La Generalitat demana explicacions a Interior pel bressol de Sixena

Dijous no va haver-hi resposta pública per part de la Generalitat de Catalunya a l'operació policial que va arrabassar dimecres als propietaris barcelonins del bressol de Sixena, una peça de plata del segle XVI que havia sortit a la venda en aquesta ciutat però l'origen de la qual és el monestir de Santa Maria de Sixena (Osca). Però aquest divendres al matí s'ha sabut que es va enviar una carta dirigida a Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, manifestant la queixa i la preocupació pel parador i la protecció de l'obra del Govern.

A la missiva, el nou conseller de Cultura, Santi Vila, demana explicacions per l'operació duta a terme per la Brigada Provincial de la Policia Judicial de la Prefectura Superior de la Policia de Catalunya després de l'escorcoll de l'habitatge dels propietaris del bressol, un objecte ritual de tot just 31 per 28 centímetres. També recorda que aquest bé patrimonial està inclòs al Catàleg del Patrimoni Cultural Català (des del 1994) i que dies abans de l'actuació el seu departament, "en exercici de les competències", va suspendre la subhasta "amb la finalitat de protegir-la de qualsevol transacció que pogués ser contrària a la legalitat del patrimoni històric vigent".

Vila ressalta que l'acció de la policia "va ser efectuada sense el previ comunicat al Departament de Cultura de la Generalitat que exigeix la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural". El conseller recorda al ministre que "l'actuació no només vulnera les competències pròpies d'aquesta administració, sinó que a més ha posat en risc l'acció protectora exercida des d'aquest Departament de Cultura".

El conseller manifesta a la carta la seva profunda preocupació "en ignorar el parador actual de l'obra i, en conseqüència, desconèixer si el lloc on es troba reuneix les condicions de conservació preventiva i de seguretat exigibles". Finalment, sol·licita "que em faci arribar al més aviat possible informació detallada sobre el parador actual de l'obra" i exigeix que "disposi immediatament el seu dipòsit en un museu públic de Catalunya".

D'altra banda, fonts del departament asseguren que després de l'incident de dimecres no hi ha hagut contacte entre les dues administracions implicades, els governs d'Aragó i Catalunya. Cal recordar que l'acció policial s'ha produït després d'una doble denúncia de l'Ajuntament de Sixena en un jutjat d'Osca en la qual es demanava el "segrest judicial" de la peça i una altra del Govern d'Aragó (DGA) a la Prefectura Superior de Policia d'Aragó.

El bressol de Sixena va saltar a la llum després d'aparèixer en una subhasta de la casa Setdart de Barcelona. La intenció dels seus propietaris era vendre-la per 10.000-12.000 euros. L'obra és una de les peces que la priora Angelita Opi, de les monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, va lliurar el 10 d'abril del 1972 al MNAC, tal com recull un document de conveni de dipòsit indefinit signat per Joan Ainaud de Lasarte, director dels Museus d'Art de Barcelona, i ella mateixa. Al text s'especifica que “podrà retirar-los tots o en part mitjançant avís verbal”. I així ho va sol·licitar el desembre del 1992. Al·legant valor sentimental, les monges van demanar que se'ls retornessin 23 peces, una de les quals és el ja famós bressol. El museu els les va lliurar el març del 1993 i la Generalitat les va catalogar el gener del 1994, segons un document del Departament de Cultura. Més tard, les monges van lliurar el bressol a Pilar Alcalde, en agraïment per les seves donacions. Els seus descendents són els que l'han intentat vendre. Ara, Aragó i Vilanova de Sixena, utilitzant una declaració de monument nacional del 1923 del monestir de Santa Maria de Sixena, reclamen com a part indivisa del conjunt. Una declaració que, com que és anterior, invalidaria la declaració catalana del 1994, segons Aragó.