Un estudi qüestiona l’enfocament dels fastos del 1714 a l’escola

Fa més de nou mesos que van acabar els fastos dels 300 anys de la conquesta de Barcelona per part de les tropes borbòniques. Una data el simbolisme de la qual s'ha vist magnificat pel moment polític i que ha avivat la confrontació interpretativa entre historiadors. L'escola catalana no s'ha quedat fora d'aquest debat. Les aules han jugat un paper bàsic en el Tricentenari. “L'aprenentatge de la nostra història i la transmissió de valors col·lectius” era la premissa de la Generalitat, que va dirigir més d'una trentena d'actes a tot Catalunya, a part de les activitats en cadascun dels centres.

A la xarxa telemàtica educativa de Catalunya encara es pot veure el banc de recursos multimèdia i les propostes pedagògiques elaborades pel Departament d'Ensenyament. Alguns documents estan catalogats com a visions austriacistes i borbòniques del conflicte. També, per als més petits, s'explica la vida quotidiana del Born del segle XVIII.

Amb tot aquest material, com es va narrar el 1714 als estudiants? Des de quin punt de vista? Aquestes preguntes són les que intenta contestar un estudi del Grup d'Investigació en Didàctica de les Ciències Socials (Gredics) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per això va revisar 18 propostes educatives de centres públics i privats de Barcelona i 340 textos elaborats per estudiants de segon i tercer d'ESO.

“La nostra anàlisi suggereix l'existència d'una narració dominant”, conclouen els quatre investigadors en un article de divulgació publicat a Perspectives escolars, revista editada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Alguns dels autors no han considerat “oportú” parlar del seu estudi amb aquest diari.

Una de les primeres reflexions de Gredics és que en els materials analitzats està implícit el discurs d'una Catalunya única. “Narrem la història d'una Catalunya homogènia en la qual no hi ha punts de vista diferents […]. Ser català és deixar-se matar per Carles d'Àustria”, diu el text. “Sembla que expliquem que aquells que no donaven suport a l'opinió majoritària deixen de ser catalans”, agreguen.

Sembla que expliquem que aquells que no donaven suport a l’opinió majoritària deixen de ser catalans”, asseguren els autors

Un dels problemes radica en el fet que a les escoles la història s'ha explicat des de la versió dels poderosos, Felip d'Anjou, Carles II, Carles d'Àustria… Són els noms que més apareixen a les redaccions fetes pels estudiants, a banda de Catalunya, “una comunitat que actua com si fos una única persona”. “Els protagonistes de la història del 1714 són els poderosos, una part molt minoritària de la societat de llavors i de la societat actual. Volem que l'alumnat aprengui història i en narrem una en la qual les persones com ells i elles no són protagonistes”, afirmen els autors.

"Pot ser que si la narració que s'explica a les escoles descrivís que a la Barcelona del 1714 vivien esclaus vinguts de l'Àfrica, persones d'ètnia gitana que eren amenaçades de ser expulsades, partidaris dels Borbons que eren tan catalans com els partidaris de Carles, i gent gran, pobres i dones segurament seria més fàcil que tot l'alumnat pogués identificar-se amb els catalans i les catalanes d'aquesta història”, explica l'article.

L'estudi suggereix que s'hauria de “posar fi a una narrativa en la qual tots els catalans són víctimes i en la qual tots els no catalans són els opressors”. Al material analitzat, els autors troben un subtext que assenyala que “els catalans han de desconfiar de tot allò que no són catalans”. El relat oficial mostra una Catalunya envoltada d'enemics i traïdors: Felip V, Castella, Anglaterra, Carles d'Àustria, els Països Baixos…

A les peces estudiades, finalitzen els autors, en moltes ocasions es relaciona el 1714 amb l'inici del catalanisme cultural i polític del segle XIX. “Considerem la nació catalana com a immutable en el temps i no com una comunitat imaginada”, critiquen. Una lent que també es fa servir per, per exemple, llegir la Guerra Civil o el franquisme: “No considerem que Franco va declarar la guerra no només als 'separatistes', sinó també als rojos, maçons, homosexuals i anarquistes”.

D'aquest treball de crítica també sorgeix una proposta. Gredics també fa recomanacions pedagògiques respecte a l'ensenyament: posar els més petits a la pell dels diferents actors i que expliquin com va ser la seva vida. Als més grans, convidar-los a deconstruir els relats i preguntar-los sobre qui protagonitza aquesta història. "La narració generalitzada del 1714 ens porta inevitablement a 'la lluita per recuperar la llibertat' que es va perdre amb l'opressió. Però quina llibertat? Per fer què? La narració no ens porta a discutir quina és la societat que volem per al futur".