L’FMI alerta del baix creixement potencial d’Espanya a mitjà termini

Després de set anys de crisi, fins i tot el negoci injuriat de la construcció –el maó, com se l'anomena des que va punxar la gran bombolla– s'ha afegit a la petita festa que sembla que viu el producte interior brut (PIB) a Espanya. L'economia està creixent per sobre de la mitjana europea en bona part gràcies a uns estímuls monetaris sense precedents i d'un preu baix del petroli, però el Fons Monetari Internacional (FMI) no les té totes. Alerta dels problemes estructurals de l'economia espanyola i posa el focus en el seu baix potencial de creixement a mitjà termini.

L'informe elaborat en el marc de l'anomenat Article IV, pel qual l'organisme de Washington fa una avaluació global de les economies i planteja una sèrie de recomanacions, encén una llum vermella sobre la fortalesa d'Espanya a mitjà termini. L'economia espanyola està trepitjant l'accelerador aquest any, però a partir del 2015 comença a aixecar el peu i, segons el document, cada any serà més lent que l'anterior: el creixement previst per aquest any i el proper, del 3,1% i del 2,5%, respectivament, no deixa de minvar en els exercicis següents fins a l'1,8% el 2020.

L'últim pronòstic del Govern de Rajoy apuntava un creixement del 3,3% per al 2015. El Fons ha donat suport les polítiques econòmiques de l'Executiu del PP i ha corregit a l'alça els seus pronòstics des de fa més d'un any. També ho fa en el comunicat posterior a l'informe del Capítol IV. "Les reformes dutes a terme estan contribuint a la recuperació. Les reformes laborals i un creixement moderat dels salaris han apuntalat l'ocupació i han ajudat a recuperar la competitivitat", assenyala el directori executiu, responsable de l'avaluació, encara que afegeix que "les taxes de desocupació persistentment elevades, la productivitat baixa i els nivells encara considerables de deute públic i privat continuen plantejant desafiaments de política de cara al futur".

Espanya té un problema de creixement potencial que és l'avançament que podria aconseguir una economia si engegués tots els recursos de què disposa. Aquests han disminuït i el potencial ha baixat. L'FMI calcula que la taxa se situava en el 3% en el període 1995-2007 i va caure al 0,75% des del començament de la crisi. La caiguda de la inversió i l'alça de la desocupació estructural (el que es recupera amb el canvi de cicle o amb mesures d'estímul) han dificultat les possibilitats d'Espanya. El Fons veu les mateixes debilitats a França.

Més reformes estructurals

"Sense reformes addicionals", apunten els experts, "el creixement potencial s'espera que continuï baix". El Fons el situa en l'1,5% com a mitjana entre el 2015 i el 2020 i amb una desocupació estructural del 16%. En canvi, fa una sèrie de càlculs sobre quant podria millorar amb alguns canvis estructurals. Per exemple, amb reformes que elevessin el nivell de productivitat de les companyies espanyoles a nivell de les alemanyes i una alça del percentatge de pimes sobre l'economia elevaria el potencial en un 2%. Una millora de la dualitat del mercat de treball i altres deficiències, en un 10%.

"Si es vol mantenir un creixement fort, és necessari prendre mesures de cara al llarg termini", va resumir el cap de la missió de l'FMI per a Espanya, Helge Berger. L'organisme demana un seguit de mesures amb les quals probablement ja no podrà comptar en aquesta legislatura: es colla un cop més la reforma laboral, la llei de liberalització de serveis professionals i mecanismes més àgils perquè les empreses superin les insolvències.

Un dels pitjors llegats de la crisi és un volum de deute públic i privat, que gairebé triplica l'economia. Encara que el passiu d'empreses i famílies va acabar el 2014 en el 182,5% del PIB, un 24% menys que el 2007, encara lliga de mans molts projectes de creixement.