Duran: “La declaració atempta contra el principi de legalitat”

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha rebut al Palau de la Moncloa el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, en el marc de les converses que està mantenint amb dirigents polítics i agents socials per abordar el desafiament dels independentistes catalans. Després d'aquesta cita, en la qual Duran s'ha mostrat en contra de la declaració independentista de Junts pel Sí i la CUP, el president del Govern central ha rebut Andrés Herzog, portaveu d'UPyD.

"Defensem la justícia constitucional davant de l'article 155 o a l'opció de recórrer al codi penal. No estem d'acord en això", ha dit Duran, que argumenta la necessitat d'incloure "una disposició addicional a la Constitució que reconegui la realitat de Catalunya". Tant el president com el candidat han coincidit a actuar amb "prudència i proporcionalitat". El líder d'Unió, a més, ha demanat que en la propera legislatura es creï una ponència al Congrés per estudiar les vies per millorar l'encaix de Catalunya a Espanya i s'ha mostrat en contra de la declaració independentista de Junts pel Sí i la CUP. "Atempta contra el principi de legalitat. Nosaltres vam signar la Constitució i no acceptarem mai que se'ns situï al marge d'aquesta", ha afegit Duran, el partit del qual va trencar aquest estiu la seva aliança amb la Convergència d'Artur Mas.

Després de reunir-se amb Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias i Alberto Garzón, el president del Govern espanyol ha seguit avui la seva ronda de contactes amb els candidats a la Moncloa. Després de Duran ha estat el torn d'Andrés Herzog, que li ha presentat a Rajoy una proposta d'aliança per la democràcia i en defensa de la Constitució espanyola que inclou recórrer davant el Tribunal Constitucional contra l'admissió a tràmit de la declaració independentista de Junts pel Sí i la Cup; actuar en l'àmbit penal contra els diputats signataris per incitar presumptament la sedició; i aplicar l'article 155 de la Constitució per desmuntar les estructures d'Estat de la Generalitat.

"Parlarem del cop d'Estat que s'ha produït a Catalunya", ha explicat abans de la cita el candidat d'UPyD a la presidència del Govern. "Li diré a Rajoy el que crec que ningú s'atreveix a dir-li, que cal utilitzar tots els instruments legals que estan en mans dels demòcrates", ha afegit. "Aquesta és una qüestió de demòcrates enfront de colpistes".

Aquests són els instruments que el candidat de la formació ha plantejat utilitzar: "El Tribunal Constitucional, tant el recurs d'empara com el d'inconstitucionalitat, que hauria de presentar el Govern central. La via penal, que és fonamental, per l'existència d'un delicte de conspiració per a la sedició que és de llibre. I, per descomptat, l'article 155 de la Constitució, per desmuntar immediatament les estructures d'Estat que s'han creat a Catalunya", ha assenyalat Herzog en referència a la Hisenda catalana, les ambaixades i l'anomenat Consell Assessor per a la Transició Nacional. "També li demanarem al president del Govern que suspengui qualsevol transferència de fons a Catalunya mentre en aquesta comunitat no es garanteixi la lleialtat i la democràcia. És de sentit comú que deixem de finançar la independència".

Amb cinc diputats al Congrés, UPyD va renunciar a presentar-se a les eleccions catalanes del 27-S. La reunió amb el president del Govern espanyol, que ja ha rebut els líders del PSOE, Ciutadans i Esquerra Unida, a més de tres presidents autonòmics, serà una finestra perquè el partit traslladi el seu projecte electoral als votants. Cap enquesta projecta que UPyD arribi a l'1% dels vots en les eleccions generals del 20-D. El partit, no obstant això, centra totes les seves esperances en els votants de Madrid i diverses províncies andaluses, segons fonts consultades. Enmig d'una greu crisi interna, la formació va aconseguir un 2,4% de vots en les eleccions municipals del 24 de maig. La porta d'entrada al Congrés s'obre amb un 3% dels vots en aquesta comunitat. A això aspira Herzog, que traslladarà a Rajoy el mateix discurs ferm contra els independentistes que ha emprat el seu grup parlamentari durant tota la legislatura.