El nou model de gestió dels CAP desconcerta els metges

Una ombra d'inquietud plana sobre els professionals de l'atenció primària a Catalunya. La posada en marxa d'un nou model de gestió als CAP ha inquietat molts sanitaris, que veuen fiscalitzat cada pas que fan a les seves consultes en favor de l'eficiència econòmica. Els metges denuncien que l'estructura creada per l’Institut Català de la Salut –l’empresa pública de salut més important de Catalunya, amb vuit hospitals i el 80% de l'atenció primària– s'ha tornat més vertical, els alts càrrecs s'han multiplicat i els professionals estan controlats per complir els “objectius economicistes” que marca la direcció.

L’ICS ha desplegat, en un programa pilot, les unitats de gestió de l'atenció primària (UGAP). Es tracta d'un nou model de gestió dels ambulatoris per dotar-los de més autonomia, reduir l'estructura directiva i apropar les decisions estratègiques als professionals. La iniciativa va arribar després de les dures crítiques a la rigidesa i l’excessiva burocratització de la institució, que dóna feina a prop de 40.000 persones. I després del fracàs del projecte ideat per Josep Prat, expresident de l'ens públic i imputat per diversos delictes en el cas Innova de corrupció, de convertir l’ICS en un hòlding d'empreses amb filials més petites.

En comptes de tenir, com fins ara, un director i un adjunt a la direcció en cada EAP, el model de les UGAP aposta per concentrar sota una mateixa direcció diversos equips segons el nombre de sanitaris i la població assignada. La direcció de cada UGAP té, almenys, un director, dos adjunts a la direcció (líders clínics de medicina i infermeria), un responsable d'admissió, un tècnic de gestió i un altre de qualitat. També hi ha responsables de farmàcia i de formació. “Aquest nou model es basa a augmentar la resolució de l'atenció primària amb una interlocució més propera i en el treball integrat i coordinat entre els proveïdors d'un territori per garantir el contínuum assistencial vetllant per l'eficiència i sostenibilitat del sistema”, explica una portaveu de l’ICS. Cada UGAP té llibertat per gestionar el pressupost.

No obstant això, des que es van engegar a principi del 2014, el descontentament dels professionals ha anat en augment. Els sanitaris es queixen que, en comptes de reduir l'organització directiva, l’ha augmentat. “La gestió s'ha jerarquitzat molt més i s'ha allunyat dels professionals de base. S'ha engrandit l'equip burocràtic”, protesta Mariluz Talavera, portaveu del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). Els sanitaris critiquen, a més, que als membres de l'equip directiu se’ls allibera de l'assistència diverses hores, cosa que implica més càrrega de feina per a la resta de companys.

“Detectem una disconformitat altíssima del personal. Volen especialitzar els directius, que deixen de fer assistència i es converteixen en directors-gestors”, apunta David Arribas, portaveu d'atenció primària de l’ICS del sindicat Metges de Catalunya. Arribas i Talavera coincideixen a criticar la falta d'una auditoria externa que avaluï l'eficàcia i la reducció de costos que suposa el projecte.

Una altra crítica dels facultatius és que el nou sistema s'ha convertit en “una estructura de control de l'activitat assistencial per complir objectius economicistes de l’ICS”. Joan Gené, excandidat a presidir el Col·legi de Metges, també va en aquesta línia: “Treuen la gent de les consultes per ficar-la en les estructures de gestió. Volen controlar els processos assistencials, què recepta el metge, perquè compleixin les directrius i els objectius marcats”. Salvador Arias, de CC OO, va un pas més enllà i assegura que la finalitat de les UGAP és facilitar la introducció de capital privat en l’ICS. “Aquest model segueix una tendència perillosa. Pot ser la punta de llança perquè hi entri capital privat”.

Aquest diari ha intentat obtenir l'explicació de l’ICS sobre les UGAP, però l'ens ho ha declinat perquè “el projecte no s'ha acabat de definir”, malgrat que fa més d'un any que està en funcionament. El metge Juancho Montero, que exerceix en una UGAP de Mataró, es mostra més conciliador. “La idea era bona, però si no s'aplica bé i amb una injecció de diners, s'enfonsa. Aquest model amb retallades no funciona, i l'altre, tampoc”, apunta. El facultatiu assegura que “s'ha perdut la proximitat amb el director”, però justifica que els defectes del model s'accentuen sobretot per les retallades de plantilla i pressupost.