Andorra té la clau per aclarir el ‘cas Pujol’ un any després

Jordi Pujol va evitar esmentar, en el seu comunicat del 25 de juliol de 2014, on va guardar la seva família el patrimoni milionari que va ocultar a Hisenda durant 34 anys. Aviat es va constatar que va ser a Andorra, refugi financer tradicional de la burgesia catalana. A punt de fer un any de la confessió (parcial) que va esfondrar un mite, el país dels Pirineus és la clau de volta en la causa judicial oberta contra l'expresident de la Generalitat per frau fiscal. La Batllia andorrana encara no ha decidit si envia a Espanya informació sobre els moviments bancaris dels Pujol. Amb els fons (gairebé quatre milions d'euros) ja regularitzats i mancant altres indicis, la jutgessa i el fiscal han dipositat en aquelles dades les seves esperances de portar el cas a bon port.

Enviar una comissió rogatòria a Andorra va ser una de les primeres decisions que, després de la querella de Manos Limpias, va adoptar la jutgessa del cas Pujol. Andorra va respondre a l'octubre amb un “no, de moment”: va demanar més informació sobre el rerefons de la causa abans de fer el pas perquè, a Andorra, el delicte fiscal com a tal no existeix. La nova jutgessa va imputar al desembre Pujol; la seva dona, Marta Ferrusola, i tres dels fills (Pere, Marta i Mireia). Va aprofitar per demanar, per segona vegada, les dades bancàries. També va citar el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, com a presumpte gestor de la fortuna.

Cap d'ells va aportar proves documentals que acreditin la tesi esbossada per l'expresident català en el seu comunicat i desenvolupada més tard, amb exactitud, pels membres del clan: els diners procedeixen d'una herència que l'avi, Florenci, havia llegat a la seva nora i als seus set néts davant el temor que les activitats polítiques de Jordi Pujol els sumissin en la ruïna.

El març passat, la magistrada va insistir (per tercera vegada) amb la comissió rogatòria: hi ha sospites que els fons procedeixen d' “abusos en l'alta funció pública” de Pujol, va dir, de manera que les dades bancàries —moviments de comptes a Andbank i Banca Privada d'Andorra— són bàsics per esbrinar si l'origen dels fons és lícit. Aquesta continua sent la gran incògnita del cas i la que determinarà si hi ha delicte o no, perquè la família va fer aflorar el capital ocult l'estiu passat. La qüestió és que la Batllia —els jutjats d'instrucció del país— encara no ha contestat. I si ho fa i diuen que sí, és previsible que la defensa de Pujol recorri davant el Tribunal de Corts, la qual cosa retardaria encara més el procés.

Fonts properes a l'expresident estan convençudes que, com en el cas de Júnior —el primogènit està imputat a l'Audiència Nacional per blanqueig i frau fiscal— Andorra acabarà enviant la informació “per les pressions del Govern espanyol”. Aquesta possibilitat els deixa indiferents. “Hisenda ja té totes les dades i no apareixerà res més del que ja s'ha explicat. No hi ha transferències de Gas Natural, ni de La Caixa...”, ironitzen.

La causa emmalalteix ara de certa inactivitat. Després de les declaracions de la família, el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo —el mateix dels casos Clotilde o Mercurio— va prendre les regnes. Un element central és l'expedient tributari dels Pujol. L'Agència Tributària el va paralitzar amb l'argument que preval la causa penal, per la qual cosa de moment no pot concloure's si la regularització es va fer correctament. En cas que així fos —i sempre que no es descobreixi un origen il·lícit dels fons— no hi hauria delicte i la causa quedaria arxivada. És la tesi de la defensa, que atribueix la paralització de la inspecció a l'interès del Govern per “deixar viu el cas per a les eleccions catalanes”.

Hi ha assumptes mínims pendents, com saber si es prendrà declaració com a testimoni a l'andorrana Marta Pallerola, que va gestionar els comptes de Mireia Pujol. El partit, d'altra banda, també es juga al camp andorrà, on els Pujol han interposat dues querelles: una, per la filtració de dades (pendent d'unes diligències); l'altra, contra directius d'Andbank, encara no admesa a tràmit.

Un any després de provocar la seva caiguda en desgràcia —atabalat per les filtracions sobre els diners a l'estranger— Pujol segueix al racó. La comissió d'investigació ha mostrat el costat més fosc de la seva obra de Govern i tots els grups han aprovat —amb l'oposició de CiU— reprovar l'expresident català. El problema judicial són figues d'un altre paner. “Un any més tard, ningú ha desmentit la nostra tesi. Potser no tenim proves suficients per acreditar la nostra innocència, però ells no en tenen cap. Tenim l'absoluta confiança que acabarà de forma positiva”.