Terrassa i els pisos buits

Que la justícia hagi donat la raó a l'Ajuntament de Terrassa en el contenciós plantejat per Bankia és una notícia excel·lent, a la qual confiem que seguiran unes altres en el futur. Fa dos anys, quan decidim aplicar a fons la llei i obrir expedients sancionadors als bancs que tenien habitatges buits, sabíem que ens estàvem enfrontant a un repte molt important: arribar fins al final, si era necessari, per reduir el nombre de pisos buits injustificadament i oferir-los sota fórmules de lloguer social a les famílies que els necessiten.

No és raonable que en les circumstàncies actuals hi hagi un nombre tan alt d'habitatges desocupats en mans d'entitats financeres com a resultat de processos d'execució d'hipoteques. De manera que hem analitzat en profunditat la legislació vigent, a més d'intentar dialogar i arribar a acords amb els bancs, hem obert uns vuit-cents expedients, hem imposat sancions i estem afrontant més de cinquanta recursos interposats per diverses entitats. Enrere queden les pressions i fins i tot amenaces que no han faltat en tot aquest temps, des de finals del 2013. Enrere queden també els dubtes raonables que algunes persones o entitats poguessin tenir. La recent sentència judicial les dissipa completament, tot i que encara pot ser recorreguda. A parer meu, hem fet un pas endavant molt important. I hem complert fidelment amb els nostres compromisos cap als ciutadans i ciutadanes.

Hem complert fidelment amb els nostres compromisos cap als ciutadans i ciutadanes

És cert que les lleis actuals, autonòmiques i estatals, necessiten una revisió, però també que en elles pot haver-hi algunes possibilitats per impulsar canvis. Amb valentia i prudència, i un exquisit respecte a la legalitat, això és el que ens vam proposar i el que ara ha estat validat per una sentència judicial tan pionera al nostre país com la decisió de l'Ajuntament de Terrassa.

El que importa de debò és aconseguir que la banca actuï amb més responsabilitat social

Hem obert un camí en el qual el que importa de debò és aconseguir que la banca actuï amb més responsabilitat social i contribueixi a donar solució al dramàtic problema d'habitatge que ha generat la crisi i l'onada de polítiques "austericides" i neoliberals que s'han acarnissat en els més febles i han multiplicat les injustícies i les desigualtats. En cap moment hem tractat aquesta qüestió com una estratègia contra ningú, sinó a favor de tothom. A favor de la llei, de la justícia, de la dignitat: valors que han de ser comuns a tots els ciutadans i ciutadanes i que també, per descomptat, ho han de ser per a les entitats bancàries, respectant els seus interessos legítims. Senzillament, hem buscat sortides raonables i progressistes a un problema social gravíssim, combinades amb un potent paquet de mesures socials en polítiques d'habitatge, d'ajudes a persones i famílies en situacions difícils, de programes d'alimentació per a la infància, d'estreta cooperació amb les entitats solidàries...

I això està donant fruits. El nostre propòsit era i és preservar un model de ciutat del benestar, tot i que les polítiques del Govern espanyol i català vagin just en la direcció contrària i insisteixin a castigar i limitar els ajuntaments, fins i tot els que han estat ben gestionats econòmicament, com el de Terrassa. Malgrat tot, és possible fer les coses d'una altra manera. I la veritat és que des d'un ajuntament, quan hi ha voluntat política i una gestió assenyada de les finances municipals, existeixen nombroses oportunitats per fer política al servei de la comunitat, de les persones, i per fer front als poders que volen imposar els seus interessos al conjunt de la societat.

Continuarem, doncs, treballant en aquesta línia, que persegueix reduir l'impacte social de la crisi, al mateix temps que ens fixem com a prioritat les polítiques de promoció econòmica i de creació d'ocupació. Aquest és el camí que ha decidit seguir la ciutat de Terrassa contra vent i marea: demostrar una vegada més el que ja sabíem, que el benestar i la justícia social no només són perfectament viables i sostenibles, sinó que fins i tot poden ser un bon negoci per a tota la societat si sabem preservar l'interès general.

Jordi Ballart i Pastor és alcalde de Terrassa.