Un claustre, per fi, per a tothom

El proper mes de gener, després de tres anys i mig de donar-se a conèixer als mitjans de comunicació, podrà visitar-se, per fi, el claustre de Palamós. La polèmica estructura d'estil romànic que des del 1958 presideix, a la vora d'una impressionant piscina privada, l'enorme finca de Mas del Vent de Palamós, i que fins ara només era accessible a uns privilegiats capaços de pagar-ne el lloguer, bé per a la presentació de nous models de vehicles, bé per celebrar casaments o actes socials, serà accessible a tothom.

La mesura ha estat llargament esperada –el primer anunci d'obertura va ser per al gener d'aquest any– per molts dels palamosins, que van veure com a la seva localitat hi havia un edifici capaç de generar posicions oposades entre els defensors de la seva autenticitat, total o parcial, i la seva vinculació amb el claustre romànic de la catedral de Salamanca del segle XII, i per tant era una de les millors construccions medievals de tot Espanya, i els que defensen, amb la Generalitat al capdavant, que l'estructura només és una basta còpia creada al començament del segle XX i que la construcció no té valor i no cal protegir-la. La postura del Govern i de la conselleria que dirigeix Ferran Mascarell va tenir conseqüències immediates ja que deixava l'edifici en mans el seu propietari, el multimilionari Kurt Engelhorn, el nebot nét de Hans Engelhorn, que l'havia comprat al fill de l'antiquari Ignacio Martínez i l'havia traslladat des del solar de Madrid on estava instal·lat des dels anys trenta.

Només la decisió personal de Kurt Engelhorn d'obrir al públic el seu edifici és el que ha permès les visites que s'anuncien per a d'aquí a un mes, malgrat que sigui en horaris reduïts i durant només unes jornades. Ni la Generalitat, que va passar la patata calenta a l'Ajuntament de Palamós, ni aquesta administració local, han fet res perquè la construcció, sobre la qual a dia d'avui no s'ha aportat cap prova contundent de la seva falsedat (el seu descobridor, el professor Gerardo Boto, continua mantenint que part de l'edifici és original i ha aportat proves noves de la seva originalitat, com el fet que l'antiquari Martínez va comprar pedra en dues ocasions de la catedral de Salamanca el 1917, estigui protegida, més enllà de les bones intencions del seu legítim amo.

L'obertura del claustre al públic és una bona notícia. També, que el món acadèmic i els especialistes aliens, fins ara, a la polèmica sobre la seva autenticitat el puguin estudiar i s'acabin pronunciant.