_
_
_
_

La sanitat pública, menys pública

Boi Ruiz nega haver privatitzat el sistema sanitari català mentre imposa l'eufemisme de l'externalització de serveis i les aliances estratègiques

Jessica Mouzo
Protesta contra el consorci de l'Hospital Clínic.
Protesta contra el consorci de l'Hospital Clínic.MASSIMILIANO MINOCRI

“Digueu-me alguna cosa que jo hagi privatitzat!”, reptava el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, a l'oposició al Parlament. Per negar la privatització sanitària global de la qual se l'acusava, Ruiz defensava no haver venut cap hospital a empreses privades. I si bé és cert que Salut no ha venut res a ens privats ni els pacients han de pagar per ser atesos en un centre públic, les empreses privades sí que tenen cada vegada més pes en el sector públic a través de dos grans eufemismes: l'externalització de serveis i les aliances estratègiques.

La cúpula de Salut va posar sobre la taula des de l'inici de la legislatura un canvi de model del sistema sanitari. Dos informes de la consultora PriceWaterHouse Coopers (PWC) a petició del Departament dibuixaven el full de ruta de l'equip de Boi Ruiz: el primer passava per trossejar l'Institut Català de la Salut en una vintena d'empreses obertes al capital privat. El segon suggeria deixar en mans d'ens amb afany de lucre 18 hospitals de la xarxa pública propietat de fundacions i consorcis, i subhastar 30 laboratoris i les ambulàncies.

Más información
Catalunya fa un pas més en la venda de dades sanitàries de la població

PWC recomanava fer aquesta transició a través de les anomenades aliances estratègiques —acords entre hospitals independentment de la seva titularitat, per transferir-se la gestió de serveis—. Amb l'excusa de la falta de recursos, els centres sanitaris també podien externalitzar algunes activitats a empreses privades a través de concursos públics o per adjudicació directa. Al final, van ser més els intents que els fets consumats d'entrada de capital privat en la sanitat pública. La pressió social va frenar el desmantellament de l'ICS i va tirar enrere els projectes sanitaris més controvertits.

VISC+. El pla de vendre dades sanitàries anònimes és a punt d'activar-se però té poc a veure amb el seu gènesi. Salut pretenia treure a concurs la gestió del VISC+ per 25 milions d'euros durant vuit anys. No obstant això, per la pressió social, Salut va descartar el concurs, va assumir tota la gestió del VISC+ i va reduir la venda, en una primera fase, només a ens públics. En la segona hi podran entrar empreses privades.

Privatització CAP. Un dels grans conflictes va sorgir quan Salut va treure a concurs la gestió de diversos centres d'atenció primària (CAP). L'ICS en controla el 80%, però l'altre 20% depèn de consorcis públics, fundacions privades i entitats de base associativa gestionades pels sanitaris. L'adjudicació del CAP de l'Escala a EULEN, una empresa aliena a l'atenció sanitària directa, va aixecar totes les alarmes de privatització. Es va impugnar la licitació i Salut va frenar els concursos de 20 CAP més.

Euro per recepta. La mesura per la qual Salut obligava a pagar un euro per cada recepta dispensada va durar sis mesos. El Constitucional la va declarar inconstitucional. La recaptació va ser, segons Salut, de 45,7 milions d'euros. Uns 100.000 catalans ja han reclamat la devolució de la taxa.

Derivacions. Per reduir llistes d'espera, Salut va optar per derivar pacients a altres centres de la xarxa pública, en la qual des de 2012 hi ha tres hospitals propietat de la companyia privada, IDC Salut. Només el 2014, el Departament va derivar 16.253 pacients, gairebé el 50% d'aquests a aquests tres centres.

Conveni Clínic-Sagrat Cor. Un acord entre el Clínic i el Sagrat Cor, d'IDC Salut, va permetre que el primer cedís pacients de traumatologia al segon i fins i tot metges que anaven a operar directament a les instal·lacions del Sagrat Cor per reduir llista d'espera. El projecte es va paralitzar després que els metges es posicionessin en contra d'aquestes pràctiques.

Oftalmologia a Viladecans. Salut va derivar més de 126.600 pacients d'oftalmologia de l'hospital de Viladecans (ICS) al de Sant Boi, d'una ordre religiosa. Aquests pacients serien atesos a l'Institut Català de la Retina (ICR), de titularitat privada, que manté acords de col·laboració amb el de Sant Boi.

Al·lergologia al Trueta. El projecte CIMS va permetre que Salut externalitzés part del servei d'al·lergologia del Josep Trueta a una empresa privada a través d'un concurs licitat per l'IAS. Sindicats i al·lergòlegs denuncien que amb aquest moviment, el Trueta va amortitzar una de les seves dues places d'al·lergologia.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_