Les primeres plantes florals del planeta van créixer al Montsec

Fa 130 milions d'anys, la serra del Montsec, a Lleida, i la Serrania de Conca eren terres baixes amb abundants llacs d'aigua dolça. Allà es van desenvolupar les que, segons un nou estudi, serien les primeres plantes florals o angiospermes. No tenien les flors més vistoses ni l'aroma més embriagador, però amb elles el planeta va començar a omplir-se de colors. El seu nom? Montsechia vidalii.

Els primers exemplars fossilitzats de la Montsechia es van trobar fa més de 200 anys al Montsec, d'aquí ve el seu nom. Però, en tot aquest temps, la ciència l'ha menystingut. Que si no era una planta, que si era una espècie de liquen, que si una molsa o una parenta llunyana dels pins. No obstant això, després d'una feina molt laboriosa i utilitzant l'última tecnologia en microscopis, un grup d'investigadors nord-americans, francesos i espanyols ha determinat que la Montsechia és la primera angiosperma o plantes amb flors del registre fòssil.

"La Montsechia és l'angiosperma més antiga trobada en el registre fòssil que coneixem per les seves parts vegetativa (tiges i fulles) i reproductora (fruits i llavors)", diu el paleobotànic de la Universitat de Lió (França) i coautor de l'estudi, Bernard Gomez. Utilitzant uns 1.000 fòssils tant del Montsec com del jaciment de Las Hoyas (Conca), els investigadors han datat els exemplars situant-los en el Barremià, edat del període Cretàcic, fa entre 130 i 125 milions d'anys. Gomez aclareix que s'ha trobat pol·len d'angiosperma anterior, però podria procedir d'una protoangiosperma o ser una mostra contaminada, ja que no han trobat res més que pol·len.

Fa 130 milions d’anys, la ‘Montsechia’ creixia en llacs del que avui són les serres de Conca i Lleida

Milió d'anys amunt o avall, l'edat de la Montsechia ja havia estat establerta. Però no estava tan clar el seu caràcter d'angiosperma. Avui, aquest tipus de plantes són les que dominen el mantell vegetal terrestre, tant que Charles Darwin va definir la seva explosiva propagació com un "misteri abominable". Per ser una angiosperma, una planta ha d'estar organitzada en tiges i fulles i ser vascular (tenir cèl·lules vegetals). A més, ha de produir llavor (espermatofita). Però el que les acaba de definir és l'imbricat sistema de reproducció que és la flor, format per sèpals, pètals, estam o carpels.

"La gent pensa en les flors com a coses de gran grandària i colors de pètals variats, estams i carpels", comenta Gomez. Però, per a un botànic, "la flor és un òrgan reproductor almenys amb un carpel o amb un estam. En aquest sentit, la Montsechia compleix el requisit de tenir carpel", afegeix. I aquesta fulla femenina tancada sobre si mateixa és la que amaga l'òvul. "S'ha descrit que l'evolució de la flor va passar per una etapa sense sèpals, sense pètals i sense nectaris. Aquest és l'estat que observem en la Montsechia. Així que sí, la Montsechia és la planta amb flors més antiga coneguda fins ara", afirma el paleobotànic gal.

Per descobrir les llavors d'aquesta planta, els investigadors van haver de separar les tiges fossilitzades i fulles de la pedra fent servir minúscules gotes d'àcid clorhídric. La cutícula, o pell vegetal, es va obtenir aplicant una barreja d'àcid nítric i clorat potàssic. Tal com expliquen a la revista PNAS, les mostres van ser, al final, passades pel microscopi electrònic.

A més de la seva datació en el Barremià, cosa que fa aquesta planta coetània de dinosaures com l'iguanodont, els investigadors van poder confirmar el caràcter subaquàtic de la Montsechia. També han comprovat que no tenia arrels, encara que passés la vida enganxada al fons del llac. Tampoc van trobar pol·len, però la Montsechia bé podria recórrer a la hidrofília, utilitzant l'aigua com a mitjà pol·linitzador, com altres flors fan servir l'aire o insectes. Tot això la relaciona amb les ceratofil·làcies, unes angiospermes primitives de les quals encara queden algunes espècies al planeta, com la milfulles d'aigua o cua de guineu, molt usades en els aquaris casolans.

Pel paleobotànic de la Universitat de Barcelona i coautor de l'estudi, Carles Martín-Closas, si la seva hipòtesi que vincula la Montsechia amb la milfulles d'aigua és certa, "devien tenir unes flors molt petites". I afegeix: "no devien ser vistoses, tenien òrgans sexuals però sense l'atractiu de les flors actuals". L'obra de la selecció natural s'encarregaria en el futur de multiplicar els colors, les formes i les aromes, per promoure la pol·linització que abans facilitava l'aigua.

A ulls d'un profà les flors de la Montsechia podrien ser fins i tot vulgars. Però aquestes flors vulgars trobades a la regió muntanyenca castellanomanxega i les muntanyes ilerdenques podrien obligar a reescriure la història de les plantes en aquest planeta. Malgrat que no hi ha registres fòssils dels seus ancestres, la recent seqüenciació del genoma de l'Amborella trichopoda, un arbust terrestre endèmic de Nova Caledònia, la col·locava com la successora de l'angiosperma més primitiva, alguna cosa així com la mare de totes les flors. En paral·lel, les Nymphaeales (nenúfars) més antigues daten de fa 115 milions d'anys. I la Montsechia és aquàtica i molt anterior als nenúfars.

Com diu Gomez, això implica "o un desenvolupament/adaptació més primerenc de les angiospermes a l'ambient aquàtic o una filogènia diferent de les angiospermes, on la branca Ceratophyllum, incloent-hi la Montsechia, tindria un paper més primigeni".