_
_
_
_

Mas i Junqueras pugnen per controlar la llista sobiranista

Comencen les reunions per intentar una llista unitària de l'independentisme

Miquel Noguer
Artur Mas al Parlament el 18 de juny.
Artur Mas al Parlament el 18 de juny.ALBERT GARCIA

Després d'haver-ho intentat sense èxit durant sis mesos, Convergència i Esquerra Republicana van acordar ahir donar una oportunitat a les entitats civils independentistes perquè intentin articular una candidatura unitària pel 27 de setembre. Malgrat que tots dos partits diuen que donaran mans lliures a les entitats perquè busquin un acord, tant la formació d'Artur Mas com la d'Oriol Junqueras, han començat a maniobrar per garantir-se el control de la candidatura.

Convergència Democràtica viu com un èxit que l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnim Cultural hagin acceptat el repte d'Artur Mas de posar-se al capdavant de les negociacions per formar una única candidatura independentista. Considera que si són aquestes entitats les que capitanegen aquest delicat procés serà més fàcil sumar Esquerra Republicana a una empresa que inicialment va rebutjar per evitar barrejar-se amb CDC, un partit que considera excessivament tacat per la corrupció.

L'executiva de Convergència va celebrar ahir un llarg debat sobre el moment actual. No va haver-hi conclusions més enllà de donar una setmana de termini a les entitats sobiranistes perquè presentin la seva proposta i intentin sumar els partits. La portaveu de CDC, Mercè Conesa, es va mostrar confiada en l'acord i va assegurar que la presència o no de polítics en aquesta candidatura no serà un escull. “Amb o sense polítics, la llista transversal de la societat civil serà la de Convergència”, va dir en conferència de premsa.

No obstant això, el discurs que els dirigents de CDC tenen en privat i en el si de l'executiva varia lleugerament. Estan a favor de la candidatura única, però consideren que els polítics i en particular Artur Mas han d'estar en aquesta llista. “Confiem que els dies de marge que hem donat a l'ANC i a Òmnium perquè treballin la idea de la candidatura serveixin perquè vegin el capital polític que poden aportar els polítics i Artur Mas com a líder”, va explicar un dirigent del partit després de la reunió.

Duran exhibeix suports internacionals

Desmarcatge d'Unió. Mentre Convergència es troba embardissada en l'elaboració de la candidatura independentista, Unió Democràtica fa el mateix intentant emfatitzar la seva tradició europeista. Després dels avisos de les autoritats comunitàries que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran, es reunirà avui amb el president de l'Eurocambra, Martin Schultz, i amb el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen.

“No veig una llista sense polítics, ja que Catalunya necessita un govern més enllà dels assumptes relacionats amb la independència”, va dir un altre dirigent. Si bé Artur Mas s'ha mostrat disposat a fer un pas al costat si és necessari per aconseguir el consens, el seu entorn dóna per feta la seva presència en la llista i fins i tot estan disposats a lliurar la batalla perquè lideri la candidatura.

No serà fàcil, ja que ERC només vol parlar de la llista única si els polítics en queden apartats i tot el protagonisme recau en activistes de la societat civil. “Es tracta de treballar en una fórmula guanyadora·, va subratllar ahir el portaveu republicà Sergi Sabrià. “Un objectiu excepcional com és la independència requereix també de propostes excepcionals”, va insistir.

Les dificultats no són poques per culminar la candidatura, però el sobiranisme s'està veient obligat a agrupar-se, especialment després que l'última enquesta de la Generalitat reflecteixi que l'independentisme retrocedeix i que el no superaria el sí en set punts en un eventual referèndum. L'altre factor que obliga els independentistes a buscar una llista unitària és que l'esquerra alternativa ja ha anunciat un principi d'acord i està treballant en una candidatura que agruparà Podem, Iniciativa, Esquerra Unida i Procés Constituent. Els últims sondejos situen aquest pacte com a segona força malgrat no tenir ni un líder definit ni un programa electoral aprovat.

El calendari obliga a prendre decisions en pocs dies. El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, va dir aquest dilluns que confia aconseguir un acord cap al 20 de juliol. Convergència Democràtica celebrarà cinc dies més tard una reunió del seu consell nacional, màxim òrgan de direcció entre congressos, per aprovar la candidatura.

Però, què passa si fracassa l'intent de la llista única? La portaveu de CDC, Mercè Conesa, no va aclarir ahir si la direcció del partit ha interromput l'elaboració de la llista amb la qual Artur Mas ja havia decidit acudir a les eleccions abans de l'últim moviment de les associacions independentistes. Mas estava buscant independents per ampliar l'espai ideològic de Convergència i, de pas, camuflar les sigles del partit en un moment de gran desgast. Altres fonts de la direcció van donar per fet que Mas segueix treballant en aquest pla B per minimitzar una possible plantada d'ERC. “No podem deixar de treballar en això”, van assegurar.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_