Una vacuna universal contra tots els tipus i variants de la grip

Al virus de la grip se'l guanya tallant-li el cap, literalment. Dos grups d'investigadors, fent servir estratègies diferents, han aconseguit escapçar el virus i crear-ne una versió innòcua però capaç d'activar el sistema immunitari contra la majoria de tipus i soques que fan agafar la malaltia als humans. Les han provat amb ratolins, fures i micos, als quals els van injectar dosis letals d'un dels subtipus d'influenzae més virulents. Tots o gairebé tots van sobreviure.

La grip és un virus realment endimoniat. Si se'l compara amb una cèl·lula, al seu interior portaria la càrrega vírica, però el seu atac es recolza en dues substàncies que hi ha a la seva membrana exterior. Una és una proteïna, l'hemaglutinina (HA), que provoca l'aglutinació dels glòbuls vermells de la sang. L'altra és un enzim, la neuraminidasa (NA), que el que fa és trencar l'altra per infectar noves cèl·lules. Amb les lletres H i N es cataloga els diferents tipus de grip –H1N1, H10N7...–, segons quina sigui l'estructura concreta de cada proteïna i enzim.

Per això, la vacuna universal de la grip és un dels grans reptes dels viròlegs i la medicina preventiva: no hi ha una grip, sinó moltes. A més, gairebé cada any domina una soca sobre les altres i cal reformular la vacuna, que no protegirà si en sorgeix una nova variant. I a més, les vacunes actuals tenen com a diana la part superior o cap de l'hemaglutinina, que tendeix a mutar amb molta freqüència, fent-les inservibles. Però, i si es trobés una altra zona del virus que fos més estable contra la qual es pogués apuntar? Això és el que han aconseguit investigadors nord-americans, d'una banda, i europeus, de l'altra. I tots han anunciat les seves candidates a vacunes universals aquest dilluns.

La vacuna nord-americana fa servir nanopartícules per modificar una proteïna clau de la grip

Una és obra d'investigadors de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Contagioses dels EUA. Científics del seu Centre d'Investigació de Vacunes (VRC, per les seves sigles en anglès) van aconseguir, mitjançant enginyeria de proteïnes, tallar-li el cap a l'hemaglutinina. Però, després de sis evolucions, van aconseguir una tija d'HA que, funcionalment i estructuralment, és similar a una proteïna de la grip original.

"El cap de la HA és immunodominant i quan hi és present, la resposta dels epítops de la tija són menys destacats", explica en un correu l'investigador del VRC, Barney Graham. Els epítops són seccions de l'hemaglutinina que activen les respostes del sistema immunitari, llançant els anticossos a la defensa de l'organisme. "Nosaltres volíem que la resposta immune se centrés en la tija, per aprofitar l'ampli espectre reactiu dels epítops d'aquesta part de la molècula", afegeix. Així, la possible vacuna podria valer per a diversos tipus de grip.

La molècula d'HA que van fer servir pertanyia a la varietat de la grip H1N1. La van sotmetre a un procés anomenat disseny de proteïnes. Mitjançant una sèrie de successius canvis en els aminoàcids que la conformen, buscaven preservar la capacitat immunogènica d'aquesta part vital del virus, el seu potencial per activar les defenses de l'organisme davant d'un cos estrany. "I així estabilitzar la proteïna perquè pogués ser fabricada", comenta Graham. Després de sis evolucions van aconseguir una HA sense cap però amb tota la tija allargada i capaç de seguir activant els anticossos.

Per comprovar si funcionava, van immunitzar ratolins i fures amb aquesta nanopartícula. Van veure que els dos grups d'animals desenvolupaven una resposta immune no només al subtipus H1, del qual procedia la proteïna original, sinó també a d'altres subtipus de la família H. Però calia comprovar-ne l'eficàcia. Així que van inocular als animals immunitzats una dosi letal d'una grip del tipus H5, de les més virulentes. Per comparar, també van injectar a d'altres animals tractats amb la vacuna trivalent, la versió comercial més efectiva, i no tractats.

"El repte de la H5N1 és una prova molt dura per a les vacunes basades en H1. Malgrat que també pertany a les hemaglutinines del Grup 1, és un subtipus diferent i letal per a les fures. Per tant, en utilitzar una proteïna H1 per protegir contra l'atac d'una H5, pot mostrar les seves possibilitats perquè una vacuna similar en humans pogués oferir protecció contra virus de la grip molt diferents", explica l'investigador del VRC.

Tal com expliquen a la revista Nature Medicine, tots els ratolins del grup de control van morir, però els tractats amb la seva vacuna van sobreviure. Quant a les fures, la seva eficàcia no va ser completa, ja que van morir dues de les sis inoculades. Però, en canvi, tots els no immunitzats van morir.

Tallar el cap al virus

L'altra vacuna l'han desenvolupat als Països Baixos. Fent servir una estratègia diferent, investigadors de l'Institut Crucell de Vacunes també van escapçar l'hemaglutinina, però, en el seu cas, van eliminar el cap allargant la tija sense afectar-ne l'estructura. Així, el sistema immune podria seguir detectant-la. Aquesta vegada, van obtenir quatre versions de la seva vacuna partint d'una proteïna de la grip H1N1.

La vacuna europea la van provar amb macacos als quals van inocular una dosi letal d’H1N1. Només els  immunitzats van sobreviure

A una, la més semblant a la HA original, la van anomenar #4900. Segons mostren a Science, tots els ratolins exposats van desenvolupar defenses, activant una alta taxa d'anticossos per a gairebé tots els subtipus H. Després van comprovar la seva eficàcia en els ratolins immunitzats, als quals van inocular dosis letals d'H1N1. Van comprovar que els rosegadors tractats en tres sessions amb la #4900 van sobreviure.

Volent anar més a prop dels humans, els investigadors van assajar la vacuna amb un grup de macacos menjacrancs (Macaca fascicularis). Malgrat que els sis enverinats amb la grip H1N1 van presentar febre i altres símptomes gripals, cap va morir. Els no tractats no van tenir la mateixa sort. Ara caldrà fer el següent pas, i investigar-la amb humans.