El Govern central veu difícil poder recórrer contra el 27-S

El Govern de Mariano Rajoy està preparat per actuar legalment contra el procés independentista a Catalunya i apel·larà als tribunals, com ha fet fins ara, per suspendre qualsevol actuació de la Generalitat en aquest sentit. No obstant això, considera difícil poder recórrer contra la convocatòria electoral del 27 de setembre. Legalment seran unes eleccions autonòmiques com la resta i, segons la seva previsió, amb un decret de convocatòria que no inclourà cap referència al caràcter plebiscitari que pretén donar-hi Artur Mas.

El Govern central explica que estarà a l'aguait per mantenir la seva estratègia d'impugnar davant el Tribunal Constitucional o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya totes les actuacions de la Generalitat encaminades cap a la independència, tal com va fer amb la consulta del 9-N. No obstant això, a hores d'ara considera difícil poder recórrer contra la convocatòria de les eleccions del 27-S: creu que haurà d'actuar, en tot cas, posteriorment, si el Govern autonòmic que surti de les urnes pren decisions encaminades a la independència de Catalunya.

L'Executiu dóna per fet que el decret de convocatòria seguirà el format habitual d'anteriors cites electorals, sense més referències que les d'unes eleccions autonòmiques anticipades. Aquest decret haurà de publicar-se 54 dies abans de les eleccions, és a dir, a principis d'agost.

El fet que els dirigents de la Generalitat parlin d'“eleccions plebiscitàries” no té cap valor, perquè no existeix aquest concepte legal. A la Constitució es parla d'eleccions i de referèndums; no hi ha cap altra possibilitat de convocatòria a les urnes. En tot cas, el Govern podria actua de manera puntual contra alguna campanya institucional que pogués impulsar la Generalitat per a aquests comicis i que inclogués algun concepte d'aquest tipus.

Ni la llista ni el programa

Tampoc la llista conjunta independentista que han pactat CDC i ERC és susceptible de recurs o impugnació, tret que presentés algun defecte de forma. I no es pot recorre contra el fet que el seu programa inclogui propostes independentistes, perquè des de fa anys hi ha candidatures en totes les eleccions amb aquest tipus d'objectius. Només seria susceptible d'actuació judicial, segons les fonts consultades, que aquest programa inclogués de manera expressa la utilització de mitjans il·legals per aconseguir aquestes finalitats. En aquest cas s'aplicaria la Llei de Partits, com es va fer al País Basc amb les llistes abertzales hereves de Batasuna. Ara no sembla que hi hagi cap possibilitat d'actuació per aquesta via.

Més enllà de les actuacions concretes, l'Executiu no oculta la preocupació pel fet que la majoria d'aquestes iniciatives contra el procés independentista que pogués arrencar després del 27-S hauria d'adoptar-les el Govern amb les Corts dissoltes des de l'octubre. I des que se celebrin les eleccions generals, previsiblement al desembre, seria un Ejecutiu en funcions el que hauria d'actuar fins que es constitueixi el nou Govern, presumiblement a mitjan gener. Segons l'Executiu, no hi ha cap limitació legal perquè un Govern en funcions presenti aquest tipus d'impugnacions.