El Govern grec engega mesures per alleujar el ‘corralito’

Una llarga cua de jubilats espera des de les vuit del matí –una hora menys a la Península–, davant la seu central del Banc Nacional de Grècia, la principal entitat comercial del país. Esperen conèixer el llistat de sucursals de bancs que obriran les portes només per als pensionistes, ja que molts no tenen targeta i no poden retirar diners dels caixers durant la setmana en què els bancs romandran tancats. “Han dit que obriran a les 12 algunes oficines a Atenes i també a les principals ciutats de Grècia, però no hi ha res segur”, assegura Panaiotis, que es resisteix a confessar quant cobra de pensió. “1.500 euros”, diu en veu baixa, “però és la suma de tres pensions de l'Administració, i cobrava 3.000 euros abans de les retallades. Òbviament, la meva situació no és desesperada com la d'altres coneguts”, afegeix.

“Pànic?”, es pregunta retòricament Iorgos, un altre jubilat que no vol especificar la seva pensió, a la mateixa cua. “Pànic va ser la guerra civil, quan et ficaves al llit i no sabies si estaries viu l'endemà… Aquesta és una altra guerra, però econòmica, i per tant no és cruenta. Ens ho prendrem amb calma, no ens queda una altra”.

Excepte la cua a la porta del banc, la normalitat als carrers és total: els supermercats han obert com qualsevol dia, les gasolineres registren menys activitat que aquest diumenge –les autoritats han garantit l'existència de suficient combustible– i el Govern ha anunciat que el transport públic a Atenes (metro, autobusos i tramvies) serà gratis fins dimarts vinent (el bitllet normal val 1,20, la meitat el reduït).

A diferència dels jubilats concentrats davant el banc, Aspàsia, de 76 anys, assegura que no està disposada a fer cap cua, i això que, explica, només té 50 euros en efectiu, que se li quedaran en 20 després de fer-se una radiografia, aquest mateix matí. Amb la resta vol comprar peix i convidar a menjar els seus fills. “No tinc targeta però tampoc tinc por. No faré cues. Tinc prou menjar a casa i això no m'espanta gens. Vaig viure l'ocupació nazi i no m'impressiona res del que passi”.

“És cridanera la resistència dels avis”, comenta el propietari d'un establiment situat al costat del banc, que ronda els quaranta. “Per nosaltres, els joves, és la primera vegada que hem de fer front a un moment difícil, estic segur que ho suportarem pitjor que ells”.