Les taxes turístiques no calen a les comunitats autònomes

Les reticències a aplicar l'anomenada taxa turística, un impost que es cobra als visitants a moltes capitals europees, continuen presents a Espanya. Després de les últimes eleccions autonòmiques, només el nou Executiu de les Baleares es planteja recuperar aquesta taxa, que ja es va aplicar amb polèmica a les illes el 2002 i 2003. Els detractors argumenten que es corre el risc de perdre visitants. Però això no ha passat pas a Catalunya, l'única comunitat en la qual existeix des de 2012 aquest impost. Entre 2012 i 2014, l'arribada d'estrangers va créixer un 20% en aquesta comunitat.

El debat es reobre a Espanya de tant en tant. Taxa turística sí o no? La discussió ha durat aquesta setmana només un dia a Madrid, el temps que ha passat entre que un regidor del nou Ajuntament va dir que s'estava estudiant i el que ha trigat l'alcaldessa a desmentir-ho, Manuela Carmena, que va aclarir que "ara com ara" no està previst implantar l'impost.

"Al principi, a Catalunya hi va haver molt debat i molta pressió del sector privat", recorda Ricard Santomà, director de la Facultat de Turisme Sant Ignasi, vinculada a la Universitat Ramón Llull. "Però en veure que Barcelona i Catalunya continuen sent les principals destinacions del país es va acabar", afegeix aquest expert. Entre 2012 i 2014 el volum d'arribades d'estrangers va créixer el 20% en aquesta comunitat, dels 14,4 als 16,8 milions de viatgers. La Generalitat va recaptar 40,5 milions d'euros l'any passat per aquest impost, el 5% més que l'any anterior. La taxa —que oscil·la entre els 0,45 i 2,25 euros per persona— és finalista: es destina una part als Ajuntaments i una altra a activitats de promoció i infraestructures turístiques.

Les Baleares ho va plantejar en el seu moment com una ecotaxa, amb finalitats mediambientals. Va ser aprovada el 2001 i va estar en vigor fins que el PP va tornar el 2003 al poder i va derogar la llei. Els estius de 2002 i 2003, es van recaptar 160 milions i amb aquests fons es van comprar espais naturals i finques d'alt valor que ara són d'ús públic.

El nou Govern de la socialista Francina Armengol, que compta amb el suport de Podem i MES, recuperarà ara la taxa. De moment, s'analitza on i com es cobrarà i a què es destinaran els fons, si només a temes mediambientals o per a la reforma de zones turístiques.

Però, de moment, les Baleares són l'excepció. El repàs fet per EL PAÍS a les comunitats en les quals hi ha hagut canvis en els Governs dóna com resultat una falta d'interès a aplicar taxes turístiques. Això passa a Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura, València o Navarra, on els recentment constituïts Executius diuen que no ho tenen sobre la taula. "Ni era al programa ni s'ha plantejat", resumeix Lydia del Canto, secretària de Comunicació de la Generalitat Valenciana. "Ni és a l'agenda ni hi serà", indiquen des de la Conselleria de Turisme d'Andalusia, que després de les últimes eleccions de març està governada pel PSOE en solitari. A Navarra, l'acord de govern entre Geroa Bai, EH Bildu, Podem i IE no hi apareix establir cap tipus de taxa turística.

Els detractors avisen del risc de perdre visitants. El president del Govern, Mariano Rajoy, va sostenir aquesta setmana a Palma que el turisme a les Baleares és "indestructible" i que, tot i que, l'ecotaxa "no hi posarà fi, sí que li farà mal".

Euskadi no aplicarà la taxa turística abans de 2016. És una mesura que està descartada en aquests moments, encara que el Govern basc en continua "analitzant la viabilitat". "És una prioritat valorar bé l'aprovació de la taxa turística, però no la implantarem de moment", asseguren fonts del Departament Desenvolupament Econòmic. Aquest debat està present en aquella comunitat des de 2013, quan el Govern foral de Bildu a Guipúscoa va anunciar que tenia "molt treballada" una taxa per a aquesta província, que no es va arribar a aplicar mai.

Fernando Clavijo (CC), el nou president de les Canàries —la segona destinació amb més turistes estrangers el 2014 després de Catalunya—, no ha posat sobre la taula l'impost. Però sí que ha obert el debat sobre la limitació turística i pretén convocar un fòrum sectorial abans de final any en el qual es preveu revisar el model de desenvolupament turístic a les Canàries, que representa més del 30% del PIB a les illes.

Aquest debat també es viu a Galícia, on l'Executiu del PP no es planteja la taxa. Però el nou alcalde de Santiago, Martiño Noriega (de Compostela Aberta), ha cridat l'atenció sobre la sobresaturació de la capital gallega. L'objectiu de l'Ajuntament és posar límit a la proliferació incontrolada de places hoteleres de qualsevol categoria i a l'especulació en els lloguers de baixos comercials, bona part ocupats per botigues de records.

Amb informació de J. Doria, L. Lucio, A. Manresa, M. Ormazabal, Ll. Pellicer, M. Planelles, S. R. Pontevedra, T. Santana i M. J. Serra.