_
_
_
_
_

La Generalitat incompleix els objectius de lluita contra el frau fiscal

L'Agència Tributària de Catalunya va recaptar un 32% menys el 2013 per les irregularitats en els tributs propis

Lluís Pellicer
Oficina de l'Agència Tributària de Catalunya.
Oficina de l'Agència Tributària de Catalunya.Marcel.lí Sàenz

L'Executiu d'Artur Mas accelera el disseny de la nova Hisenda catalana perquè el Parlament comenci a tramitar la seva creació d'aquí a un mes. De moment, l'actual Agència Tributària de Catalunya topa de ple amb el seu pla per combatre el frau fiscal. Segons la memòria de l'organisme de 2014, la recaptació derivada de la lluita contra l'economia submergida va tornar a caure l'any passat en allunyar-se dels objectius que fixats per l'Executiu català, especialment per als impostos de Transmissions Patrimonials (ITP) i Successions i Donacions (ISD). La recaptació per tots dos tributs va ser de 91,7 milions, el 32% menys que el 2013, en haver aconseguit només el 86% de les 31.940 actuacions programades. L'ATC admet que els resultats van ser “insuficients”.

La Generalitat ha presentat aquest any un nou pla de lluita contra el frau per al període entre 2015 i 2018, en el qual preveu un augment dels efectius per fer inspeccions, que se centraran sobretot en sectors com el turístic, el joc, l'immobiliari i les compravendes d'or, joies i vehicles. El pla es desenvoluparà després que durant els dos últims mandats de Convergència i Unió els resultats obtinguts per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) hagin estat més aviat discrets, si s'ha de jutjar per les memòries publicades per l'organisme entre 2011 i 2012.

L'agència avalua la lluita contra el frau a través dels resultats en el control sobre els grans tributs que gestiona l'Executiu i les actes d'inspecció ordinàries. En el primer apartat, el 2013 l'ATC va recaptar 134,5 milions d'euros. L'any passat es van aconseguir recuperar per declaracions complementàries —les que ha de presentar el contribuent quan hi ha errors o deficiències— 120,4 milions. No obstant això, entre les dues quantitats hi ha una gran diferència: la quantitat assolida el 2013 només inclou ingressos per ITP i ISD, mentre que les de l'any passat incorporen també patrimoni, la taxa turística, els tributs sobre el joc i el que grava les grans superfícies. Si només es tenen en compte les dues primeres figures, el descens és del 32%. Si es compara amb el 2011, la recaptació cau a la meitat.

Un bústia per a denúncies ciutadanes

La Generalitat va engegar el mes passat una bústia perquè els ciutadans puguin denunciar de forma anònima presumptes infraccions comeses per altres contribuents. Les denúncies poden presentar-se per Internet a través d'un formulari electrònic o bé mitjançant un escrit dirigit a qualsevol oficina de l'ATC.

Objectius fixats

No obstant això, l'Agència valora els resultats també d'acord amb els objectius fixats políticament. La meta per l'ITP, de 25.000 declaracions complementàries, ja havia estat rebaixada respecte al 2013, quan era de 30.000. No obstant això, l'ATC va aconseguir el 87% d'aquell total. A l'ISD l'organisme es va quedar en el 83% de les declaracions programades, mentre que a Patrimoni va arribar també al 87%. En l'àmbit de la taxa turística, que es recull per primera vegada en una memòria, es va sobrepassar l'objectiu en un 20%.

L'òrgan de gestió tributari admet que “el nivell de compliment dels objectius” va ser “insuficient”. Així i tot, ho justifica en diverses circumstàncies. L'ATC raona que els “fets imposables” van disminuir per la “proliferació” d'exempcions i no subjeccions per les modificacions estatals en l'àmbit dels impostos cedits, la disminució d'operacions i valors resultants de la crisi econòmica i immobiliària i els efectes de les successives modificacions en l'impost de Successions dutes a terme pel Govern de CiU.

L'agència, dependent del Departament d'Economia i Finances, tot i que el de Presidència s'està encarregant del nou disseny, també apunta que va ingressar 1,2 milions per declaracions complementàries en els impostos sobre el joc i 16,7 milions en el de grans superfícies, encara que fonts de l'Executiu apunten que aquest últim consta en aquest apartat pels vaivens que va suposar la seva suspensió i posterior aval per part del Tribunal Constitucional.

L'altre gran apartat que valora cada any l'ATC és el control intensiu per part dels òrgans d'inspecció tributària. L'any passat es van aixecar 483 actes per un import de 35,8 milions, la qual cosa suposa una millora respecte a l'any passat del 16,7%. En aquest cas, la memòria indica que la major part de les actes aixecades corresponen a l'ISD i al de Patrimoni.

La Generalitat sí que ha començat a fer la recaptació executiva de tributs gestionats per l'ATC i de deutes de diferents ens i organismes de l'Administració catalana que no es van ingressar en el període voluntari. Fins ara, l'Executiu català tenia delegades pràcticament totes aquestes funcions en l'Administració Estatal de l'Agència Tributària, que mitjançant un conveni li recuperava, per exemple, multes de trànsit impagades. L'ATC vol assumir ara aquestes funcions. De moment, l'any passat va aconseguir recaptar 52,1 milions d'euros.

Per a la propera legislatura, l'Executiu català s'ha proposat intensificar la lluita contra el frau i engegar un sistema de bones pràctiques i conscienciació social. Per a això, l'ATC preveu passar dels 324 funcionaris actuals a 600 el 2018. La plantilla ideada per la Generalitat és encara curta si realment vol convertir-se l'agència en l'anomenada Hisenda pròpia, ja que l'AEAT té 4.000 empleats a Catalunya i el Consell Assessor per a la Transició Nacional estima que hauria d'haver-n'hi entre 7.000 i 8.000.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_