El nou president del TSJC preveu “dificultats” en la seva relació amb la Generalitat

El nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos Pacho, vaticina “dificultats” per mantenir relacions normals amb el president de la Generalitat i amb el Parlament. Així consta en l’informe que va enviar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com a candidat a la presidència. Barrientos alerta que “l’escenari polític resultant” després de les eleccions autonòmiques del 27-S “fa preveure serioses dificultats per mantenir el curs normal de la relació institucional”. El magistrat al·ludeix veladament al text de ruptura aprovat per la Cambra autònoma el passat 9 de novembre i a la possibilitat que es desobeeixin les lleis.

Nascut a Lleó i casat amb una funcionària, Barrientos s’ha marcat com a objectiu “agilitzar els processos més complexos”, especialment els “relacionats amb la corrupció política”. Membre de l’Associació Francisco de Vitoria –una mena de tercera via entre les associacions progressistes i conservadores– Barrientos substituirà Miguel Ángel Gimeno, que ha exercit aquest càrrec els últims cinc anys. Serà seva, entre d’altres, la tasca d’impulsar la causa per la consulta independentista del 9-N, que està en l’última fase d’instrucció. En el seu escrit al Poder Judicial, Barrientos afirma que es compromet a mantenir una “defensa a ultrança” de les decisions dels jutges a Catalunya perquè aquests no se sentin “pertorbats en la presa de decisions”.

Barrientos va començar a exercir com a jutge fa 31 anys al municipi d’Astorga (Lleó), però la seva carrera sempre ha estat molt lligada a Catalunya. Presideix la secció vuitena (penal) de l’Audiència de Barcelona des del 2002 i, fa un any i mig, va ser nomenat membre de la sala civil i penal del TSJC. Ha participat, entre altres causes, en el judici a l’exdiputat de Convergència i Unió i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, condemnat a nou anys i mig d’inhabilitació per donar tracte de favor a un empresari rus a canvi de regals. Barrientos va votar a favor de condemnar Crespo (opció que es va imposar) per un delicte de prevaricació, el contrari que Gimeno, que presidia la sala.

En la decisió del CGPJ ha pesat el perfil moderat de Barrientos. Gimeno, de la progressista Jutges per la Democràcia, s’havia presentat a la reelecció però havia perdut, segons fonts judicials, el favor de la majoria conservadora del CGPJ. I en particular del seu president, Carlos Lesmes, que li atribueix certa passivitat a l’hora de tramitar la querella de la Fiscalia contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta del 9-N malgrat el veto del Tribunal Constitucional. El TSJC va trigar nou mesos a citar Mas des que es va tramitar la querella. Barrientos prendrà ara el relleu per donar impuls a la causa del 9-N, que es troba en la fase final d’instrucció.

El tercer candidat de la terna era el president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, que en principi partia amb avantatge perquè pertanyia a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM). La forta personalitat de Lacaba, no obstant això, ha despertat recels i resistències per part d’alguns vocals.

Companys de professió i advocats coincideixen a retratar Barrientos com “un bon processalista”. El nou president del TSJC és “molt estricte, i fins i tot dur” en sala i es caracteritza per dictar resolucions “assenyades, ben argumentades”. Segons consta en el seu currículum, Barrientos ha treballat com a consultor tant de la Unió Europea com de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional en països com Colòmbia, Panamà o El Salvador. També ha exercit com a professor de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és autor de gairebé una vintena de publicacions sobre dret penal i processal.

Barrientos té experiència en la gestió com a membre de la sala de govern del TSJC (des del 2009). Al seu programa d’actuació, el magistrat planteja d’entrada identificar “els punts febles” per millorar el funcionament de la justícia a Catalunya. Els jutjats de la comunitat autònoma, indica el magistrat, “tenen històricament un nombre elevat de vacants”, sobretot als jutjats “allunyats de la capital”, per la qual cosa demana un “increment del nombre de places”.

El magistrat també al·ludeix a la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que limita els terminis per instruir els processos judicials. Aquesta reforma, subratlla, “obligarà a engegar plans urgents de descongestió d’assumptes penals”. Barrientos aposta per agilitzar els processos vinculats a la corrupció perquè són els que “estan incidint més directament en la credibilitat del sistema de justícia” i on “es posa en evidència la precarietat de mitjans i instruments” d’investigació.

Sobre la sala civil i penal –que és la que tramita assumptes com la querella pel 9-N–, Barrientos critica que dos dels cinc magistrats que la integren “han accedit a la magistratura a proposta del Parlament” català. “En una societat hipersensibilitzada políticament, com és la societat catalana actual, caldrà evitar que magistrats que han estat proposats per una determinada opció política assumeixin el coneixement individual de causes que poden comprometre els interessos d’aquesta mateixa opció política”, assenyala. L’objectiu és, assenyala, “preservar l’aparença de neutralitat”.