“Un plebiscit necessita suport de dos terços per decòrum democràtic”

Juan Pablo Fusi (Sant Sebastià, 1945) és catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Reial Acadèmia de la Història. Atén EL PAÍS en un dels salons palatins de la Magdalena (Santander), on acaba d'impartir un seminari de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo als 100 millors alumnes d'Espanya en les últimes proves d'accés a la facultat. Fusi considera que un dels principals problemes polítics nacionals és el sistema regional en les eleccions, no el mètode D’Hondt: "Seria interessant comparar els vots del PNV i IU i veure els diputats que té cadascun".

Pregunta. S'han de retirar els símbols franquistes dels carrers d'Espanya?

Resposta. Determinats monuments que han deixat de tenir una significació franquista per passar a ser alguna cosa comuna de les ciutats, com l'arc de triomf de Madrid, que és un símbol de la Ciutat Universitària, plantegen problemes davant la seva desfranquització. Però els noms de carrers, en alguns casos, és evident que han de ser canviats. No obstant això, aquells amb el nom de Jardiel Poncela, José María Pemán o Ramiro de Maetzu, que van ser intel·lectuals amb significació més enllà del franquisme, s'han de conservar.

P. El procés sobiranista d'Artur Mas ha deixat en segon pla el desig basc d'independència?

R. És veritat que la situació al País Basc està més tranquil·la i la moderació del Govern d'[Iñigo] Urkullu (PNB) és, comparativament, molt alta. Ha coincidit la radicalització a Catalunya amb l'esgotament al País Basc i el cansament del desafiament identitari.

P. En què es diferencia el nacionalisme basc del català?

R. El basc té una empremta ètnica molt forta. És la idea que hi ha un poble singular diferent, que és el subjecte i objecte d'aquest nacionalisme. El català és un nacionalisme cívic, basat en una llengua moderna, en la història i en institucions com la Generalitat.

P. Existeix un suport històric per reclamar la separació de Catalunya d'Espanya?

R. Catalunya va ser cap al segle XII un Estat que de seguida s'integra a la Corona d'Aragó, i va ser el més dinàmic en termes demogràfics i econòmics, i amb institucions pròpies. Però els regnes medievals no són com els estats nacionals moderns. Els conceptes polítics són diferents. No hi ha dades objectives per dir que com que ha estat un regne medieval, ara ha de ser una nació, ni al contrari.

L’Estat federal no afegeix res a l’Estat autonòmic que tenim ara”

P. És l'Estat federal una solució als problemes d'Espanya?

R. No afegeix res a l'Estat autonòmic que tenim ara. García de Enterría [reputat jurista espanyol del segle XX] ja va dir que aquest era un estat federal en tot menys en el nom.

P. Hi té cabuda actualment a Espanya el debat monarquia-República?

R. L'important als anys seixanta va ser l'elecció entre dictadura i democràcia. I avui el problema continua sent democràcia. El debat entre monarquia i República seria un error innecessari perquè el canvi de la forma d'Estat no té un clam majoritari en la societat actual. No entenc per què no ens preocupem només de l'eficàcia econòmica, de les llibertats individuals i de la justícia social.

P. Quin resultat en les eleccions catalanes del 27-S donaria suport a la idea de plebiscit de la coalició d'Artur Mas?

R. Qualsevol tipus de plebiscit, i més si es tracta d'un en què estigui en joc la independència, requereix un mínim de decòrum democràtic. El resultat que hi doni suport ha de ser una majoria qualificada, és a dir dos terços sobre el cens. No val la majoria simple i molt menys sobre els votants.