia de Madrid, l’Arancha de 16 anys, es va suïcidar al maig després que els pares ho haguessin denunciat a comissaria. Alguna cosa està fallant.

Professors, alerta

"El més important és que el professor estigui realment alerta, notar si algun alumne està fora del grup i no té amics, aprendre a conèixer-los i facilitar grups segurs, en què tots se sentin fora de perill". Ann-Charlotte Ahl Quist és una de les quatre professores especialistes en el Kiva de l’escola de Fuengirola, que va implantar el sistema fa quatre anys. Sobre la taula de la sala de professors, desplega el material: llibres vídeos, revistes,… El programa inclou deu sessions a l'any en cada curs. Però a més de les classes específiques, hi ha vigilants, com aquesta docent, a la qual arriben tots els casos. El grup de quatre especialistes ha de dissenyar les estratègies.

Primera planta. Aula dels alumnes de set anys. Dimecres passat tocava una classe sobre emocions dins del pla antiassetjament. El professor treu un dibuix amb un nen abraçat a si mateix, amb el serrell de punta i els ulls molt oberts. "Pelko!", criden els nens. (‘por’). Durant 45 minuts veuran altres imatges (inseguretat, tristesa, felicitat…) i sortiran a la pissarra a interpretar ells mateixos els sentiments amb gestos i escarafalls.

Aprenen que no està bé que algú estigui trist, que no es parla quan un altre parla, que no cal riure's dels altres. Diversos experts espanyols recomanen que la prevenció i detenció de l'assetjament escolar es treballi des dels primers cicles, els anys de primària.

Sis esbarjos al dia

Sona la sirena de xiulets curts que anuncia un dels sis esbarjos de l’escola de Fuengirola, on només estudien alumnes amb nacionalitat finlandesa, encara que molts parlen espanyol. Per aquest centre, hi passen molts nois nous. Per a ells també és el Kiva, per integrar-los l grup. Els nens baixen a empentes i rodolons per les escales d'aquest antic restaurant de tres plantes situat a l'est de Fuengirola, al barri de Los Pacos, en què gairebé tots els veïns són finlandesos que van començar a arribar els anys seixanta atrets pel sol i la possibilitat de practicar esports a l'hivern.

Al mig del pati brilla l'armilla reflectora de Conchi Flores, professora d'infantil i d’espanyol, que va tornar a Màlaga després de 17 anys a Finlàndia. Durant els propers 10 minuts és una autoritat antiassetjament perfectament identificable. Dos companys professors més vigilen les altres dues plantes. "Aquí no en deixen passar ni una", explica col·loquialment entre l’enrenou dels infants, que es persegueixen d'un extrem a l’altre del pati al costat de la taula de ping-pong. "S'atura ràpidament el problema que hi hagi per insignificant que sembli. Nosaltres a Espanya donem menys importància al fet que un noi li digui a un altre: 'Estúpid, és que ets estúpid', però aquí qualsevol paraula es comunica al professor".

Tots importen en el grup

"Jono, jono, jono!" (‘fila, fila, fila’). La professora de matemàtiques, Minttu Alonen, imparteix també una classe de Kiva amb els grans. Els 23 alumnes de sisè grau (12 anys) desfilen cap a la pista de bàsquet, situada a l'altre costat del carrer. En aquesta escola la fila és sagrada: per moure's, per esperar l'esbarjo, per rentar-se les mans als lavabos que hi ha en un passadís davant del menjador que serveix diàriament menjar fet allà. Els organitza en grups de sis, barrejats entre si. "És important que facin coses divertides en què puguin treballar en grup. En un grup tothom sap que és important, aprens a valorar l'altre", explica la docent després. "A les meves classes no tolero que ningú es rigui d'un altre per ser diferent o per fer alguna cosa malament", afegeix amb gest enfadat.

Informació als pares

"Es reien de mi perquè el meu pare és professor. Però vaig parlar amb ell, van contactar amb els seus pares. I va parar. Ara tot està bé". En Rasmus, de 12 anys, confessa al mig de la pista de bàsquet que va ser assetjat. "Significa molestar algú altre, molestar-lo cada dia i fer-li tenir por", descriu mentre els companys segueixen amb els jocs al fons.

El procés normal és el següent: qualsevol cosa que es detecti és comunicada a l'equip de quatre professors del Kiva. Si es considera greu, s'avisa els pares, i si és "molt seriós" aquesta trucada és immediata, explica la directora de l’escola, Maarit Paaso. "No ens esperem a l'endemà, ni a la setmana següent, el que és important cal resoldre-ho de seguida, no podem tancar els ulls, cal estar alerta en tot moment", assenyala al seu despatx. El paper dels pares també és important. Hi ha una guia per a ells, se'ls convoca a tutories, se'ls informa des d'una aplicació informàtica. L'assetjament succeeix en el grup (l'assetjador i els seus acòlits) i es combat en grup, format aquesta vegada per tot el sistema, des del Govern fins al nen nouvingut a l'escola. "No podem abaixar la guàrdia", assegura la directora.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_