Els EUA limitaran per primera vegada les emissions de diòxid de carboni

El president dels Estats Units, Barack Obama, revelarà aquest dilluns el seu pla definitiu per reduir les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera. Es tracta de la primera vegada que un mandatari nord-americà imposa límits a les emissions de les plantes energètiques del país, per la qual cosa Obama pot convertir la seva lluita contra el canvi climàtic en una de les claus més importants del seu llegat a la Casa Blanca.

“El canvi climàtic ja no és un problema de les generacions futures”, va afirmar el president en un vídeo avançat per l'Administració a la seva pàgina de Facebook. En el vídeo, Obama descriu el nou pla com “el pas més gran i més important que hagi fet els EUA en la lluita contra l'escalfament global”.

Les plantes energètiques dels EUA són responsables d'un terç de totes les emissions de diòxid de carboni i altres gasos contaminants del país. El paquet de mesures, que es signarà aquest dilluns a la Casa Blanca, va més enllà que el plantejament anunciat l'any passat per Obama i cerca tant la reducció d'emissions tòxiques com l'adopció d'energies renovables a una escala més gran.

L'objectiu més ambiciós del pla suposa la reducció de les emissions de les plantes energètiques en un 32% el 2030 pel que fa als nivells de 2005, malgrat que l'esborrany havia establert el límit en un 30%. Segons fonts del govern consultades per mitjans nord-americans, l'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA, en anglès) també exigirà la utilització de més energies renovables, com la solar o l'eòlica. L'Administració ha eliminat la possibilitat de crear un període de transició per a les plantes emprant recursos com el gas natural, considerat menys contaminant, per accelerar el procés definitivament, i exigeix el salt directe a les renovables.

La Casa Blanca s'ha recolzat en les dades científiques més recents per justificar les seves últimes propostes. Les últimes previsions apunten greus conseqüències si la temperatura global puja una mitjana de dos graus i, com alerta Obama en el vídeo publicat aquest diumenge, el seu conjunt de mesures “pot no ser suficient”. Als EUA preocupen especialment les temperatures de les seves regions agrícoles, que farien molt difícil la collita en les properes dècades, la pujada del nivell del mar, l'augment de les catàstrofes naturals i les conseqüències per a la salut dels ciutadans.

Des de l'anunci de l'esborrany l'estiu passat, la Casa Blanca ha xocat amb nombrosos legisladors del Partit Republicà, que van rebutjar el pla en nom dels Estats les economies dels quals depenen profundament del carbó. Més d'una dotzena d'Estats s'han negat a implementar-lo. Els conservadors van apuntar les greus conseqüències que atribueixen al pla d'Obama, com el tancament complet de plantes energètiques, pèrdua de llocs de treball i falta d'alternatives.

L'Administració apunta un cost total de 8.800 milions de dòlars anuals fins al 2030, encara que la xifra pot variar una vegada que els Estats facin el seu càlcul final. Obama assegura en la seva presentació inicial del pla que han “escoltat” les veus que van parlar en contra del pla, per la qual cosa ha prorrogat dos anys la data límit per retallar les emissions, fins al 2022. La Casa Blanca establirà objectius específics de retallades per a cada Estat i després seran aquests els qui hagin de dissenyar un pla per aconseguir-los i presentar-lo abans del 2018.

El pla que presentarà Obama aquest dilluns també preveu un reforç del sistema conegut com "cap and trade" i que ja va rebre un fort rebuig per part dels republicans. El sistema consisteix en la creació d'un mercat en el qual els Estats poden comprar i vendre llicències per contaminar, a canvi d'interposar límits a les seves emissions. Les noves mesures afegeixen a més l'opció de rebre compensacions fiscals si les retallades comencen el 2020.

Els legisladors i governadors republicans que s'oposen a aquesta regulació ja han expressat anteriorment la seva intenció de negar-se a adoptar les seves imposicions, que consideren una intromissió del poder federal en l'activitat dels Estats, així com una ofensiva en els tribunals. L'estratègia és similar a l'adoptada contra la reforma sanitària d'Obama, l'altre pilar del seu llegat en política domèstica.