Ocupació industrial

Exageracions electorals al marge, és cert que l'economia espanyola ja ha sortit de la recessió i que el PIB fa temps que creix. Una cosa diferent és si aquest creixement és fràgil, o serà sostingut. La devaluació progressiva de l'euro i la reducció del preu del cru han ajudat molt a aquesta millora i, per tant, no sabem quan durarà. En tot cas, no es podrà parlar seriosament de recuperació, o de sortida de la crisi, fins que no es redueixi l'atur a uns nivells que no arribin als dos dígits; és a dir, fins que no es creï ocupació que suposi dos milions més de llocs de treball a temps complet.

La pregunta pertinent és en quins sectors es poden crear i quines característiques han de tenir. Cal evitar la repetició de la dinàmica de fa deu anys en què es va crear molta feina (massa) en la construcció i en els serveis turístics de poca qualitat, és a dir, feina de poc valor afegit i de molt poca formació. Això va fer disminuir la productivitat global de la nostra economia i va reduir la nostra competitivitat exterior. Seria important que una part de la nova ocupació que busquem provingués del sector industrial, ja que dóna més capacitat exportadora, i que són feines de més valor afegit, de més contingut tecnològic i de coneixement i, per tant, amb salaris més alts.

Enfront d'aquesta necessitat, existeix una convicció general que els canvis tecnològics que es produiran en el sector industrial (automatització, robotització…) porten més aviat a una disminució de les necessitats de mà d'obra, i que cal buscar totes les feines noves en el sector de serveis. Fins a quin punt és cert això, o només parcialment cert? Es tracta només d'una disminució o més aviat es tracta d'un canvi i, per tant, d'una nova oportunitat que cal aprofitar?

En els últims anys hem vist no només una disminució de l'ocupació industrial, sinó també del PIB industrial

Començo dient que és imprescindible recuperar producció industrial. En l'època de la industrialització hi va haver un gran transvasament de mà d'obra de l'agricultura a la indústria, però aquesta disminució de l'ocupació agrícola no va suposar una disminució de la producció agrícola. En realitat va ser al contrari. Va augmentar, ja que les tecnologies industrials aplicades al sector primari van augmentar la seva productivitat i van permetre grans augments de quantitat i de qualitat, amb moltes menys persones. En canvi, en els últims anys hem vist no només una disminució de l'ocupació industrial, sinó també del PIB industrial. Això és el primer que cal corregir.

Seria miop negar que els sistemes de producció actuals requereixen moltes menys persones en la planta de fabricació que els de fa uns anys. Això continuarà, i creixerà, amb la introducció de tecnologies relacionades amb la impressió 3D per fabricar peces, la robòtica per assemblar productes, el manteniment predictiu, els vehicles sense conductor per a la logística interna, o els nous sistemes de control de qualitat basats en l'anomenada Big Data…

Però malgrat aquesta perspectiva, no estem anticipant, avaluant, ni preparant, la gran quantitat de persones que, a la mateixa planta, a la cambra de control o al centre de desenvolupament, seran necessàries per dissenyar, programar, instal·lar, i sobretot gestionar, totes aquestes màquines. Alguns estudis que he conegut d'altres països europeus, arriben a preveure, crec que exageradament, que el nombre de nous llocs de treball creats fora de la planta pot arribar gairebé a compensar (no en nombre, però sí en massa salarial) els desapareguts, sobretot si es tenen en consideració els augments de productivitat i, per tant, de producció, que pot significar el canvi. A més, en aquesta nova indústria, el cost de la mà d'obra de fabricació passa a ser una part molt petita del preu total del producte i, per tant, la competència de països amb salaris baixos per a feines de poca qualificació és molt menor, la qual cosa està provocant ja la tornada a la UE de plantes que s'havien deslocalitzat.

Part de les actuacions que necessitem per sortir realment de la crisi impliquen reindustrialitzar. Però no tornar enrere, sinó modernitzar el nostre sistema industrial, redirigir inversions privades cap a activitats productives, impulsar el nostre sistema d'R+D+I, i reformar el nostre sistema educatiu d'acord amb aquestes necessitats.

Joan Majó és enginyer i exministre.