Ruiz presumeix que la salut no ha empitjorat durant la crisi

"L'envergadura de la crisi no s'ha traduït de forma proporcional en l'empitjorament de la salut [dels catalans] ni del sistema sanitari". El conseller de Salut de la Generalitat en funcions, Boi Ruiz, s'ha mostrat satisfet durant la presentació de l'informe Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya. L'estudi mostra com els grans indicadors de salut –com l'esperança de vida o la mortalitat, que milloren– "resisteixen" l'impacte de la crisi, tot i que també assenyala que les rendes més baixes utilitzen els serveis amb més freqüència i tenen més sensació de tenir mala salut.

Els responsables de Salut passen de puntetes sobre les dades d’augment dels suïcidis

L'estudi l'ha presentat el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, Josep Maria Argimon, que ha insistit a "no fer causa-efecte" en la relació entre crisi i salut. Argimon ha recordat a més que el 80% de factors determinants de la salut recauen fora dels serveis sanitaris.

Tenint en compte les dades, el secretari de Salut Pública, Joan Puigdollers, s'ha congratulat que "el model sanitari català ha donat resposta a les necessitats dels ciutadans de Catalunya", de la bona relació entre departaments, i ha celebrat que "la cohesió social funciona de meravella".

Tant Puigdollers com Argimon han passat de puntetes sobre les dades que hi ha referents a suïcidis, les últimes del 2013, que indiquen que Salut va comptabilitzar 537 morts per suïcidi, la xifra més alta registrada. Aquesta dada suposa un increment del 6% respecte del 2012 i fins a un 44,7% des de l'inici de la crisi el 2007 (quan es van registrar 371 defuncions per aquesta causa, segons el Registre de Mortalitat de Catalunya).

En l'aspecte en el qual han reconegut un empitjorament de la situació és en la població més vulnerable, que Salut pot comptabilitzar fixant-se en les 300.000 persones de menys renda, que són les que estan exemptes del copagament sanitari: aturats de llarga durada o perceptors de rendes d'inserció. En aquest sentit, han reconegut que presenten pitjors indicadors de “salut autopercebuda”, que van més al metge –precisament per preguntar si estan malalts–, els ingressos hospitalaris són superiors (un 1,5% més) i la xifra d'atesos d'aquest segment en centres de salut mental es multiplica per 3,5%. L'estudi també constata que la població aturada presenta més consum de tabac i alcohol.

A manera de síntesi, el conseller ha conclòs que “la crisi es tradueix en dos elements: menys renda de la població i menys recaptació pública”. I ha resolt: “El pitjor problema sanitari que tenim es diu atur”.