Obama: “El canvi climàtic és la principal amenaça al nostre futur”

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha defensat aquest dilluns l'“obligació moral” del seu Govern en la lluita contra el canvi climàtic, les conseqüències del qual va definir com “l'amenaça més gran” per al futur. En una cerimònia a la Casa Blanca, el mandatari demòcrata va presentar els detalls del seu ambiciós pla per limitar, per primera vegada en la història, les emissions contaminants de les plantes energètiques del país i impulsar la inversió en energies renovables.

“Som la primera generació que nota les conseqüències del canvi climàtic i l'última que té l'oportunitat de fer alguna cosa per aturar-lo”, va defensar Obama. “Aquest és un d'aquells problemes que, per la seva magnitud, si no ho fem bé, no podrem reaccionar ni adaptar-nos. Quan parlem de canvi climàtic, hi ha la possibilitat d'arribar tard”.

El president va comparèixer acompanyat de la directora de l'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA), Gina McCarthy. L'agència serà l'encarregada de coordinar amb els estats la implementació de les retallades. McCarthy també va descriure la resposta a l'escalfament global com “un imperatiu moral” i va donar les gràcies a la comunitat científica per la seva defensa del medi ambient. “Fa anys que parlem sobre el que hauríem de fer i avui per fi parlem del que sí que farem”, va afirmar McCarthy en referència a les últimes dècades de feina per preparar la resposta dels EUA al canvi climàtic.

“No hi ha cap desafiament que suposi una amenaça més gran per al nostre futur que el canvi climàtic”, va declarar Obama. El president ha tancat amb aquestes mesures l'escepticisme dels EUA cap a les dades de la comunitat científica, que apunta des de fa dècades la contribució de les emissions contaminants a l'escalfament global. Com va recordar el mandatari demòcrata, el país ha tingut en aquest segle els 14 anys registrats fins ara amb les temperatures més altes i el 2014 va batre tots els rècords.

Quan parlem de canvi climàtic, existeix la possibilitat d’arribar tard”

“La ciència ens diu que hem de fer més si volem salvar la nostra economia i la salut dels nostres fills”, va insistir Obama. El president va recórrer a l'argument del Pentàgon, que considera el canvi climàtic com una de les amenaces a la seguretat nacional. “Ja no estem parlant del futur, sinó de la realitat que vivim aquí ara”.

A més de parlar del clima, el president va incorporar aquest dilluns també l'argument de la salut. La Casa Blanca, que ha definit la urgència d'aquestes mesures com a “crítica”, calcula que el descens de la contaminació reduirà les morts prematures en un 90% en 2030, en comparació de 2005, i retallarà en un 70% els problemes respiratoris en nens. L'Administració també atribueix al canvi climàtic que en les tres últimes dècades s'hagi duplicat el nombre de nord-americans amb asma.

El pla d'Obama contra el canvi climàtic, el més ambiciós que hagi aprovat mai abans un Govern nord-americà, suposa un cost de 8.800 milions de dòlars anuals fins al 2030. Els EUA es comprometen que abans d'aquella data haurà retallat un 32% –dos punts més del que estava previst– les emissions de les seves plantes energètiques pel que fa als nivells del 2005, i augmentarà fins a un 28% la dependència de les energies renovables. La iniciativa, coneguda com Pla de l'Energia Neta establirà els nivells d'emissions que han de complir els estats i els permetrà participar en un mercat en què intercanviïn retallades a canvi de beneficis fiscals o adquireixin llicències per contaminar per sobre dels límits imposats.

La regulació porta la signatura d'Obama, però haurà de ser aplicada pel seu successor. El president acaba de forçar que el canvi climàtic es converteixi en un dels temes principals de la campanya electoral i té el suport de la principal aspirant demòcrata, Hillary Clinton. Però els candidats republicans han manifestat la seva preocupació davant el possible tancament de nombroses plantes energètiques del país que depenen de l'explotació del carbó i la pèrdua de llocs de treball.

Ja no estem parlant del futur, sinó de la realitat que vivim aquí ara”

El candidat republicà i exgovernador de Florida, Jeb Bush, ha qualificat les mesures d'“irresponsables” i de “ficar-se en les competències dels estats, destruir llocs d'ocupació i elevar els preus de l'energia”. Per un dels seus rivals en les primàries, el senador Marco Rubio, la factura energètica pot resultar “catastròfica” per a les famílies.

La Casa Blanca, no obstant això, afirma que els nord-americans estalviaran 85 dòlars anuals de mitjana –155.000 milions de dòlars en total– fins al 2030, quan es compleix la data límit per implementar les retallades. El president explicarà aquest i altres detalls als ciutadans en diversos esdeveniments durant les properes setmanes. S'espera que participi en la Cimera Nacional de l'Energia Neta a Nevada i que es converteixi en el primer mandatari nord-americà que visiti l'Àrtic a Alaska. Al mes de setembre, Obama abordarà també el canvi climàtic amb el papa Francesc, que visitarà Washington durant el seu viatge als EUA.

El president es va mostrar “convençut” que les mesures arriben a temps per adaptar la indústria nord-americana a la ciència sobre l'escalfament global, així com per inspirar altres països a adoptar regulacions similars. “Només tenim un planeta i no hi ha pla b. No vull que els nostres néts no puguin nedar a Hawaii o pujar una muntanya i veure una glacera perquè nosaltres no vam fer res”. Obama va defensar la nova regulació, a més, com un argument de cara a la cimera de les Nacions Unides sobre el clima, que se celebrarà a París el desembre vinent. "Quan el món s'enfronta a grans desafiaments, els EUA lideren el camí cap endavant. D'això es tracta aquest pla".