Mas fa servir els atacs de Montoro per pressionar la CUP
El president català insisteix que Montoro “agredeix” els catalans amb les condicions del FLA
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, està resignat que el pacte amb la CUP, de produir-se, no sigui abans de la campanya de les generals. A l'espera que la formació anticapitalista resolgui les seves discrepàncies sobre si ha d'investir-lo, Mas ha tornat avui a pressionar-los amb l'excusa del bloqueig del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Sense nou Govern, ha dit, el marge d'acció és estret.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mas ha apujat el to de les acusacions contra el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El bloqueig del FLA, ha afirmat, suposa la fi de la Catalunya autònoma: “L'autonomia, tal com l'havíem conegut, s'ha acabat, no existeix”. El president en funcions ha reconegut que la Generalitat tindrà problemes per pagar proveïdors, però ha confiat que no hi haurà retards amb les nòmines.
Davant del que considera un intent del PP d’“aniquilar” l'autogovern català, Mas només té un pla B: la independència. I en aquest camí, el pacte amb la CUP li corre pressa: “Han de trobar el desembussador per resoldre aquesta situació d'una vegada”, ha capturat, després de lamentar en diverses ocasions que la falta de pacte, en perpetuar la seva condició de president en funcions, el limita.
Malgrat posar presses, Mas dubta que pugui haver-hi un acord abans del 4 de desembre, inici de la campanya electoral pel 20-D. “És difícil, però no impossible”, ha asseverat, i ha afegit que confia que les negociacions arribin a bon port: “S'està parlant de tot, i a més, amb transparència”. Un sentiment que també comparteixen els negociadors, optimistes perquè veuen avanços en les converses, però dubtosos de poder acabar en un termini de temps curt.
Junts pel Sí espera que la CUP resolgui el seu debat intern, i espera que la conclusió sigui favorable a Mas. Malgrat que ha supeditat el procés a la seva continuïtat, el president ha assegurat que no es tracta d’“Artur Mas sí, o Artur Mas no”, sinó d'assegurar que la majoria sobiranista no s'esquerdi. El líder de la coalició independentista ha descartat que la CUP pugui entrar a l’Executiu —“l'hi vam oferir i ho van rebutjar”, ha apuntat— i ha advertit aquesta formació que no pot condicionar al màxim l'acció del Govern: “Segons com acabi aquesta negociació, hi haurà molta gent que diria que no ens va votar el 27-S perquè les principals decisions les prengui la CUP i Junts pel Sí estigui darrere”.
Mas creu que la tasca del nou Govern serà la d’“eixamplar” la majoria sobiranista. El líder català considera que per fer “una desconnexió legal” de l’Estat és necessari aconseguir el 50% dels vots, alguna cosa que no va passar el 27-S.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- Independència
- Artur Mas
- Eleccions catalanes 2015
- Oriol Junqueras
- CUP
- Antonio Baños
- Anna Gabriel
- Mariano Rajoy
- Fons liquiditat autonòmic
- Eleccions catalanes
- Eleccions Autonòmiques 2015
- Resultats electorals
- Rescat financer
- Eleccions autonòmiques
- Finances autonòmiques
- Catalunya
- Crisi financera
- Conflictes polítics
- Eleccions
- Partits polítics
- Finances públiques
- Mercats financers
- Política
- Espanya
- Administració pública