Un silenci intolerable

Cinc partits –des de PP i PSOE fins a PNV i  UPyD, passant per Ciutadans– acaben de signar un manifest en defensa de la democràcia a Veneçuela, hores abans de la constitució, d'aquest dimarts, del Parlament sorgit de les eleccions del 6 de desembre passat. En el text es demana al president, Nicolás Maduro, que respecti el resultat d'aquests comicis que han portat a l'oposició a guanyar la majoria d'escons de l'Assemblea Nacional. Maduro ha adoptat un perillós rumb de sabotatge de la voluntat popular amb decisions arbitràries i perilloses relacionades amb el poder judicial, amb l'intent d'engegar una Cambra paral·lela i amb l'autonomia del Banc Central.

Com és possible que un partit com Podem –el tercer a les passades eleccions del 20 de desembre, amb 69 escons en el Congrés dels Diputats i plenament immers en els usos democràtics– tingui objeccions a l'hora de pronunciar-se sobre el suport a la democràcia a Veneçuela? Potser té dubtes sobre les decisions de Maduro per tractar de perpetuar-se en el poder després de la derrota? Demanar explicacions no és un capritx: la Veneçuela bolivariana no només va ser un model d'inspiració per a Podem, sinó que els actuals dirigents del partit van participar directament en el seu desenvolupament. En conseqüència, les seves reflexions sobre el que passa amb la democràcia veneçolana són pertinents per saber què han après i com ho aplicarien.

Ja és hora que Podem abandoni el seu atrinxerament en aquesta qüestió. Ha tingut altres oportunitats per fer-ho, i no les ha aprofitat: al març del 2015 va votar en contra d'una resolució del Parlament Europeu que demanava l'alliberament dels presos polítics empresonats per Maduro. Al setembre es va abstenir –en el Senat espanyol– sobre el mateix assumpte. I al desembre, els seus eurodiputats es van absentar per no votar una resolució que es preocupava per l'agreujament de la situació a Veneçuela, condemnava la persecució política i la repressió de l'oposició i demanava un diàleg pacífic per evitar una escalada de violència.

Donar explicacions i aclarir postures sobre assumptes conflictius té possibles costos entre els seguidors d'un partit. Aquest és un problema que ha de resoldre la direcció de Podem. I ha de fer-ho amb pronunciaments nítids, sense els subterfugis ni les ambigüitats d'altres vegades (Pablo Iglesias sobre la detenció d'Antonio Ledezma, alcalde de Caracas –“a mi no m'agrada que es detingui un alcalde”– i la del líder opositor Leopoldo López –“a nosaltres no ens agrada, vingui d'on vingui, que es condemni a algú per fer política”–).

I molt més en una situació tan delicada com l'actual, en què s'accentua la crisi econòmica i social a Veneçuela i l'actuació destructiva del seu Govern. El respecte a les regles de joc és la millor garantia per enfortir les institucions democràtiques, i Maduro no deixa de retorçar-les en profit propi. Les urnes es van pronunciar de manera inequívoca; polaritzar la societat veneçolana en comptes d'acatar el seu mandat és la pitjor solució per a un país que travessa un dels seus moments més difícils.