“Sortu ha assumit la derrota d’ETA, però fa veure que no”

El secretari general de Podem a Euskadi, Roberto Uriarte (Bermeo, 1960), professor de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc, creu que entre Mariano Rajoy i Artur Mas “estan portant Catalunya a un desastre”. Aposta per una reforma constitucional que articuli l'exercici de la sobirania popular en sintonia amb la sentència sobre el Quebec del Tribunal Suprem del Canadà. Aquest tribunal va dir que una regió no es pot separar unilateralment sense negociar amb el Govern estatal, però també va observar que l'Executiu central també està obligat a negociar i que un suport clarament majoritari a la secessió legitimaria una iniciativa separatista que la resta de l'Estat hauria de reconèixer en certes condicions.

Pregunta. Tsipras és un exemple de vendre el que no es pot fer?

Resposta. En només uns mesos Tsipras ha hagut d'arreglar l'atzagaida que han deixat els governs corruptes i indecents del bipartit durant desenes d'anys, i que han portat el país a la fallida. Té un enorme suport popular i molt clares les coses i crec que mantindrà el suport de la majoria.

P. Creu possible una reforma constitucional que converteixi Espanya en una nació de nacions i a més doni via al fet que una d'elles se'n pugui anar?

R. Les propostes que s'estan plantejant no suposen cap solució ni per a aquell dret a decidir ni per res. Van pel camí equivocat. Jo sóc partidari d'una reforma que ampliï la participació, garanteixi la independència de les institucions de l'Estat i els drets socials, i abordi el model territorial.

P. Model territorial amb porta de sortida?

R. La porta de sortida de qualsevol model territorial l'hauria de marcar la voluntat dels ciutadans com va dir el Tribunal Suprem del Canadà a la sentència sobre el Quebec, que és, diguem, el far que hauria de guiar aquesta matèria.

P. És a dir, sí que cal regular l'exercici de la sobirania?

R. Abans de definir el model que volem, caldria definir les seves condicions i nosaltres creiem que són la definició de l'Estat com a plurinacional i la regulació de les condicions de l'exercici de la sobirania popular en matèria territorial.

P. Creu que és compatible amb la reforma federal i asimètrica que proposa el PSOE?

El PSOE no es creu ni les seves pròpies propostes"

R. Quan el PSOE ha estat al Govern i ha tingut majories suficients no ha fet res. El PP directament ha petrificat la Constitució encara que ara que falten tres mesos per a les eleccions digui que es pot parlar. No em fio ni d'una proposta socialista que ni ells es creuen, ni del PP, que només busca recentralitzar l'Estat, ni de les de Ciutadans que, com que no tenen res a perdre, avui proposen eliminar el Tribunal Constitucional, i demà eliminar altres institucions.

P. I les d'IU?

R. Són coherents amb les seves demandes històriques.

P. A Catalunya els acusen de passar de puntetes per sobre d'aquest tema de la sobirania.

R. A Catalunya, Podem està en una situació de moderació i, enmig d'un xoc de trens, a qui proposa construir ponts el poden acusar d'això que diu vostè i de molt més. Rajoy i Mas estan portant Catalunya a un desastre, generant l'odi entre els nacionalistes d'una banda i de l'altra.

P. Assumeix la tesi del conflicte polític per explicar cinc dècades d'assassinats, o dóna suport a la del totalitarisme etarra?

R. Ni l'una ni l'altra. Sóc antimilitarista i convençut que és molt més eficient la resistència civil. ETA no va saber adaptar-se als temps i avui segueix sense entendre el missatge de la ciutadania. Van pel bon camí, però tard i lent.

P. I l'esquerra abertzale va pel bon camí?

R. Hi ha sectors que s'han separat de la seva història recent i uns altres que no ho entenen.

P. Vostè va dir que Sortu era el problema per apropar-se?

R. El que és substancial és el que han de canviar per apropar-se ells a la societat. I han de canviar les formes. No poden parlar del PSOE i del PP com a enemics, o mostrar cartells d'ETA a les festes. Han assumit la derrota d'ETA, però en les formes fan com que no.

P. Es pot construir un país amb plantejaments identitaris?

R. La sobirania no està a la nació, sinó al poble, a la ciutadania. Jo sóc un basc que no tinc cap interès en el fet que l'Estat es trenqui o que es creïn més fronteres de les que hi ha. Treballem en alternatives perquè els bascos se sentin còmodes dins d'aquest Estat.

P. Quin PNV li agrada més, el pragmàtic d'Ortuzar o el sobiranista d'Egibar?

R. Cap dels dos. Crec que és una teatralització, un joc. El PNV vol pescar en tots els caladors. Uns aposten per la independència i uns altres no. De la mateixa manera que no m'agrada el joc d'Artur Mas a Catalunya o el de Rajoy a Catalunya i a Euskadi, no m'agrada això dels nacionalistes de treure rèdit electoral d'escalfar els sentiments identitaris.

P. Defensa una aliança d'esquerres contra Rajoy?

R. La ciutadania no desitja sopes de sigles sinó visibilitzar les opcions de canvi. Hi ha d'haver una opció clara de canvi que s'identifica amb Podem, davant del bipartit, i en aquesta opció de canvi hi ha d'haver una papereta de canvi, de Podem, però amb més gent que pugui aportar coses.

P. No ha dit ni una sola vegada la paraula casta.

R. En general, no la faig servir. Genera confusió amb la de l'Acadèmia. L'accepció creada per Íñigo Errejón pot resultar ofensiva per a gent dels partits tradicionals que treballen per les seves idees i no ha tret rèdit a la seva militància, no són casta.