_
_
_
_

Un grup de científics firmen un manifest a favor de Junts pel Sí

Bonaventura Clotet, Joan Massagué i Anna Veiga són alguns dels 13 investigadors que donen suport a la candidatura unitària

Cartell electoral a Barcelona de la candidatura unitària Junts pel Sí.
Cartell electoral a Barcelona de la candidatura unitària Junts pel Sí.Albert Garcia
Jessica Mouzo

La ciència catalana ha tornat a posicionar-se sobre el procés sobiranista i les eleccions que se celebren diumenge que ve. Si fa gairebé un any, dies abans de la consulta del 9-N, més de 400 científics signaven un manifest a favor del dret a decidir, alguns d'aquests investigadors han aprofitat la proximitat del 27-S per tornar a estampar la seva signatura sobre un altre document en favor de la independència i, concretament, en suport a la candidatura de Junts pel Sí. Es tracta de 13 prestigiosos científics catalans que han subscrit el manifest Una bona oportunitat per a la nostra ciència, on reclamen el vot per a la candidatura sobiranista com "la millor opció" per a la ciència i la investigació catalana.

Els signants del manifest

Jaume Bertranpetit: És catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

 

Carles Boix: És professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Princeton (EUA).

 

Ramón Brugada: És cardiòleg i especialista en la síndrome de mort sobtada. Dirigeix el Centre de Genètica Cardiovascular vinculat a la Universitat de Girona.

 

Manel Esteller: És director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

 

Xavier Estivill: És científic al Centre de Regulació Genòmica (CRG).

 

Josep Maria Gatell: És cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona i director del Centre Català de Recerca i Desenvolupament de Vacunes contra la Sida (Hivacat).

 

Joan Massagué: És científic expert en investigació del càncer i director de l'Institut Sloan Kettering de Nova York.

 

Joan Ramon Resina: És cap del Departament de Literatura Espanyola i Catalana de la Universitat de Stanford (EUA).

 

Marta Sanz-Solé: És matemàtica i membre del grup d'investigació de processos estocàstics de la Universitat de Barcelona (UB).

 

Anna Veiga: És biòloga, experta en l'estudi de cèl·lules mare i reproducció assistida i investigadora al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

 

Jordi Galí: És economista i director del Centr d'Investigacions d'Economia Internacional (CREI).

 

Bonaventura Clotet: És un investigador expert en sida, director de l'Institut de la sida Irsi-Caixa i director del Centre Català d'Investigació i Desenvolupament de Vacunes contra la Sida (Hivacat).

 

Josep Maria Llovet: És investigador del càncer a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIPABS-Hospital Clínic de Barcelona).

Els signants, entre els quals hi ha el doctor Bonaventura Clotet, investigador de la sida amb reconegut prestigi internacional –el seu equip està treballant actualment en el desenvolupament de vacunes per guarir definitivament la malaltia–, critiquen la falta de suport de tots els governs estatals per impulsar el sector científic. "A les exagerades reduccions de pressupost en investigació de l'actual Govern espanyol, cal sumar-hi la incapacitat per regular, de manera més moderna la ciència espanyola, des del CSIC fins al govern de les universitats públiques", assenyala el document. Els investigadors també lamenten en el text les traves burocràtiques i administratives a l'hora d'impulsar els projectes d'investigació i "l'antiquada organització de les instal·lacions científiques".

Els científics, que signen tots a títol personal, denuncien, a més, que la distribució dels recursos econòmics per a la investigació per part de l'Estat "no segueix sempre criteris estrictament competitius", sinó que "de vegades s'utilitzen criteris polítics subjectius per decidir les prioritats". Això, assenyalen, és un "obstacle per desplegar tot el nostre potencial com a país". Els investigadors posen com a exemple el barem que utilitza la Comissió Europea per distribuir els seus recursos com la manera més adequada per "continuar un creixement en qualitat i quantitat" que, asseguren, no tenen garantit a curt termini. "La Comissió Europea és raonablement escrupolosa en aquest aspecte i considera el mèrit i la qualitat com els principals criteris per al repartiment dels fons d'investigació". Segons l'últim informe de la Central de Resultats del Departament de Salut, Catalunya obté el 50% de tots els fons europeus que rep Espanya per a investigació biomèdica.

"Necessitem més recursos, més agilitat administrativa, més flexibilitat i autonomia a les universitats i que les auditories i els controls es dirigeixin més als resultats que no pas als processos", apunta el doctor Josep María Gatell, cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona i director, amb Clotet, del Centre Català de Recerca i Desenvolupament de Vacunes contra la Sida (Hivacat). L'investigador, que aposta, a més, per la necessitat d'una llei de mecenatge que atregui els donants privats a invertir en ciència, reconeix que "és imprescindible" que Catalunya es mantingui dins de la Unió Europea perquè els fons que arriben d'Europa són vitals per a la ciència catalana.

Per la seva banda, el doctor Xavier Estivill, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG), qualifica de "crítica" la situació de la ciència catalana i apunta que, si ha pogut avançar tant la investigació i la producció científica a la comunitat, ha estat gràcies "a una recol·locació dels fons" de Catalunya, no de l'Estat. "Apostem per una situació nova de país, que tingui una estructures d'Estat pròpies que li permetin avançar", assenyala. Estivill no tem que una hipotètica Catalunya independent es quedi fora de la Unió Europea. "La UE està apostant per la bona ciència i de bona ciència en tenim a Catalunya. Hi ha fórmules per poder accedir a fons europeus sense pertànyer a la UE", assegura.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_