Totes les vegades que s’ha trobat aigua a Mart

Si quan heu llegit la notícia del descobriment d'aigua a Mart, ja us sonava, teniu raó. Des dels anys setanta, les sondes espacials han proporcionat indicis que aquest líquid imprescindible per a la vida ha fluït en algun moment sobre el planeta vermell. En temps més recents, les imatges han permès deduir que l'aigua no només és cosa del passat i han permès continuar trobant titulars sobre el descobriment d'aigua a Mart.

La sonda Mariner 9 va arribar a Mart el 1971. Gràcies a ella es van obtenir imatges de canons i lleres de rius que suggerien que l'aigua havia fluït sobre la superfície d'aquest planeta que ara semblava estèril.

Els satèl·lits orbitals de les missions Viking van ampliar la informació de la Mariner 9 i van trobar moltes formacions que sol produir l'aigua al seu pas. A més, van observar que el pol nord contenia una gran quantitat d'aigua gelada. En terra, els robots també van fer anàlisis del sòl que indicaven que podia haver-hi aigua en el present, però les dades no es van considerar concloents.

A partir dels anys noranta, noves missions més sofisticades van començar a proporcionar mapes de gran precisió de la superfície marciana, i en la dècada següent s'han acumulat els anuncis de la troballa d'aigua a Mart en diferents formes. El 2002, la NASA afirmava que la seva sonda Mars Odyssey havia trobat prou gel al subsòl marcià per omplir dues vegades el llac Michigan i que, probablement, es tractava només de la punta de l'iceberg.

El 2004, l'agència espacial dels EUA va anunciar que la seva Rover Opportunity havia obtingut proves sobre el terreny que l'aigua líquida havia estat abundant en el passat de Mart, i poc després van començar a aparèixer indicis que també podia existir en el present.

Aquestes troballes serviran per orientar la recerca de vida extraterrestre

El 2006, després de comparar imatges captades durant 10 anys per la sonda Mars Global Surveyor, van trobar barrancs nous que podien haver estat fruit de torrents d'aigua. Aquesta interpretació, que va ser recollida a The New York Times com “les proves més sòlides fins al moment que l'aigua flueix a Mart”, ja havia aparegut l'any 2000 amb una anàlisi similar d'imatges de la mateixa sonda. Llavors, EL PAÍS va publicar que la NASA creia “que només l'aigua explica els barrancs descoberts recentment a Mart”. El 2008, aquest mateix diari publicava que “La NASA confirma que hi ha aigua a Mart”. Llavors, la notícia es referia al treball de la sonda Phoenix. El seu braç robòtic havia dipositat una mostra del sòl marcià en un instrument que havia identificat vapors d'aigua.

El 2011, es van publicar nous indicis que l'aigua corria sobre Mart. Llavors, les imatges procedien de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO), i es tractava de milers de rastres foscos que apareixen sobre la superfície d'alguns pendents del planeta en els períodes càlids. Llavors, com en el descobriment anunciat ahir, es feia referència a la presència de sals a l'aigua, una circumstància que permetria que el gel es fongués a una temperatura menor.

El 2012, a Materia, es podia llegir com “El Curiosity troba aigua a Mart”, i el 2013, noves imatges de la sonda MRO tornaven a mostrar torrents estiuencs que reforcen la idea que l'aigua flueix sobre aquell món.

La troballa anunciada aquesta setmana per la NASA és una més d'una sèrie en la qual es van acumulant proves que el líquid fonamental per a la vida continua corrent per Mart, però és probable que no sigui l'última vegada que l'agència espacial nord-americana anunciï que s'ha trobat aigua al planeta. A partir d'ara, aquests llocs serviran per orientar els científics sobre els millors indrets en els quals cal buscar l'existència de vida extraterrestre. Llavors, els titulars es dedicaran a aquest descobriment excepcional, però tampoc seran del tot nous. El 2013 ja es podien veure titulars com aquest: “El Curiosity demostra que hi podia haver hagut vida a Mart”.