_
_
_
_
ENTREVISTA

Isabel Coixet: “El viatge al centre de la meva ànima és llarg i tortuós”

La cineasta confessa que aparcar no és el seu fort i que el seu cotxe té marques de parets

Jesús Ruiz Mantilla
La cineasta Isabel Coixet.
La cineasta Isabel Coixet.Sarah Shatz

Cineasta amb veu i personalitat pròpia fins i tot quan fa encàrrecs, Isabel Coixet és una de les artistes que sí que poden presumir sense exagerar de fer marca Espanya. Des de Cosas que nunca te dije fins a Aprendiendo a conducir, ha quallat una autèntica carrera internacional amb sòlid prestigi a tot el món. Sedueix estrelles com Juliette Binoche, Ben Kingsley o Tim Robbins, però el seu cinema es basa en personatges als quals doten de carn, ossos, essència i llum actors fetitxes en el seu cas com Javier Cámara. Exponent d'un cinema global, Coixet és radiòloga terràqüia i observadora de les nostres penes presents per a les seves rondalles de palpable i propera ciència-ficció.

Pregunta. Confessaria aquí i ara alguna cosa inconfessable?

Resposta. Canto La gata bajo la lluvia a la dutxa.

P. Quina espina té clavada?

R. No ser capaç d'aparcar bé. El meu cotxe porta gravades a foc les pintures de les parets de diversos aparcaments d'Espanya.

P. Què és un oxímoron? I no digui que un medicament…

R. És la solitud sonora. I té alguna cosa de medicament.

P. A què li sona catàfora?

R. A una senyora que cata àmfores amb els rul·los posats. Els rul·los són opcionals.

P. Com és el viatge al centre de la seva ànima?

R. Llarg, tortuós, amb sots, un munt de peatges i gens avorrit.

P. Què li fa pixar-se de riure?

R. Peter Sellers a La festa. I Zoolander.

P. Confessi: alguna cosa impossible que li agradaria tenir de seguida!

R. El cul de Jennifer Lopez.

P. Tornaria a deixar-ho tot per amor?

R. És clar que no.

P. Estudia o treballa?

R. Treballo un fotimer.

P. Estaria disposada a enviar-ho tot a fer punyetes?

R. Sí, em sembla... Potser no. Què és tot?

P. A qui llegarà la seva immensa fortuna?

R. Als meus tres chihuahues: el Rico, la Canela i la Carmen Miranda.

P. A part d'aquest, quin ha estat el millor estiu de la seva vida?

R. Sóc més d'hivern.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús Ruiz Mantilla
Entró en EL PAÍS en 1992. Ha pasado por la Edición Internacional, El Espectador, Cultura y El País Semanal. Publica periódicamente entrevistas, reportajes, perfiles y análisis en las dos últimas secciones y en otras como Babelia, Televisión, Gente y Madrid. En su carrera literaria ha publicado ocho novelas, aparte de ensayos, teatro y poesía.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_