El fiscal actua sobre cinc municipis per la resolució independentista

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat que els jutges investiguin almenys cinc ajuntaments catalans per rebel·lió, sedició i altres delictes per haver aprovat mocions de suport a la resolució independentista del Parlament del 9 de novembre passat. Als municipis ja coneguts de Celrà (Gironès) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell), governats per la CUP i CiU respectivament, s'hi afegeixen ara Girona capital, i les localitats d'Igualada (Anoia) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), totes tres amb alcaldes convergents.

Almenys tres magistrats de l'Audiència Nacional han obert diligències després de rebre notificacions de la Guàrdia Civil sobre les mocions de suport a la declaració independentista del Parlament. Aquests avisos de l'institut armat deriven de l'ordre remesa per la Fiscalia l'11 de novembre a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i als Mossos d'Esquadra perquè comuniquin qualsevol fet que busqui executar la resolució independentista aprovada per la Cambra regional amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP i el vot en contra de la resta de partits.

La Fiscalia sol·licitava als jutges centrals d'instrucció que reclamin “amb urgència” als ajuntaments la certificació de la resolució adoptada, així com la identitat dels membres del Consistori que van votar a favor i en contra de la moció. També demana informes del secretari i de l'interventor municipals i la documentació de l'expedient. Aquesta petició ha estat atesa pels jutges que ja han resolt fins ara, en el cas de Celrà i la Seu.

El ministeri públic també demana als jutges que requereixin el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra perquè “informi urgentment” sobre aquestes mocions. No obstant això, aquesta petició no ha estat atesa, almenys en els casos de la Seu i Celrà, que han recaigut en els magistrats Fernando Andreu i Santiago Pedraz respectivament.

Al seu escrit de l'11 de novembre, el fiscal en cap, Javier Zaragoza, ordenava als cossos policials estatals i autonòmics que practiquin “de forma immediata” les diligències necessàries per “acreditar els fets delictius” i les “responsabilitats penals exigibles” que puguin produir-se si s'incompleix la suspensió del Tribunal Constitucional de la resolució independentista. El comissari en cap dels Mossos va ordenar al seu torn a tots els seus subordinats que abans d'enviar a la Fiscalia qualsevol tipus de notificació, li remetessin a ell per donar-li el vistiplau.

El fiscal Zaragoza recordava als seus escrits de l'11 de novembre i als escrits sobre els ajuntaments que l'Audiència Nacional és competent per investigar i enjudiciar els delictes contra la Corona, la seva Consort, el seu successor, alts organismes de la nació i la forma de Govern, sempre que els seus autors no siguin aforats. Dins de la categoria de delictes contra la forma de Govern la Fiscalia inclou “l'execució d'actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el seu propòsit sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la comunitat autònoma de Catalunya”.

La sedició, segons el Codi Penal vigent, consisteix “en l'alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic […] o de les resolucions administratives i judicials”. Aquest delicte, en els casos més greus, implica penes de presó de fins a 15 anys.

La rebel·lió, per la seva banda, consisteix en l'“alçament violent i públic” amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional i es castiga amb penes de 25 a 30 anys de presó. En aquests dos últims casos se sanciona específicament, recorda la Fiscalia, no només la comissió, sinó “la conspiració, la proposició i la provocació” per cometre els delictes.