El PIB del Brasil cau un 1,9% el segon trimestre i entra en recessió
La frenada de l'economia més gran de l'Amèrica Llatina arriba després de la forta caiguda de la inversió i el consum mentre que la despesa pública s'ha expandit un 0,7%
La divulgació del PIB del Brasil aquest divendres ha confirmat el que els brasilers ja notaven a la pràctica: el gegant llatinoamericà viu una recessió, amb una caiguda de l'1,9% en l'activitat econòmica en el segon trimestre, en comparació del trimestre anterior, que ja havia retrocedit un 0,7%. En teoria, el país es troba en recessió tècnica (dos trimestres negatius seguits). A més, les perspectives futures són pitjors, en un moment en què el Govern ha adoptat un pla d'austeritat amb pujada d'impostos i retallada d'inversions per reequilibrar els comptes públics. El Brasil és la primera economia de Llatinoamèrica i lloc de destinació d'importants inversions de grans empreses espanyoles com Telefónica, Banco Santander, Mapfre, Abertis, Iberdrola, Dia i Repsol.
Si es compara amb el segon trimestre de l'any passat, l'informe de l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE) mostra que l'economia es va encongir un 2,6%, reflectint el canvi de perspectives que va portar el segon Govern de la presidenta Dilma Rousseff, reelegida l'any passat. El país, que s'enorgullia de la seva plena ocupació, ha perdut 345.000 llocs de treball aquest any, i ja hi ha qui projecta una pèrdua d'aproximadament un milió de llocs de treball. És la primera vegada en 10 anys que la desocupació entela un mandat del Govern del Partit dels Treballadors (PT), al poder des del 2003.
L'economia va retrocedir pel costat de l'oferta i de la demanda. Les inversions de les empreses van caure per vuitè trimestre seguit, i el consum de les famílies, que representa un 60% del PIB, segueix caient des de l'inici del 2015. Este és un altre canvi important. El consum dels brasilers no queia en taxa anual des de feia 12 anys. Però la inflació alta i el pessimisme pels anuncis de retallades i l'alça d'impostos han fet que les famílies promoguin el seu pla d'austeritat privat: tallant despeses supèrflues, canviant a marques de productes més barats i preparant-se per a temps de vaques flaques després d'haver viscut un cicle llarg de bones notícies a l'economia.
Els preus van pujar un 6,83% entre gener i juliol —un alça que supera la meta del banc central per primera vegada en una dècada i pot arribar al 10% fins al final de l'any—. La pujada penalitza principalment els brasilers més pobres, és a dir, els principals electors del Govern del PT. Això explica que la popularitat de la presidenta hagi caigut bruscament aquest any: només té el suport del 8% de la població.
L'error de Rousseff
En entrevista a diaris brasilers aquesta setmana, Rousseff va admetre per primera vegada que es va equivocar en no percebre que la crisi econòmica era molt més greu del que li semblava fins al final de l'any passat, just després de les eleccions. “Em vaig equivocar a haver trigat tant a percebre que la situació podria ser més greu del que imaginàvem”, va assenyalar.
La presidenta va afegir que no s'esperava una baixada tan gran de la recaptació d'impostos. La caiguda s'agreuja pel remei amarg que la presidenta i el seu equip econòmic, liderat pel ministre Joaquim Levy, han aplicat per salvar l'economia dels errors comesos al seu primer Govern. A l'inici de l'any va apujar els impostos i va retallar despeses públiques, cosa que va frenar encara més l'economia. Ara, l'Executiu estudia nous tributs, la qual cosa empitjora encara més la recessió i la popularitat d'aquest Govern, colpejat també per escàndols de corrupció en empreses públiques, i en particular a la petroliera estatal, Petrobras.
Els economistes són unànimes a dir que el que no van faltar van ser avisos a la presidenta que el país estava en perill per excés de despesa pública i una inflació en ascens. “Hi havia maneres de mantenir la inflació controlada, però el Govern va optar per no aplicar-les”, explica l'economista Eduardo Coutinho. Ara, la política fiscal expansiva, que va incentivar el consum, es cobra el seu preu. “El Titanic va xocar amb un iceberg”, explica Coutinho.
La crisi a l'economia xinesa és un altre focus de preocupació per al Brasil aquest any. Rousseff ha reconegut que el futur del país és imprevisible, cosa que ella tampoc calculava que passaria en tan poc temps. El gegant asiàtic és el principal comprador dels productes del Brasil, principalment matèries primeres. I la caiguda de les cotitzacions, sumada a les previsions que la Xina creixi menys, són percebuts com a riscos que la recessió es faci més profunda al Brasil.
L'esperança per al país és la recuperació econòmica dels Estats Units, el segon soci comercial del Brasil. El recent creixement nord-americà, per sobre de les expectatives, va animar els empresaris. “Tenim un panorama favorable per incentivar les exportacions i un fort comprador que està amb un creixement més alt de l'esperat”, explica Renato Fonseca, economista de la Confederació Nacional de les Indústries.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.