Milers de mosques transgèniques per combatre la plaga de l’olivera

L'organització ecologista Greenpeace va denunciar dilluns la intenció de l'empresa britànica Oxitec d'“alliberar fins a 5.000 mosques transgèniques per setmana a Espanya durant un any (1.825.000 en total) prop de la ciutat de Tarragona”. L'ONG assenyala que seria “el primer cas d'alliberament d'animals modificats genèticament a la Unió Europea”.

Oxitec, una companyia especialitzada en el control de plagues d'insectes en cultius, ha sol·licitat un permís a la Generalitat de Catalunya per dur a terme una investigació científica en una parcel·la de 1.000 metres quadrats tancada amb una malla. L'empresa britànica, en col·laboració amb l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries, dependent de la Generalitat, vol comprovar en el terreny l'eficàcia d'un insecte transgènic per controlar la plaga de la mosca de l'olivera, la pesta més nociva per a les oliveres. La larva s'alimenta de la polpa de les olives i fa malbé l'oli, cosa que provoca pèrdues econòmiques de fins a 600 euros per hectàrea. Només a Catalunya, la Unió de Pagesos va calcular que el 2014 es va perdre el 38% de la collita d'olives per culpa, principalment, de la mosca de l'olivera.

L'empresa Oxitec ha modificat genèticament els mascles de l'insecte perquè es creuin amb les femelles i produeixin una descendència estèril, ja que les filles femelles moren en l'estat de larva. El concepte ha funcionat en laboratori i en proves en hivernacles per al control de la plaga. La intenció de la companyia és alliberar a la parcel·la mallada “com a molt 5.000 mosques per setmana” durant “almenys vuit setmanes”, en un assaig que pot durar fins a 12 mesos, segons consta en el registre d'organismes modificats genèticament de la Comissió Europea. El nombre d'insectes implicats oscil·larà, doncs, entre 40.000 i 260.000, no gairebé dos milions com ha difós Greenpeace.

L'empresa encara no té permís per investigar a la parcel·la mallada. La sol·licitud està en mans de la Comissió Nacional de Bioseguretat, que n'avaluarà el risc, segons fonts del Ministeri d'Agricultura. “Abans d'emetre aquesta avaluació es recull l'opinió d'altres països de la UE”, expliquen les mateixes fonts. L'informe de la Comissió és preceptiu però no vinculant, així que l'última paraula la tindrà la Generalitat, que va rebre la sol·licitud el 22 de maig d'aquest any. L'empresa va proposar dur a terme l'experiment entre l'1 de juliol de 2015 i el 31 de juliol de 2016.

“Hi ha una sol·licitud per a un assaig en una parcel·la mallada. Una vegada que tinguem resposta de les autoritats decidirem si continuem endavant o no”, sosté Chris Creese, portaveu d'Oxitec, que esgrimeix “invitacions per investigar en altres països”. Segons Creese, “Oxitec encara no ha decidit si durà a terme un projecte a Espanya”.

La mosca modificada, batejada com a OX3097D, va ser creada fa cinc anys i en aquestes 75 generacions no ha mostrat “signes d'inestabilitat genètica”, una de les preocupacions de Greenpeace. L'insecte ha estat sotmès a una sofisticada enginyeria genètica basada en ADN procedent d'uns organismes marins coneguts com a corals falsos, un cep no patogen del bacteri Escherichia coli, el virus de l'herpes simple de tipus 1, la mosca del vinagre, la mosca mediterrània de la fruita i una espècie de papallona. “No injectem ADN d'altres organismes als nostres insectes, sinó que utilitzem ADN sintètic”, matisa Creese.

"L'alliberament d'insectes modificats genèticament en el medi és un experiment perillós que convertirà tot Europa en un laboratori a l'aire lliure. Els insectes no respecten les fronteres, i l'esterilitat mai és 100% efectiva. Es podrien escapar de l'àrea d'experimentació i si, com en tants altres assajos, les coses no funcionen segons el pla, serà impossible desmantellar l'experiment”, va afirmar dilluns en un comunicat Janet Cotter, una geòloga especialitzada en sòls de Greenpeace Internacional.

El portaveu d'Oxitec insisteix que és impossible que “un geni surti de la llàntia meravellosa”: que unes mosques s'escapin de l'experiment i colonitzin Europa. “Els insectes alliberats i la seva descendència moren i les mosques i els seus gens desapareixen del medi ambient. És un concepte per no deixar rastre”, assegura.

El mètode, argumenta Creese, s'ha provat en altres països amb altres plagues. Des del 2009, enumera, hi ha hagut projectes “d'alliberament a l'aire lliure” a les illes Caiman (un territori del Carib dependent del Regne Unit), Malàisia i Panamà. Al Brasil, s'ha iniciat un projecte per alliberar mosquits responsables de la transmissió de les malalties del dengue i la febre chikungunya, modificats genèticament per deixar descendència estèril.

El mosquit d'Oxitec ha aconseguit reduccions de les poblacions de mosquit de fins al 90%, evitant l'ús d'insecticides en el medi ambient. El municipi brasiler de Piracicaba és pioner en aquest projecte. “Més de 100 milions de mosquits Oxitec han estat alliberats al món sense efectes adversos ni en les persones ni en el medi ambient”, sosté Creese.

L'enfocament d'Oxitec no és nou. La tècnica dels insectes estèrils s'utilitza des de fa dècades per lluitar contra les plagues. Tradicionalment, s'esterilitza els mascles amb dosis baixes de radiacions. Una vegada alliberats, els mascles esterilitzats s'acoblen a les femelles silvestres i redueixen la descendència. Al començament de la dècada de 1990, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va dirigir amb aquesta tècnica una campanya d'eradicació del cuc barrinador del bestiar al nord d'Àfrica. La FAO va arribar a alliberar 40 milions de mascles estèrils per setmana mitjançant el llançament de caixes plenes d'insectes des d'avions. Amb la mosca de l'olivera, aquesta tècnica no ha funcionat per la dificultat d'aconseguir mascles estèrils mitjançant radiació.