El cervell adormit està ben despert

Una de les qualitats més xocants dels somnis és la seva imatgeria vívida i sorprenentment detallada, el seu món visual intricat i revestit d'aquest aire de realitat que ens deixa perplexos quan els recordem en despertar. Un estudi neurofisiològic amb 19 persones adormides revela ara la causa: l'activitat cerebral durant el son REM —el son amb somnis— és molt semblant a la de la vigília, quan estem desperts. Si les imatges durant el somni semblen reals és perquè per al cervell ho són. El resultat resta misteri al somni, però li afegeix lògica neuronal.

La investigació de Yuval Nir, Itzhak Fried i els seus col·legues del Laboratori de Ciències Cognitives de París, la Universitat de Wisconsin, a Madison, i la Universitat de Tel Aviv es basa en una anàlisi extensa, durant la vigília i el son, de l'activitat elèctrica d'un total de 2.057 neurones individuals i uns electroencefalogrames particularment precisos, amb els elèctrodes situats dins del crani. Han pogut fer-ho perquè els 19 voluntaris eren pacients epilèptics sotmesos a cirurgia intracranial. Els resultats apareixen a la revista Nature Communications.

El somni segueix sent tan misteriós avui com en l'antiguitat, i serà difícil trobar un tòpic sobre el qual s'hagin escrit més ximpleries sense cap mena de fonament, però un dels descobriments seminals sobre aquesta matèria es va fer els anys cinquanta: el del son REM, la fase principal en la qual es produeixen els somnis. REM són les sigles en anglès que corresponen a rapid eye movements, o moviments ràpids dels ulls. La pregunta òbvia perdura des de la seva troballa: són aquests moviments un signe que el cervell de la persona adormida està emulant el processament dels senyals visuals típics de la vigília?

El treball de Nir i els seus col·legues no arriba a demostrar que aquest sigui el cas, però sí que converteix la idea en la hipòtesi més probable sobre la fase REM. Els científics mostren que les neurones individuals es comporten d'una manera molt similar, en tots els seus detalls (grau d'activitat, freqüència de les ones de potencial, fases típiques de latència i cessament d'activitat), a quan estan en vigília.

Això és particularment cert en una àrea concreta del còrtex cerebral –el lòbul temporal medial– que, segons se sap per estudis anteriors, està directament implicada en la formació de memòries visuals d'alt nivell: el nivell en què, per exemple, els trets d'una cara deixen d'importar i la cara en el seu conjunt passa a constituir un significat en si mateixa, estigui en l'orientació que estigui, i posant el gest que es posi.

Els científics mostren que les neurones individuals es comporten d’una manera molt similar, en tots els seus detalls, respecte a quan estan en vigília

“Atès que l'activitat del lòbul temporal medial està íntimament relacionada amb la consciència visual”, diuen els científics, “els nostres resultats poden implicar que els moviments ràpids dels ulls durant el son REM reflecteixen un canvi de la imatgeria visual en els somnis, però es necessiten investigacions addicionals per establir aquesta possibilitat de forma inequívoca”.

En els homes, el son REM també s'associa a les freqüents ereccions del penis que es produeixen a la nit. Sobre aquest punt també cal que es facin tot tipus d'estudis addicionals. Per cert, no estan necessàriament associades a somnis eròtics, com potser hauria esperat Freud.

No només les lectures de les neurones individuals revelen la gran semblança entre els somnis i la vigília: també la detecció per electroencefalograma (EEG) apunta en el mateix sentit. L'EEG té l'inconvenient de la seva escassa precisió cartogràfica, però l'avantatge que les grans ones i variacions de potencial que detecta són fenòmens globals del còrtex cerebral, i en molts casos s'associen a processos d'alt nivell, com el processament semàntic del llenguatge.

La interpretació dels somnis encara queda lluny. Per desxifrar-los, no obstant això, ajudarà molt saber que s'assemblen molt a la vida mateixa.