El cost de la vida redueix les diferències de renda entre regions

El cost de la vida varia fins a un 43% entre autonomies. Aquesta és la diferència entre la Comunitat de Madrid, on el cost és més elevat, i Extremadura, on ho és menys, segons un informe presentat ahir per Jaume García, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Però aquesta bretxa també escurça les diferències de renda entre comunitats. La del País Basc és la més rica, amb un PIB per càpita que gairebé duplica el de la més pobra. Si es té en compte el cost de la vida a cada territori, aquesta comunitat segueix sent la que té un nivell de renda més elevat, però les diferències amb l'última, Andalusia, es redueixen fins al 54%.

L'informe que va presentar ahir Jaume García, expresident de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), estima les paritats de poder adquisitiu (PPA) per a les comunitats autònomes amb dades del 2012. Aquest indicador permet analitzar el nivell de producció o benestar, el cost de vida i la pobresa en una economia eliminant factors com la variació de preus. A Espanya s'havien fet diverses aproximacions, l'última de les quals, dins dels quaderns d'informació econòmica de la Fundació de les Caixes d'Estalvi. L'informe, encarregat aquesta vegada per la Generalitat de Catalunya, es basa en la “relació positiva” que hi ha entre el nivell de preus i el PIB per càpita i en una estimació de la despesa de les llars a partir de les dades de l'INE.

Sense aplicar cap correcció, el País Basc és la regió amb un PIB més elevat per habitant, amb 30.051 euros, mentre que Extremadura és l'última, amb 15.133 euros per ciutadà. La diferència és del 98%, gairebé el doble. Si per estimar aquesta magnitud es tenen en compte les paritats de poder adquisitiu, el País Basc (27.895 euros) segueix sent la comunitat amb una renda per càpita més elevada, però Andalusia (18.058 euros) passa a ser l'última. No obstant això, la diferència entre la primera i l'última comunitat es redueix del 98% al 54%, segons l'informe.

Jaume García va exposar que del treball es desprèn que hi ha “tres grups diferenciats de comunitats segons els valors de la PPA. El primer està format per quatre autonomies –Madrid, Navarra, Catalunya i el País Basc–, el cost de vida de les quals està per sobre del conjunt d'Espanya. A continuació, hi ha un altre grup de vuit comunitats, on és fins a un 10% inferior, que són Andalusia, l'Aragó, les Balears, Cantàbria, la Comunitat Valenciana, Galícia, Múrcia i La Rioja. I finalment, hi ha cinc regions més on aquest indicador és entre un 10% i un 20% inferior a la mitjana: Astúries, les Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura. La diferència entre la primera comunitat d'aquesta classificació (Madrid) i l'última (Extremadura) és del 43%.

L'informe recorda que l'objectiu del càlcul de les paritats del poder adquisitiu es justifica “per a una aplicació de les polítiques de cohesió regional”, de manera que les administracions puguin distribuir millor els recursos entre zones geogràfiques. Una de les magnituds que s'empra és el PIB per càpita de cada territori. Això porta els autors, que reclamen que el càlcul de les PPA es converteixi en una “estadística oficial”, a estimar l'impacte que té el cost de la vida sobre aquest indicador.

La classificació per comunitats indica que la correcció implica que el PIB per càpita de les comunitats vagi convergint cap a la mitjana espanyola, de 22.297 euros. En canvi, l'informe assenyala que “l'ordre de les comunitats autònomes” no varia “substancialment” quan es té en compte el poder de compra dels ciutadans. Els canvis “més importants”, d'acord amb l'estudi, són els ascensos de les Canàries (passa de la 13a a la 10a posició) i de La Rioja (de la 5a a la 2a) i els descensos de Catalunya (de la 4a a la 7a) i de Madrid (de la 2a a la 5a).