Un grup de científics firmen un manifest a favor de Junts pel Sí

La ciència catalana ha tornat a posicionar-se sobre el procés sobiranista i les eleccions que se celebren diumenge que ve. Si fa gairebé un any, dies abans de la consulta del 9-N, més de 400 científics signaven un manifest a favor del dret a decidir, alguns d'aquests investigadors han aprofitat la proximitat del 27-S per tornar a estampar la seva signatura sobre un altre document en favor de la independència i, concretament, en suport a la candidatura de Junts pel Sí. Es tracta de 13 prestigiosos científics catalans que han subscrit el manifest Una bona oportunitat per a la nostra ciència, on reclamen el vot per a la candidatura sobiranista com "la millor opció" per a la ciència i la investigació catalana.

Els signants, entre els quals hi ha el doctor Bonaventura Clotet, investigador de la sida amb reconegut prestigi internacional –el seu equip està treballant actualment en el desenvolupament de vacunes per guarir definitivament la malaltia–, critiquen la falta de suport de tots els governs estatals per impulsar el sector científic. "A les exagerades reduccions de pressupost en investigació de l'actual Govern espanyol, cal sumar-hi la incapacitat per regular, de manera més moderna la ciència espanyola, des del CSIC fins al govern de les universitats públiques", assenyala el document. Els investigadors també lamenten en el text les traves burocràtiques i administratives a l'hora d'impulsar els projectes d'investigació i "l'antiquada organització de les instal·lacions científiques".

Els científics, que signen tots a títol personal, denuncien, a més, que la distribució dels recursos econòmics per a la investigació per part de l'Estat "no segueix sempre criteris estrictament competitius", sinó que "de vegades s'utilitzen criteris polítics subjectius per decidir les prioritats". Això, assenyalen, és un "obstacle per desplegar tot el nostre potencial com a país". Els investigadors posen com a exemple el barem que utilitza la Comissió Europea per distribuir els seus recursos com la manera més adequada per "continuar un creixement en qualitat i quantitat" que, asseguren, no tenen garantit a curt termini. "La Comissió Europea és raonablement escrupolosa en aquest aspecte i considera el mèrit i la qualitat com els principals criteris per al repartiment dels fons d'investigació". Segons l'últim informe de la Central de Resultats del Departament de Salut, Catalunya obté el 50% de tots els fons europeus que rep Espanya per a investigació biomèdica.

"Necessitem més recursos, més agilitat administrativa, més flexibilitat i autonomia a les universitats i que les auditories i els controls es dirigeixin més als resultats que no pas als processos", apunta el doctor Josep María Gatell, cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic de Barcelona i director, amb Clotet, del Centre Català de Recerca i Desenvolupament de Vacunes contra la Sida (Hivacat). L'investigador, que aposta, a més, per la necessitat d'una llei de mecenatge que atregui els donants privats a invertir en ciència, reconeix que "és imprescindible" que Catalunya es mantingui dins de la Unió Europea perquè els fons que arriben d'Europa són vitals per a la ciència catalana.

Per la seva banda, el doctor Xavier Estivill, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG), qualifica de "crítica" la situació de la ciència catalana i apunta que, si ha pogut avançar tant la investigació i la producció científica a la comunitat, ha estat gràcies "a una recol·locació dels fons" de Catalunya, no de l'Estat. "Apostem per una situació nova de país, que tingui una estructures d'Estat pròpies que li permetin avançar", assenyala. Estivill no tem que una hipotètica Catalunya independent es quedi fora de la Unió Europea. "La UE està apostant per la bona ciència i de bona ciència en tenim a Catalunya. Hi ha fórmules per poder accedir a fons europeus sense pertànyer a la UE", assegura.