Pedro Jiménez, un psicòpata de manual

Pedro Jiménez va ingressar per primera vegada en un centre de menors quan tenia 16 anys. Des de llavors només ha gaudit de 40 dies de llibertat. Sempre que ha sortit de permís ha acabat violant. L'últim va ser del 3 al 6 d'octubre del 2004, llavors tenia 35 anys i ho va tornar a fer.

Aquest "psicòpata de manual", segons els forenses que el van examinar, tenia un historial de vuit condemnes per violació quan l'octubre del 2004 va aconseguir tres dies de permís després de participar en un programa per a presos condemnats per delictes sexuals.

En sortir, es va comprar un telèfon mòbil. La nit del 5 d'octubre del 2004 la va passar despert trucant a telèfons eròtics. "La bèstia ja li rondava per dins", recorda l'actual inspector cap de l'àrea central d'anàlisi de la criminalitat dels Mossos d'Esquadra, Xavier Sellart, que va ser el cap d'investigació del cas.

Jiménez, carregat entre altres coses amb una joguina eròtica tipus consolador, va vagar sense rumb pel metro de Barcelona. "Buscava la seva presa", lamenta l'inspector. Cap a les cinc del matí va baixar a l'estació del metro de Bellvitge a l'Hospitalet de Llobregat. Silvia N., de 28 anys, era una agent de la policia nacional en pràctiques i tornava de la comissaria. Quan pujava a l'ascensor Jiménez la va amenaçar amb una navalla i la va obligar a entrar al seu domicili. Allà van topar amb la també policia en pràctiques Aurora R., de 23 anys: era el dia del seu aniversari. El psicòpata va atemorir les joves i les va lligar pels turmells, mans i coll. Els va col·locar un mitjó a la boca i les va emmordassar.

Va situar cadascuna de les víctimes en una habitació i va violar l'Aurora. Després la va apunyalar resseguint la medul·la espinal de la jove "en una equidistància perfecta de 15 centímetres en 15 centímetres de forma espaiada buscant que la víctima patís el màxim possible abans de morir", recorda l'inspector.

Llavors va anar a l'habitació on hi havia la Silvia i la va apunyalar reiteradament, sobretot en un dels pits. Després de matar-la li va trencar els pantalons i les calces i li va introduir el consolador. En treure el consolador de la bossa li va caure, accidentalment, la factura del telèfon en la qual figurava la seva identitat.

L'assassí es va treure la roba tacada de sang, la va barrejar amb begudes alcohòliques i la va cremar. Es va vestir amb roba d'una de les víctimes i va fugir. Minuts més tard, els veïns van alertar els Bombers que feia olor de fum al pis de les agents. El sergent de bombers que va dirigir l'extinció de l'incendi va confessar que les imatges que se li van fixar a la retina en entrar al lloc del crim eren "pitjor que una pel·lícula de Tarantino".

Els Mossos van localitzar la factura del telèfon i van comprovar que el nom coincidia amb el d'un delinqüent condemnat per delictes sexuals que estava de permís. Va ser llavors quan es van disparar totes les alarmes i van sol·licitar punxar el seu telèfon mòbil.

Mentrestant, Jiménez es va amagar al Prat de Llobregat, a casa de la seva germana. Va acompanyar el seu nebot de quatre anys a una reunió amb la seva professora i posteriorment va acudir a una entrevista de feina en un conegut restaurant de la plaça Francesc Macià de Barcelona. Allà va amagar les sabates que calçava quan va perpetrar els crims a la cisterna d'un dels lavabos del local.

En tornar a la residència on dormia va detectar que els Mossos l'estaven buscant i va fugir. "Sabíem que es trobava al centre de Barcelona i vam desplegar desenes de mossos perquè la nostra preocupació més gran era que tornés a actuar", recorda Sellart. L'angoixa del cos policial va ser tal que va difondre la identitat de l'acusat als mitjans de comunicació.

L'endemà, Jiménez se sent acorralat i truca a un antic company de cel·la demanant-li ajuda. Aquest exreclús el posa en contacte amb un narcotraficant de Girona. Havien passat 55 hores del crim quan Jiménez, finalment, va ser detingut al barri gironí de Vila-roja.

Sempre ha negat els crims inventant mil i una coartades. Va ser jutjat dues vegades, la primera condemnat a 84 anys de presó. El Suprem va declarar nul el judici assegurant que havia de ser jutjat per un tribunal popular. Va ser condemnat, llavors, a 94 anys. L'inspector en cap Sellart ha investigat desenes de crims, però cap amb la fredor del de Pedro Jiménez.