Espanya i els EUA signen un acord per a la neteja de Palomares

Espanya i els Estats Units han anunciat avui dilluns la signatura d'un principi d'acord pel qual Washington s'encarregarà de la neteja del sòl contaminat a la localitat de Palomares, situada a Almeria, que manté radioactivitat des del 1966 a causa de la caiguda accidental de diverses bombes nuclears d'un avió nord-americà.

Madrid i Washington "tenen la intenció de negociar un acord vinculant" que permeti aconseguir "el sanejament de Palomares i organitzar l'emmagatzematge de la terra contaminada en un lloc adequat als Estats Units", diu la declaració d'intencions difosa a Madrid.

La signatura, avançada per EL PAÍS dilluns passat, s'ha produït durant la visita a Madrid del secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, i gairebé 50 anys després de l'accident.

El programa anual del Departament d'Energia nord-americà, amb data de gener, ja preveia el trasllat a Nevada d'aquestes deixalles, tot i que advertia que el pla es trobava en “una primera fase de consideració”. Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors va remetre al juliol al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) un informe dels EUA en el qual avaluava les diferents alternatives “per a la restauració dels terrenys de Palomares”, segons va avançar El Confidencial.

El 17 de gener del 1966, un bombarder B-52 i un avió cisterna KC-130 van col·lisionar durant un proveïment de carburant en ple vol. Van caure quatre bombes termonuclears, més potents que les de Hiroshima i Nagasaki. Dues es van recuperar intactes, però dues més van alliberar part de la seva càrrega radioactiva. Els EUA es van endur 5.500 bidons de terra des del port de Cartagena, però va quedar terra contaminada i fins i tot dues rases en les quals es van enterrar restes de material de neteja.

Durant dècades l'assumpte va quedar oblidat, més enllà de les rutinàries anàlisis de sang que es feien els veïns. Però, a finals dels noranta, el Centre d'Investigacions Energètiques, Medioambientals i Tecnològiques (Ciemat) va donar la veu d'alarma, en detectar a la zona nivells anormalment alts d'americi (producte resultat de la descomposició del plutoni). Es temia que els moviments de terres derivats de la bombolla immobiliària escampessin la pols radioactiva. El 2003, el Govern de José María Aznar va decidir expropiar les terres contaminades per impedir-ne l'ús.

Després d'un estudi exhaustiu, el Ciemat va concloure, ja en l'etapa de Zapatero, que hi havia 50.000 metres cúbics de terra contaminada amb mig quilo de plutoni, tot i que va apuntar la possibilitat de compactar-la per reduir-ne el volum, que quedaria en uns 6.000 metres cúbics, poc més de dues piscines olímpiques.

L'assumpte va ser abordat amb els seus homòlegs nord-americans pel ministre d'Exteriors socialista Miguel Ángel Moratinos; per la seva successora, Trinidad Jiménez, i per l'actual, José Manuel García-Margallo, sense que s'aconseguís tancar mai cap pacte.