Una part de la rebaixa de l’IRPF de Rajoy depèn de les comunitats

"El cost definitiu de les mesures sobre l'IRPF dependrà de les decisions que adoptin les comunitats autònomes". Aquesta frase extreta de la memòria de la reforma fiscal aprovada a finals del 2014 és aplicable a la nova rebaixa de l'impost anunciada pel president del Govern espanyol dijous passat. Mariano Rajoy va avançar que aplicarà des de l'1 de juliol la rebaixa prevista per al 2016. La reforma fiscal preveia reduir l'IRPF en dues fases: una primera part el 2015, que ja ha entrat en vigor, i una altra el 2016, que ara s'avança a juliol.

El primer impacte de la nova rebaixa, que Rajoy va estimar en uns 1.500 milions d'euros, l'assumirà l'Estat. Les retencions que apliquen les empreses sobre les nòmines dels contribuents es basen en les tarifes estatals. I aquestes reduiran el tram mínim del 20% al 19% i el màxim del 47% al 45%. El problema sorgirà en presentar la declaració de la renda del 2015 el juny de l'any vinent. Perquè aquí caldrà tenir en compte que la meitat de la tarifa depèn de les comunitats, que han regulat l'impost, cosa que ha ampliat les diferències fiscals entre els territoris. Per exemple, Catalunya, Astúries i Andalusia són els territoris amb el tram autonòmic més alt. Per contra, Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, són les que tenen els tipus més baixos. El cost final de la mesura dependrà que les autonomies adaptin el seu tram a l'estatal.

Per tant, el Ministeri d'Hisenda haurà de negociar amb els nous Executius autonòmics que acaben de sortir de les urnes perquè adaptin el tram regional a l'estatal si volen que la rebaixa tingui tot l'efecte desitjat. A Hisenda admeten que les comunitats hauran de decidir si s'adapten a la nova tarifa i que el cost total dependrà de les escales de gravamen i els mínims personals i familiars que aprovin. Des del Departament que dirigeix Cristóbal Montoro han convocat dues reunions del Consell de Política Fiscal (CPFF) per tractar entre altres coses aquest assumpte.

Però el panorama a què s'enfronta Hisenda és més complicat que el de fa un any quan gairebé totes les comunitats estaven governades pel PP. Després de les eleccions del passat maig moltes autonomies han canviat de color i podran decidir que no volen abaixar més els impostos.

12 autonomies ja el van abaixar

Gairebé totes les autonomies ja van decidir a final del 2014 rebaixar l'IRPF, amb les eleccions autonòmiques de fons. 12 de les 15 comunitats de règim comú van aprovar per aquest any baixades per aproximar el tram autonòmic al que aplicava l'Estat des de principis del 2015. Només Galícia, Catalunya i Andalusia van renunciar a reduir-lo. El president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, va avançar dijous passat, durant el discurs d'investidura, que harmonitzarà el tram autonòmic a l'estatal.

Mentrestant, a Hisenda ultimen com aplicaran la rebaixa. Admeten que hi ha una gran dificultat tècnica d'aprovar la rebaixa a meitat de l'any. El president dels tècnics d'Hisenda (Gestha), Carlos Cruzado, va explicar que podrien sorgir problemes de coordinació, a l'hora de saber quines despeses i ingressos corresponen a cada període o com s'aplicarien les deduccions.

La rebaixa de l'impost sobre la renda avançada pel president del Govern, Mariano Rajoy, dijous passat dependrà en bona mesura de les comunitats autònomes. El cap de l'Executiu va quantificar en 1.500 milions l'impacte de la mesura. Les autonomies tenen cedit el 50% de l'impost. I hauran de decidir si adapten l'escala regional al nou tram estatal. La xifra podria ser menor si es resisteixen a ajustar els nous gravàmens. Gairebé totes les autonomies ja van rebaixar l'impost aquest any. Hisenda ultima l'aplicació de la rebaixa i admet la complexitat tècnica de fer-ho a meitat d'any.