Els manters creen un ‘sindicat’ per negociar amb l’Administració

Els poc més de 200 venedors ambulants il·legals que treballen a les voreres de Barcelona presenten avui el primer sindicat de manters amb el qual pretenen reivindicar els drets dels ambulants il·legals. L'associació s'autoproclama la interlocutora directa amb les administracions, sobretot l'Ajuntament. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona és el fruit de la unió dels mateixos venedors amb l'ajuda d'organitzacions que es van pronunciar a favor dels manters en els aldarulls que van tenir lloc aquest estiu entre agents de la Guàrdia Urbana i els venedors il·legals. L'Aziz, un manter senegalès, fa les funcions de portaveu i assegura que el sindicat “serà una veritable escola”.

Laia Ortiz, la tinent d'alcalde de drets socials de l'Ajuntament de Barcelona, va presentar el passat 17 de setembre l'informe Diagnòstic social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona. L'ecosocialista va admetre que el top manta no es pot “eradicar”, però va anunciar un conjunt de polítiques socials per intentar que els 400 venedors comptabilitzats pel consistori abandonin els carrers. Ortiz va informar que no existeixen “màfies darrere de la venda ambulant” i va allargar la mà als manters perquè entre l'Administració i els ambulants solucionin un problema sense que siguin necessàries més operacions policials.

Els manters donen avui resposta a l'oferiment del Consistori amb la constitució d'un sindicat. Els enfrontaments entre ambulants i agents a Barcelona van créixer després dels aldarulls que van tenir lloc a Salou a mitjan agost. “Des de les associacions l'Espai de l'Immigrant i Tras la Manta [la xarxa veïnal que vigila les actuacions dels policies contra els venedors] denunciem la criminalització a la qual se sotmet els manters”, recorda la Rosa, membre de l'Espai de l'Immigrant.

És precisament aquesta organització la que va iniciar el primer contacte amb els venedors per promoure dues manifestacions de manters. Poc després van reunir en un mateix espai els ambulants del barri de Gràcia, la plaça Catalunya i la zona portuària. El germen del sindicat va néixer en una de les primeres reunions. Els manters van triar sis homes i dues dones com a portaveus i van batejar l'associació que acaba de néixer com Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona.

“Per pertànyer al nostre sindicat no es necessita tenir papers ni documents. Potser algú dirà que no és oficial, però tenim el suport de les associacions veïnals, d'organitzacions de Drets Humans, d'organismes contraris als centres d'internament i de tot aquell que condemna la criminalització que s'ha fet als venedors”, afirma la Rosa.

L'Aziz és un dels portaveus del sindicat. Té 32 anys i en fa vuit que ven al carrer. “Nosaltres no vam venir a Barcelona, ni a dedicar-nos a la venda ambulant, ni a córrer davant de la policia, sinó a viure dignament”, reclama el portaveu. El senegalès és molt conscient que la situació ha de “canviar, la nostra actitud ha de ser una altra i hem d'esperar que es tranquil·litzin els ànims amb els agents”. L'Aziz està convençut que els comptes de l'Ajuntament estan equivocats i que no hi ha més de 200 manters als carrers barcelonins. “D'aquests, més d'un centenar som del sindicat”, s'enorgulleix.

Un sindicat únic

La Rosa, l'Aziz i la Jezabel, aquesta última del col·lectiu Tras la Manta, saben perquè la pressió entre agents i manters ha disminuït en les últimes setmanes. “Ara sabem que mai hem d'enfrontar-nos als agents i que en cas de tensió és millor gravar amb els nostres mòbils les actuacions policials”, informa la Rosa. Des del sindicat es promourà aquesta actitud i està previst oferir als venedors assistència legal i metgessa.

“No sabem si som l'únic sindicat de manters del món, som pobres i no tenim papers, però tenim un sindicat amb el qual solucionarem problemes”, assegura l'Aziz.