El mandat de Boi Ruiz deixa 39.000 reclamacions per les llistes d'espera

Las protestes de pacients i entitats socials per les agòniques llistes d'espera a Catalunya en aquests últims quatre anys han estat el flagell del conseller de Salut, Boi Ruiz. En el seu primer any al càrrec (2011), el nombre de persones en llista d'espera va créixer un 43% i va aconseguir la xifra rècord de 193.879 pacients. Els usuaris, lligats de mans i peus davant la falta de solucions del Govern, van passar a l'acció i van optar per muntar taules a les portes dels hospitals per convidar la gent a denunciar els retards. El Departament de Salut va acumular, entre el 2011 i 2014, 38.884 reclamacions per “demores excessives” en les llistes d'espera per operar-se i en l'accés a proves diagnòstiques.

Els hospitals de la xarxa pública (Siscat) van registrar 8.695 queixes el 2011 per retards en les llistes d'espera per operar-se i 1.566 més per a proves complementàries. En els dos anys següents, les denúncies per retards d'intervencions es van anar reduint (8.170 el 2012 i 7.076 el 2013) a la vegada que augmentaven les protestes per retards en proves diagnòstiques (1.767 el 2012 i 2.142 el 2013). L'any passat, les protestes per les operacions van créixer un 4% una altra vegada i les reclamacions per les proves van rondar les 3.000. En conjunt, en els quatre anys registrats, l'hospital municipal de Badalona i el Parc Taulí de Sabadell van acumular el 25% de totes les queixes.

Entre els vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública de serveis de salut més gran, les reclamacions per retards en operacions i proves diagnòstiques suposen el 29% del total.

L'hospital de Bellvitge, precisament un dels centres on van sorgir les protestes veïnals i les taules informatives, és el centre de l'ICS que més queixes acumula (2.693). “És satisfactori atendre aquesta gent i veure que, després de reclamar, al cap d'una setmana o 15 dies, els truquen”, assegura Miguel Mansergas, portaveu de l'Associació de Veïns de l'Hospitalet.

Miguel i altres desenes de companys de fatigues fa gairebé cinc anys que col·loquen la seva taula a les portes de Bellvitge. Cada dimecres, uns quants veïns i activistes de la sanitat pública, munten la seva parada per informar els pacients de l'hospital dels seus drets i recullen signatures contra el desmantellament de la sanitat. "És clar que no solucionem les llistes d'espera, però el que no plora no mama", assegura.

Els temps d'accés a la llista d'espera, així com la normativa que l'acompanya, han canviat significativament en aquests quatre anys amb Boi Ruiz al comandament. El conseller va fulminar el temps d'espera màxim garantit per llei (sis mesos) en 14 intervencions i només va mantenir dins del termini de mig any les operacions de cataractes i pròtesis de genoll i de maluc. A canvi, va prometre donar cita per al metge de família en menys de 48 hores i operar els càncers en 45 dies. Tots els altres procediments quirúrgics, incloses les proves diagnòstiques, van passar a tenir temps de referència, que no de garantia, i variaria segons el nivell de prioritat que establien, “sota criteri clínic”, els mateixos metges. Així mateix, si bé és cert que les llistes d'espera per operar-se han millorat (104.909 persones el juny del 2015), s'ha aconseguit, en gran mesura, a força de derivar pacients a altres centres de la xarxa pública. Ruiz va acabar el 2014 complint gairebé per complet els terminis garantits, però a cop de desviar 16.253 malalts del seu hospital de referència a altres centres.

Amb tot, els usuaris en espera per a les proves diagnòstiques continuen a l'alça i, al juny del 2015, eren 112.673 les persones que esperaven una exploració d'aquest tipus, un 13,36% més que el mateix mes de l'any passat. Les llistes d'espera han crescut per a les ressonàncies magnètiques (26,11%), les colonoscòpies (20,7%) i les mamografies (19,15%).