Raimon, al vent i la tramuntana

"Ara torno", van ser les primeres paraules que Raimon va dir al miler de persones que havien anat a escoltar-lo a l'escenari de l'Espai Port situat al costat del mar a la localitat de Sant Feliu de Guíxols dins del Festival Porta Ferrada. I va sortir de l'escenari fent saltets, com perquè no el veiessin, després de deixar la seva inseparable guitarra a terra. "No m'havia passat mai, m'he oblidat la llista amb les cançons i la coseta perquè no voli el paper". No era d'estranyar. El dia d'abans, en aquest mateix escenari el fort vent i la pluja gairebé van obligar a suspendre el concert de l'Electric Light Orchestra. "No ho tenia clar, va ploure ahir i venia preparat. Però al final tenia un pacte", va assegurar després del concert. El mateix pacte amb el temps que ha fet que Raimon, a punt de fer els 75 el proper mes de desembre, segueixi ple de vitalitat i potència i de ganes d'agradar al seu públic.

Al final, el vent i la tramuntana van respectar el cantautor de Xàtiva que durant més d'hora i mitja va desgranar més de trenta temes, un darrere l'altre, sense interrupció, que va seguir amb atenció un públic, majoritàriament d'edat madura, per sobre dels cinquanta anys, tranquil i amb ganes que el cantant de Xàtiva els captivés amb cançons de sempre i altres de noves.

El públic, la majoria estiuejants de les localitats properes a Sant Feliu, va seguir amb atenció cançons en què combinava els seus homenatges a escriptors i poetes catalans i valencians com Ausiàs March o Salvador Espriu, amb temes propis. Des de Si miraves l'aigua fins a la seva mítica Al vent, passant per Veles e vents i Jo vinc d'un silenci, que va ser de les més corejades.