La moda pren el palauet Rocamora

Manuel Rocamora (Barcelona, 1892-1976) va ser un dels col·leccionistes més importants de la ciutat i les seves més de 4.000 peces d'indumentària antiga són l'origen del Museu Tèxtil de Barcelona, inaugurat el 1969 al carrer de Montcada i actualment integrat al Museu del Disseny de Barcelona. Amb aquests antecedents, no és d'estranyar que els luxosos salons del seu palauet al Putxet siguin l'escenari per exposar uns seixanta vestits de la Fundació Antoni de Montpalau, que inicia així una col·laboració amb Cases Singulars, per mostrar les llars de la burgesia de Barcelona i alhora la indumentària que s'ha passejat per les seves estances. Una ocasió única per delectar-se amb la vida luxosa de la capital catalana, que es va inaugurar ahir i se celebrarà una vegada a l'any, amb la propera cita a la Casa Lleó i Morera.

La col·lecció Antoni de Montpalau atresora més de 6.000 peces, entre vestits, complements, teixits, dibuixos o fotografies. De vestits n'hi ha uns 4.000, que es conserven en un magatzem de Sabadell, en sales fosques a 20 graus de temperatura i amb un 60% d'humitat, explica Josep Casamartina, director d'aquesta fundació dedicada al col·leccionisme i la difusió del tèxtil. Molts dels seus tresors han format part d'exposicions i són cedits puntualment a museus, però n'hi ha d'altres que no havien sortit de les fundes fins ara.

Amb la intenció d'anar mostrant tota aquesta riquesa de vestidures, es presenta l'exposició De Balenciaga a Jean Paul Gaultier a la casa de Rocamora, conservada tal com estava quan aquest col·leccionista, pintor, escriptor i mecenes, residia al carrer de Ballester, 12. Els 67 vestits estan repartits a diverses sales i representen un recorregut per la moda catalana i internacional del segle XX, des de l'alta costura a les modistes i el prêt-à-porter.

Aquesta primera mostra, que es podrà veure un dia a la setmana fins al 16 de desembre amb una visita guiada que requereix inscripció prèvia, inclou vestits de gairebé 50 firmes. D'alta costura, hi ha dissenys de Balenciaga, Givenchy, Pertegaz, Pedro Rodríguez, Roberto Dalmau, El Dique Flotante, Miguel Elola, Margarita Nuez, Joan Antoni Fàbregas i de modistes com Muntané, Esperanza Sagués o Maria Estallea. Les peces de prêt-à-porter són de Josep Font, Sybilla, David Delfín, Victorio & Lucchino, Valentino, Thierry Mugler, Moschino, Issey Miyake, Dries Van Noten o Jean Paul Gaultier.

Casamartina remarca que es tracta de vestits que s'han portat, i no de peces que només han trepitjat la passarel·la, de manera que potser no són de les més extravagants però configuren un retrat de la forma de vestir de la burgesia catalana, d'on procedeixen les donacions. Carmen Mateu de Suqué, Carmen de Robert, Mercedes Arnús de Gaudier, Leonor March, Niki Bosch –marit de la model Celia Torres– o la família Caparrós Sanahuja estan entre els donants de la col·lecció Antoni de Montpalau, fundació amb un nom que ret homenatge a l'escriptor Joan Perucho i la seva novel·la Les històries naturals.