El Parlament intenta desencallar la renda garantida

El Parlament de Catalunya intenta sortir de la paràlisi legislativa en la qual està instal·lat mentre duren les negociacions de Junts pel Sí i la CUP per formar Govern. La Cambra té el mandat dels partits d'esquerra –excepte ERC–, des de la legislatura anterior, per aprovar una llei de renda garantida que restableixi les prestacions que el Govern de CiU, amb el suport del PP, va retallar el 2012. Les entitats promotores de la llei no han parat de pressionar l'òrgan legislatiu amb reunions amb els grups i la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell. De moment, l'únic fruit que han obtingut és un acord per obrir un altre període d'esmenes i continuar amb els tràmits parlamentaris, tot i que el Parlament no funcioni en ple rendiment.

El que ha acordat la Mesa aquest dimarts és obrir un nou període d'esmenes a la llei que es tramita des de la legislatura anterior. Com que hi ha forces noves –Junts pel Sí abans estava dividit en ERC i CiU–, els partits han de tornar a aclarir els seus posicionaments sobre la norma i fer les seves esmenes. De fet, dins de la coalició de Mas, hi ha diferents opinions sobre l'assumpte, ja que està formada per diputats amb ideologies que van des del centredreta liberal fins a l'execosocialista Raül Romeva o socialdemòcrates escindits del PSC.

Una vegada el Parlament faci públic l'acord al butlletí oficial, la Cambra deixa 15 dies hàbils per presentar les esmenes. L'obstacle arribarà després, perquè com que no s'han constituït les comissions legislatives –que depenen del fet que hi hagi Govern–, no pot passar al següent tràmit, que és el de les ponències.

Fonts del Parlament aclareixen que la intenció és simplement avançar en el desenvolupament burocràtic per quan hi hagi un Executiu i comenci a funcionar l'Administració a ple ritme, amb la intenció d'agilitar el procés. O, si escau, que la llei estigui a punt si es dissol la Cambra i, després d'unes noves eleccions avançades, calgui tornar a reprendre-la.

La llei de renda garantida va néixer d'una iniciativa legislativa popular (ILP) que van avalar 121.191 persones amb la seva signatura. Es va presentar en un ple el 26 de març del 2014 per via d'urgència. Va sorgir com a resposta a l'actuació de la Generalitat que, governada per CiU amb el suport del PP al Parlament el 2012, va retallar la renda mínima d'inserció vigent i milers de persones van quedar excloses d'una prestació per subsistir.

L'article 24.3 de l'Estatut recull la possibilitat de crear aquesta eina social. Però la llei mai no es va arribar a debatre per l'acord de CiU i ERC, que va ajornar el debat fins després de les eleccions del 27-S. Des del PSC fins a la CUP, passant per Podem, Iniciativa, Esquerra Unida, Procés Constituent o Barcelona en Comú, van criticar la decisió i han insistit aquestes setmanes a accelerar els tràmits. La Generalitat va anunciar en diverses ocasions durant la legislatura anterior que augmentaria les prestacions, però les entitats del tercer sector han denunciat que això mai ha arribat a passar i que les conseqüències han estat evidents.