Merkel s’enfronta a l’oposició interna per donar pas als refugiats

La reunió celebrada ahir a la Cancelleria de Berlín va ser una de les més tenses que es recorden entre els tres socis que governen Alemanya. Els socialcristians bavaresos de la CSU –partit germà, però independent, dels democristians de la CDU– van arremetre abans de la trobada contra la cancellera, Angela Merkel, per permetre divendres a la nit el pas de milers de refugiats que s'amuntegaven a Hongria. El sector més conservador de la CDU tampoc veu amb bons ulls una decisió que, creuen, pot tenir un efecte crida. Donen suport a la cancellera la gran majoria del seu partit i els socialdemòcrates de l'SPD.

Al mateix temps que una multitud rebia a Munic, la capital de Baviera, amb aplaudiments i cartells de benvinguda els milers de refugiats que anaven arribant a l'estació de ferrocarrils, els líders de la CSU, el partit que governa aquest Estat federal des del 1957, arremetien contra la persona que va permetre l'arribada d'aquests trens.

“El permís per viatjar a Alemanya concedit als refugiats d'Hongria és un senyal completament erroni que cal corregir”, va dir el ministre de l'Interior bavarès, Joachim Herrmann. “Cal aturar l'afluència massiva de refugiats que només van a Alemanya”, afegia el secretari general de la CSU, Andreas Scheuer. En un comunicat publicat dissabte a la tarda, Merkel va recalcar que el permís per viatjar havia estat tan sols “una excepció” amb motiu de la situació d'emergència que vivien els sol·licitants d'asil.

És habitual que la CSU, un partit més conservador que els seus germans democristians de la resta del país, s'expressi en termes contundents sobre assumptes conflictius, ja sigui la crisi grega o la integració dels estrangers. El desembre passat, per exemple, van proposar que s'obligués els immigrants a parlar alemany a casa seva. Davant l'onada de crítiques, van fer marxa enrere. Però l'actual indignació dels socialcristians no s'explica només per motius ideològics. També hi influeix la geografia. La majoria de refugiats procedents de l'est entren a Alemanya per la frontera austríaca, limítrofa amb Baviera. La meitat de les més de 13.000 persones que van arribar el cap de setmana a Munic es quedaran a Baviera, mentre que la resta es distribuirà per altres Estats alemanys.

El repartiment de refugiats dins del país es fa a través d'un sistema de quotes que té en compte la població i els ingressos fiscals dels 16 Estats federats. Com a resultat d'aquest sistema, conegut com la fórmula de Königstein, l'Estat que més sol·licitants d'asil acull és Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat d'Alemanya, seguit de Baviera, al qual aquest any li correspon una quota entorn del 15%.

A més de la polèmica del cap de setmana, els líders dels tres partits de la gran coalició governant van abordar en la reunió d'ahir a Berlín diferents aspectes de la crisi migratòria, com el camí per aconseguir que tots els nouvinguts tinguin un allotjament adequat abans que arribi l'hivern o el finançament suplementari que necessitaran els Estats. Segons els càlculs de l'edició de diumenge del Frankfurter Allgemeine Zeitung, els costos relacionats amb els refugiats pujaran aquest any a 10.000 milions d'euros.

El Govern de Merkel està preocupat intentant evitar que aquesta situació extremadament difícil se'ls escapi de les mans. Tenen por que si comença a haver-hi problemes s'enfonsi l'ambient favorable amb el qual la majoria de ciutadans està rebent l'onada migratòria. Malgrat les baralles entre els socis de coalició, la CDU confia que la trobada entre els tres partits serveixi per buscar solucions. “La situació és massa greu per perdre el temps en baralles internes. Estic segur que la reunió conclourà amb un acord”, assenyalava a EL PAÍS el diputat Wolfgang Bosbach ahir a la tarda.

Tensions externes

Les tensions de Merkel amb els seus socis de la CSU se sumen a les que ja ha tingut amb altres líders de la UE en la seva baralla per aconseguir un repartiment més equitatiu dels refugiats que arriben a Europa. Al Govern alemany també se senten crítiques contra la Comissió Europea per haver reaccionat massa tard i amb poca energia a la crisi migratòria.

L'organisme del Govern alemany responsable de l'emigració i refugiats va generar a finals d'agost encara més problemes després que es conegués el contingut d'un document intern que anunciava que els demandants d'asil procedents de Síria no serien retornats al país pel qual van entrar a la UE, com estableix la norma, sinó que podrien quedar-se a Alemanya.

Una iniciativa pensada per estalviar costos i accelerar els processos es va convertir en un conflicte diplomàtic quan Governs com el d'Àustria i Hongria van atribuir a Alemanya haver llançat una invitació formal a tots els sirians a refugiar-se al país. Fonts del Govern alemany admeten l'error que va suposar infravalorar el contingut d'un document no pensat per fer-se públic. “No estem davant d'un problema europeu, sinó davant d'un problema d'alemany”, va dir dijous a Brussel·les el primer ministre hongarès: unes declaracions que a Berlín es van interpretar com una punyalada.