Mas llança el 27-S acusant Rajoy d’atac “premeditat” a Catalunya
La Generalitat recopila en un informe les accions que poden erosionar les seves competències
El Govern d’Artur Mas ha apostat per reforçar el discurs netament independentista després de la sortida dels consellers d’Unió Democràtica. L’al·legat que mantindrà des d'ara fins a les eleccions del 27 de setembre és que la independència és l'única sortida per a les reivindicacions catalanes. Per aquest motiu, l’Executiu de Mas va presentar ahir un document de més de 100 pàgines titulat Crònica d'una ofensiva premeditada, en la qual descriu tot tipus de “menyspreus” i “atacs” del Govern a Catalunya per justificar la via independentista. El document serà enviat a les delegacions de la Generalitat a l'estranger per donar-li la màxima difusió.
L'informe, presentat ahir pel Govern català, utilitza un llenguatge més literari que polític i fa servir expressions gens diplomàtiques per referir-se a l'actuació de l’Administració central a Catalunya. “L’Estat ens imposa una penitència pel nostre pecat original, la identitat pròpia”, diu en el pròleg, que sintetitza així la visió de la Generalitat: “L’Estat ofega i limita la capacitat d'actuació de la ciutadania catalana, elimina tota relació de diàleg i erosiona la capacitat d'autogovern”.
El text ve a ser un resum de les queixes del Govern i del Parlament catalans per l'actuació “recentralizadora” de l’Executiu central, per un repartiment “injust” dels límits de dèficit i per la paralització total del desenvolupament de l'autogovern coincidint amb la retallada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part del Tribunal Constitucional.
En un intent de ressaltar la gravetat del moment polític que viu Catalunya, l'informe comença citant l'anomenat Memorial de Greuges del 1885, considerat una de les primeres grans reivindicacions del catalanisme polític. El document ressalta dues actituds de l’Administració central que expliquen, segons la Generalitat, el descontentament d'un sector important dels catalans. “D'una banda, l’Estat pateix d'inacció quan es tracta de negociar o de complir sentències que li són desfavorables, i de l'altra, cau en la hiperactivitat pel que fa a recentralitzar i a limitar l'autogovern en tots els àmbits d'actuació: polítiques socials, econòmiques i institucionals”.
La decisió de publicar l'informe es va prendre al març i durant aquest temps els diferents departaments de la Generalitat han remès a Presidència la seva llista particular de suposats greuges. La presentació arriba gairebé un any després de l'última reunió que van mantenir a La Moncloa el president del Govern, Mariano Rajoy, amb el de la Generalitat. En aquella trobada, Mas va proposar a Rajoy treballar en 23 aspectes allunyats del pla sobiranista i que se centraven en nous traspassos i concreció d'inversions. Des de llavors, conclou l'informe, “no s'ha obtingut cap resultat rellevant”.
La duresa del llenguatge utilitzat contra el Govern central és destacable, sobretot si es té en compte que la Generalitat sempre assegura que té la porta oberta al diàleg amb el Estado i acusa Rajoy d'impedir-ho. Les acusacions són especialment punxants en els assumptes relacionats amb la llengua. Retreu, per exemple, a l’Executiu de Rajoy que practiqui el “menyspreu continuat cap a la llengua catalana” i que manifesti “passivitat davant els posicionaments catalanòfobs”.
La vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, va defensar la utilització d'aquest llenguatge durant la presentació de l'informe. I considera que això no té per què impedir una negociació. “Aquestes expressions relaten una realitat evident”, va assegurar. El text serà enviat ara a les delegacions de la Generalitat a l'estranger així com a Ajuntaments i centres d'estudis.
El PP titlla l'informe de greuges de Mas de “porqueria separatista”
El portaveu del PP en el Parlament, Enric Millo, ha qualificat de “porqueria separatista” l'informe presentat per Mas i ho ha considerat “propi d'un comportament mafiós i no d'un govern democràtic”. Millo ha demanat a Mas que no “insulti la intel·ligència dels catalans” i l’ha acusat de fer el mateix que Tsiripas a Grècia: “crear un enemic extern i revolucionar tot un poble en contra seva”.
A les seves crítiques s'hi han sumat les del diputat del PSC Maurici Lucena, que ha acusat el Govern de Mas de ser el “més ploraner de la història” i ha carregat contra la nova portaveu, Neus Munté, en considerar que segueix “sota el llegat del seu predecessor” amb la seva “actitud victimista”.
També ha carregat contra el document la portaveu de C's al Parlament, Inés Arrimadas, que l’ha qualificat de "llista de victimismes". Ha considerat Catalunya una de les regions d’Europa amb més autogovern i més competències, per la qual cosa acusa Artur Mas d’“utilitzar la propaganda per tapar els errors, la corrupció, la mala gestió i les retallades”.
La portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha considerat que el que recull del document és el sumatori d'un conjunt de greuges que són reals, però ha criticat que és "groller" que el Govern no faci un altre informe de les conseqüències de les seves retallades per als catalans.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
