La Xunta nega l’acarnissament terapèutic amb l’Andrea

L'Andrea, la nena compostel·lana de 12 anys afectada per una malaltia degenerativa i irreversible per a qui els seus pares reclamen una mort digna, s'estarà almenys una setmana més ingressada a l'Hospital Clínic de Santiago. El servei de pediatria del complex hospitalari insisteix a negar la desconnexió del suport vital que la manté amb vida, en contra del criteri del comitè de bioètica de la Conselleria de Sanitat de la Xunta de Galícia, que en un informe no vinculant amb data de 14 de setembre recomanava retirar-lo i oferir el suport de professionals experts en cures pal·liatives.

Mentre els pares reiteren que la nena està patint, els metges del Clínic asseguren que no té dolor i rebutgen l'informe ètic, atès el seu caràcter no vinculant. La consellera de Sanitat del Govern presidit per Alberto Núñez Feijóo, Rocío Mosquera, ha avalat la posició dels pediatres. “No hi ha acarnissament terapèutic”, ha assegurat, i ha qualificat d'“eutanàsia activa” la petició de la família.

Després de no haver arribat a cap acord en la reunió que van mantenir ahir amb els metges que l'atenen, els pares de l'Andrea valoraran aquests dies si recorren la setmana vinent a la via judicial per reclamar “la fi del patiment” que insisteixen que té la seva filla.

Des que el passat mes de juny una trombopènia va agreujar la situació de la nena fins a provocar una desnutrició caloricoproteïca important amb rebuig a l'alimentació artificial, els pares no han parat de reclamar una mort digna per a la menor.

La Xunta nega l'acarnissament terapèutic amb l'Andrea

“No la volem veure agonitzant, demacrada, amb un gran patiment i que no arribi ni a reconeixe'ns”, repeteixen els pares, convençuts que no hi ha raons perquè la mantinguin enganxada a una màquina “rebent una alimentació mínima, amb l'estómac deteriorat i grans dolors cada vegada que intenten augmentar la quantitat d'alimentació”.

Els pares no entenen la decisió dels facultatius que sostenen que no ha arribat el final per a l'Andrea. Asseguren que, “encara que aparentment està tranquil·la, la nena està rendida, i ja sense forces per gesticular”. La mare relata que ja ha deixat de somriure-li.

En un breu comunicat, l'hospital de Santiago ha informat que està respectant la legislació vigent i els principis de l'ètica i assenyala, contràriament al que sostenen els pares, que no s'està exercint obstinació terapèutica sobre la menor.

Despenalitzar l’eutanàsia

El cas de l'Andrea ha generat diverses reaccions. A la proposta del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, de regular la mort digna i l'eutanàsia si arriba al Govern, s'hi suma la petició de l'Associació Dret a Morir Dignament, que creu necessari abordar la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit. El col·lectiu està convençut que a la menor compostel·lana se li “està provocant un patiment afegit a una situació per naturalesa dramàtica”.

L'associació recorda que la Llei Bàsica d'Autonomia del Pacient (LAP) del 2002 estableix com un principi bàsic que “el pacient té dret a decidir lliurement entre les opcions clíniques disponibles i a negar-se al tractament” i que en el cas d'un menor el consentiment ha de ser del tutor legal. I puntualitza que en el cas de Galícia, aquests drets “han estat reforçats per una llei autonòmica de mort digna aprovada recentment”.

Pel que fa al cas de l'Andrea, afirmen que hi ha un conflicte entre una família “que vol exercir els seus drets” i l'equip assistencial, que “ignora el que estableix la llei i imposa les seves creences personals als valors i la voluntat del pacient”.

"Els drets dels pacients no haurien de dependre de la interpretació personal dels professionals", destaquen des de l'associació, que veu necessari que “unes noves majories en el proper Parlament espanyol es decideixin a abordar la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit”

Actualment, Andalusia, les Canàries, l'Aragó, Navarra, les Balears i Galícia tenen lleis autonòmiques de mort digna i pròximament es desenvoluparà al País Basc.